Nova espenta d’Europa al desenvolupament del Corredor Mediterrani. Les autoritats comunitàries tenen clar que el futur de la mobilitat entre els països membres passa per potenciar el ferrocarril en detriment de les connexions aèries i per carretera, i en aquesta línia han orientat totes les polítiques i l’esforç inversor a desenvolupar la xarxa transeuropea de transports ferroviaris.
Amb motiu de l’Any Europeu del Ferrocarril, la Comissió Europea ha fet la primera reforma estructural del Corredor Mediterrani des que es va incorporar l’any 2011 a la xarxa transeuropea i el nou pla estratègic aprovat i presentat aporta novetats importants per a la Comunitat Valenciana.
En concret, segons explica a elDiario.es el comissionat per al desenvolupament del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, “per primera vegada apareix cartografiat en els plànols el túnel passant de València i es produeix l’entrada de l’estació intermodal de la Font de Sant Lluís en la xarxa prioritària i, per tant, ha d’estar acabada el 2030, per la qual cosa queda molt ben reflectit el node urbà de València”. A més, “s’incorpora la línia convencional València-Xàtiva per a mercaderies”.
A la província d’Alacant, les novetats principals són “la connexió de l’AVE amb l’aeroport de l’Altet, una qüestió que s’ha tingut molt en compte en els principals aeroports; ara mateix hi ha una sola via no electrificada entre Alacant i Elx d’amplària convencional i ara es podrà obtindre finançament per a executar en doble via”. Finalment, “en mercaderies també s’inclou un tram que passaria per Alacant”.
Boira afirma que “tota l’estratègia està enfocada a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 90% amb comparació a l’any 1990 amb l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica l’any 20250, per a la qual cosa cal tindre en compte les sinergies entre planificació d’infraestructures i serveis de transport”.
En aquesta línia, l’aposta pels corredors ferroviaris, entre els quals figura el Corredor Mediterrani, es tradueix en un esforç inversor que arribarà a 25.800 milions d’euros fins a l’any 2027, sense comptar els fons europeus Next Generation, i a més s’obrirà una línia de crèdits blans per a finançar plataformes ferroviàries verdes a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI).
“Estem fent un informe que elevarem a la presidència de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) i a la secretaria d’estat perquè els serveis que busquen recursos econòmics a Europa es posen les piles a l’hora d’aconseguir finançament per a tots aquests projectes, entre els quals les novetats comentades dels nuclis de València i Alacant”, comenta el comissionat.
La idea és que el ferrocarril puga duplicar el trànsit d’alta velocitat de passatgers l’any 2030 i triplicar-lo l’any 2050 fomentant una xarxa de transport intel·ligent i sostenible mitjançant diferents mesures: “Que la major part de línies de la xarxa transeuropea adopten la velocitat mínima de 160 quilòmetres per hora el 2040 per a passatgers i 100 quilòmetres per hora com a mínim de mitjana en mercaderies; desenvolupament de terminals de transbord camió ferrocarril, és a dir, pujar el camió al ferrocarril o els contenidors dels camions perquè aquests no facen recorreguts tan llargs; finalment, a més de mantindre la data de finalització del Corredor Mediterrani el 2030, s’avancen alguns projectes previstos per a l’any 2050 a l’any 2040”, comenta Boira.