Les últimes lleis de Mazón sobre transparència i ‘lobbies’ contravenen el criteri de la Comissió Europea

Les polítiques implementades pel Govern de Carlos Mazón en matèria de transparència i conflictes d’interessos xoquen amb les recomanacions de la Comissió Europea. Un informe de treball sobre l’estat de dret a Espanya evidencia els diferents rumbs entre Europa i el Govern valencià en matèria anticorrupció.

La Comissió Europea va elaborar un document remés al Parlament i al Comité de les Regions sobre les estratègies anticorrupció dels estats. Aborda la renovació del poder judicial, les reformes del Codi penal, la legislació en matèria de lobbies, mitjans de comunicació i també mesures autonòmiques, com les agències de prevenció contra el frau.

L’organisme insta Espanya a adoptar legislació en matèria de lobbies i crear un registre obligatori de grups d’interés. També a enfortir les normes sobre conflictes d’interessos i declaracions patrimonials de persones amb alts càrrecs i funcions executives, fins i tot reforçant la independència i el poder sancionador de l’Oficina de Conflictes d’Interessos. La llei valenciana de transparència, aprovada per l’exconsellera d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, inclou aquesta obligació, encara que les modificacions adoptades pel Consell del PP amb el suport de Vox en el primer any de Govern han anat reduint els controls als lobbies i les incompatibilitats d’alts càrrecs.

La nova Llei de transparència i bon govern, aprovada el juny passat, redueix les incompatibilitats per als alts càrrecs, tant durant com després de l’exercici de la responsabilitat pública, i redueix les obligacions de transparència del Govern autonòmic. Els càrrecs públics no electes podran pertànyer a consells d’administració d’empreses privades, sense cobrar per aquesta tasca, i sempre que aquestes no estiguen relacionades directament amb la seua activitat política. És un sistema similar al dels regidors amb dedicació exclusiva, recollit en la Llei de règim electoral nacional. Aquesta incompatibilitat, ara resolta, és la que va forçar el ja exconseller i vicepresident, Vicente Barrera, a abandonar les seues responsabilitats en mitja dotzena d’empreses.

La reforma elimina la rendició de comptes semestral de l’executiu autonòmic –en la legislatura passada, s’organitzaven seminaris en què el Govern s’autoavaluava i establia nous objectius– i obri la mà a mantindre accions d’empreses als alts càrrecs, sempre que no superen el 10%. En l’última llei de mesures fiscals es va introduir un apartat perquè els alts càrrecs pogueren fer classe i cobrar per això fins a 22.000 euros anuals.

Pel que fa als lobbies, el Govern del PP amb el suport de Vox ha aprovat excepcions en els projectes d’interés autonòmic, els anomenats projectes estratègics. La Llei d’ordenació del territori elimina l’obligatorietat de la consulta prèvia en la presentació dels anomenats projectes estratègics, les grans inversions industrials, urbanístiques o d’oci que vulguen instal·lar-se en sòl valencià. L’executiu autonòmic decidirà “cas per cas” si ha de fer-se o no la consulta pública prèvia, en “els termes previstos” en la legislació, amb l’objectiu d’“acurtar i agilitzar terminis”.

A més, el decret convalidat recentment del Pla Simplifica estableix excepcions per a mostrar l’empremta dels lobbies en les inversions econòmiques. El decret canvia la llei de transparència per a eximir de la seua aplicació als instruments de planificació territorial; és a dir, que en projectes urbanístics desaparega l’obligació d’informar si hi ha hagut activitats de lobbies relacionades si no s’han manifestat en un primer moment. En concret, “si prèviament o al llarg del procediment d’elaboració d’un avantprojecte de llei o d’un projecte de decret del Consell no s’han produït activitats d’influència relacionades amb l’avantprojecte o el projecte, no calga emetre informe d’empremta dels grups d’interés negatiu per a la seua tramitació, com s’exigia fins ara, sinó una mera constatació en l’expedient d’aquesta circumstància per part de l’òrgan de tramitació”.

L’Advocacia de la Generalitat ha posat objecció a aquest punt: els lletrats consideren que ha de continuar sent obligatori emetre els informes sobre l’activitat dels grups d’interés en els projectes estratègics en totes les etapes de la seua tramitació. El text està obert a esmenes pel fet de tramitar-se com a projecte de llei, però les seues mesures ja estan en vigor.

El document de la Comissió Europea mostra la seua preocupació pels canvis que els governs del PP i Vox –ara del PP en solitari des de la recent ruptura– han anat impulsant en les agències autonòmiques contra el frau. Aquests organismes, que en el seu moment es van avançar a la legislació estatal, han anat perdent fons o directament desapareixent, com en el cas balear.

L’informe insisteix que ha de ser designada una autoritat estatal independent per a lluitar contra el frau. El text recull: “Les organitzacions de la societat civil i els serveis de fiscalia han expressat la seua preocupació per les recents iniciatives legislatives regionals que tancarien agències regionals que treballen en la prevenció i lluitar contra la corrupció o limitar els seus recursos”. I afig: “Les autoritats denunciants han expressat la seua preocupació pel tancament de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Balears. A més, la Fundación Hay Derecho assenyala que l’any 2024 el pressupost de l’Agència Antifrau de la Comunitat Valenciana s’ha reduït un 3,61%”.

Davant aquest punt, el PSPV denuncia: “L’Agència Antifrau valenciana, que ha sigut un exemple de lluita contra la corrupció, des que governa Carlos Mazón s’ha convertit en un frau d’agència”. El portaveu parlamentari dels socialistes, José Muñoz, considera que la retallada en els mitjans de l’Agència Antifrau “impedirà que faça la seua faena de manera efectiva”. Però a més, Muñoz ha volgut assenyalar que Mazón “ha col·locat a dit el director de l’Agència, Eduardo Beut, una persona de la seua estricta confiança per a controlar l’Agència trencant el principi fonamental d’independència”.