Mazón oficialitza la ‘Llei de concòrdia’ que equipara República i franquisme, abocada a ser recorreguda davant el Constitucional

L’oferiment del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, el socialista Ángel Víctor Torres, al president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, per a pactar els termes d’una Llei de memòria, després de l’eixida de Vox dels governs autonòmics, no ha servit de res. Mazón ha publicat dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la denominada ‘Llei de concòrdia’, aprovada en el parlament autonòmic amb la suma dels vots del PP i de Vox. La nova norma deroga la Llei de memòria democràtica aprovada el 2017 per l’anterior executiu progressista del Pacte del Botànic i dissol les comissions, els organismes i les institucions de caràcter públic creats fa set anys. La llei entrarà en vigor 20 dies hàbils després de la publicació.

El ministre Ángel Víctor Torres ja va advertir, durant una visita a València el 18 de juliol passat, que l’executiu de Pedro Sánchez recorreria contra la ‘Llei de concòrdia’ davant el Tribunal Constitucional (TC) pel fet de contravindre normes de rang superior. Un camí idèntic al que va portar el TC a suspendre cautelarment la derogació de la Llei de memòria democràtica a Aragó a les mans de PP i Vox. La ministra de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, també ha dit repetides vegades que la ‘Llei de concòrdia’ seria recorreguda davant el TC.

La nova llei valenciana equipara la Segona República amb la dictadura franquista. Es tracta d’una norma criticada per les universitats públiques, les associacions memorialistes i relators de l’ONU. El text al·ludeix en el preàmbul a les preteses “ingerències, coaccions i restriccions de drets de la legislació memorialista”.

També considera que les lleis anteriors en la matèria, tant estatals com autonòmiques, decreten “la intromissió de l’Estat en l’esfera de la consciència dels espanyols” i impedeixen la llibertat d’opinió, limiten la llibertat de càtedra i penalitzen “el treball dels historiadors si no s’ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics”.

Encara que el to de la llei es correspon clarament amb l’argumentari ideològic de Vox, el president Carlos Mazón va assegurar que formava part del programa electoral del PP. La norma es va aprovar l’11 de juliol passat en les Corts Valencianes, poques hores abans que el partit de Santiago Abascal isquera de l’executiu de Mazón.

La llei crea una “Unitat Valenciana de Concòrdia”, adscrita a Presidència, el responsable de la qual tindrà rang de subdirector i “haurà de ser elegit entre professors universitaris experts en algun dels àmbits següents: dret penal, història, dret constitucional, història del dret, filosofia, ciències polítiques o sociologia”. No obstant això, el text no detalla el procés de selecció del lloc.

A més, també estableix com a “llocs de la concòrdia” els “espais, immobles o paratges” en què s’hagueren desenvolupat “fets de rellevància singular per la seua significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la memòria col·lectiva dels fets conduents i concurrents a les situacions que van portar a adquirir la condició de víctima” de la Segona República o del terrorisme “etarra o islàmic” (la norma no al·ludeix al d’extrema dreta).

Així doncs, d’acord amb el text publicat en el Diari Oficial, espais com el túmul de José Antonio Primo de Rivera en el cementeri d’Alacant, situat a tocar de fosses de víctimes del franquisme i escenari habitual de mobilitzacions de grupuscles d’extrema dreta, podria incloure’s com a lloc “de concòrdia”.

La norma autonòmica també inclou l’elaboració d’un nou catàleg de vestigis per part d’un “comité d’experts” designat pels titulars dels departaments amb competències en protecció del departament cultural (el conseller José Antonio Rovira) i de Transparència (una direcció general enquadrada en la Presidència i a càrrec de José Salvador Tárrega).

La tramitació dels procediments en matèria de memòria democràtica iniciats i no conclosos a l’entrada en vigor d’aquesta llei decauran de manera automàtica, llevat dels processos d’exhumació, segons la segona disposició transitòria.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, a preguntes d’aquest diari, ha declinat valorar la publicació de la ‘Llei de concòrdia’.