Fidels a l’exjutge Presencia continuen llançant un any després del seu empresonament faules sobre magistrats del Suprem

La fàbrica de faules dels fidels a l’exjutge Fernando Presencia (Llorca, 1964) no descansa ni a l’estiu. Presencia, empresonat des de fa poc més d’un any en el mòdul 9 de la presó de Logronyo, compta amb un reduït grup de seguidors que es mobilitzen setmanalment davant la penitencieria per a expressar el seu suport al polèmic exjutge expulsat de la carrera judicial. Els vídeos de les mobilitzacions, en què participen a penes tres o quatre persones, alimenten un canal de Telegram amb més de 10.000 seguidors que recull firmes per a reclamar el seu alliberament i recapta “fons voluntaris” per a finançar la seua defensa jurídica. Es tracta de l’antic canal de l’Associació Contra la Corrupció i en Defensa de l’Acció Pública (Acodap), la pàgina web de la qual es va tancar per ordre de l’Audiència Nacional.

En un dels últims missatges, el canal de Telegram afirma que dos dels set candidats a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) “estan denunciats pel jutge Presencia i Acodap per tindre comptes en paradisos fiscals”. Així doncs, sosté que dos coneguts magistrats del Tribunal Suprem (TS) tindrien un total de 4,2 milions d’euros en bancs d’Irlanda i Luxemburg. Un dels al·ludits va ser el ponent de la sentència que va confirmar una sanció per una falta molt greu imposada fa més d’una dècada a l’exjutge, llavors titular del Jutjat Mercantil número 2 de València.

Els fidels a Presencia, que continuen referint-se al presoner com a “jutge” (com si estiguera en actiu, a pesar que va ser expulsat de la carrera judicial en una decisió avalada pel TS), inclouen denúncies davant l’Agència Estatal de l’Administració Tributària amb pretesos documents bancaris que ni tan sols tenen el logotip de l’entitat. També estan escrits en castellà, malgrat que es tracta d’entitats bancàries estrangeres.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ja va desmuntar els documents. Es tractava d’una simple “plantilla” de Word creada per a “fabricar els documents bancaris que acompanyen les denúncies en què s’imputa a diferents persones la titularitat de depòsits en entitats bancàries situades en paradisos fiscals”, segons una interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Joaquín Gadea. La plantilla es va trobar en els escorcolls dels domicilis de l’ultradretà Alberto Royuela i de Juan Martínez Grasa, col·laborador de l’associació que presidia Fernando Presencia.

Martínez Grasa va ser alliberat el mes de desembre passat. Poc abans van eixir en llibertat Alberto Royuela i el seu fill Santiago després de cinc mesos a la presó provisional. Presencia i els Royuela van ser els primers conspiranoics d’Espanya enviats a la presó per fer negoci amb les fake news.

El exjutge compleix actualment una condemna de dos anys i 10 mesos de presó per denúncia falsa i calúmnies amb publicitat contra el fiscal degà de Talavera de la Reina, la seua última destinació. A la localitat toledana va ser trasladar forçosament des de València, ciutat d’origen de la família de Presencia, després de la sanció imposada el 2012 pel CGPJ per una falta molt greu consistent a fer activitats incompatibles amb la seua funció. L'exjutge sempre ha sostingut que es va tractar d'un “desterrament”.

El magistrat organitzava cursos sobre dret concursal sense haver sol·licitat permís per a fer-ho i va arribar a nomenar administradors concursals en assumptes pendents del seu jutjat alguns dels seus alumnes. El TS va confirmar a l’any següent la sanció, en una sentència el ponent de la qual va ser precisament un dels magistrats de l’alt tribunal al qui Presencia atribueix un (fals) compte a Luxemburg amb tres milions d’euros.

Inhabilitat pel Tribunal Suprem

Una vegada apartat del Jutjat Mercantil de València, Presencia va recalar a Talavera de la Reina i va ser condemnat per un delicte de prevaricació per haver sobresegut una querella per estafa contra una persona amb qui, segons els fets provats de la sentència ferma del 2018, mantenia una relació d’amistat.

Després de la seua expulsió de la carrera judicial, Fernando Presencia va presidir Acodap, en aliança amb els Royuela (creadors d’una altra absurda trama complotista) i amb Alberto Portabella Fernández, encarregat de les xarxes socials de l’entitat i titular del compte i de dos números de telèfon mòbil associats a Bizum a què es vehiculen els fons recaptats, segons l’UCO.

L’exjutge figura com a investigat pels presumptes delictes d’estafa agreujada o apropiació indeguda, organització criminal, associació il·lícita, falsedat, blanqueig de capitals, contra les altes institucions de l’Estat, injúries i calúmnies i frustració d’execució.

Un informe del Departament contra el Ciberdelicte d’UCO de la Guàrdia Civil va concloure que l’associació era un “artifici, un ardit o engany, creat per a guanyar diners mitjançant aportacions de persones que creuen que lluiten contra la corrupció”. Així doncs, els investigadors de l’institut armat van detectar uns ingressos de 188.722 euros en un compte l’únic autoritzat del qual era el polèmic exjutge.

D’aquests fons, Presencia hauria abonat despeses “aparentment d’índole privada” de 22.500 euros en pagaments amb targeta i hauria obtingut 11.730 euros en retirades en caixers, segons l’UCO. Alberto Royuela hauria disposat de 27.200 euros del mateix compte bancari.