La Generalitat reconeix en el preàmbul del seu decret estrela que la situació econòmica valenciana ha empitjorat amb Mazón

La Generalitat Valenciana reflecteix en un dels decrets estrela de Presidència, el Pla Simplifica, una situació econòmica tan dràstica que requereix una intervenció ràpida. El decret de simplificació administrativa que es tramita en les Corts Valencianes, una de les grans promeses del PP de Carlos Mazón, assumeix des del principi que en el primer any de l’executiu bipartit no ha sigut fructífer. Malgrat que el dirigent popular defensa constantment de la seua gestió, les anàlisis que es recullen en el preàmbul del text suggereixen una realitat pitjor i sobre la qual exigeix actuar.

Segons el text, el 2023, primer any del Consell del PP valencià –fins fa dos mesos, de la mà de Vox–-, els indicadors econòmics manifesten signes preocupants respecte de l’any anterior. “L’economia ha mostrat senyals de desacceleració”, amb un creixement del PIB del 2,3%, davant del 5,4% que va registrar l’any anterior. El preàmbul recorda també que “l’Índex de Xifra de Negocis en la Indústria de la Comunitat Valenciana per al març del 2024 (..) reflecteix una contracció en les vendes de les empreses industrials en comparació amb l’any anterior”. També assenyala que, en el sector serveis, “s’observa també una desacceleració en l’activitat”. “Els indicadors mostren que el creixement en aquest sector ha sigut més baix de l’esperat, amb una variació anual del ‒3,2% el març del 2024. Aquesta disminució en el sector serveis ha afectat la dinàmica general de l’economia valenciana”, recull.

El preàmbul esmenta també una caiguda de les exportacions, un creixement de l’ocupació més baix, “una evolució econòmica menys vigorosa en comparació amb la mitjana nacional” o una caiguda en els índexs de producció industrial, especialment tèxtil i calçat. La taxa de creixement de l’ocupació a la regió ha sigut de l’1,8%, quatre punts per davall de la mitjana nacional. I assenyala, de manera lapidària: “La inversió estrangera directa ha disminuït en un 15% en comparació amb l’any anterior, cosa que reflecteix menys confiança en l’entorn econòmic de la regió”.

D’aquestes premisses es justifica la urgència i la pressa per a aprovar un decret que modifica un centenar de lleis i que facilitarà els projectes més cridaners del president Mazón, com l’oficina d’inversions que dependrà del seu propi departament, anunciada dimarts passat. El Pla Simplifica s’ha convertit en una mena de decret òmnibus, similar a la llei d’acompanyament als pressupostos, que empra la fórmula legislativa per a canviar d’una plomada grans normes.

Des del departament de Presidència defensen que el decret “augmenta la transparència i la comunicació” i facilita a la ciutadania les seues relacions amb l’Administració. Per a sostindre aquesta postura, el cap del Consell ha enviat a les Corts Valencianes un dels membres del seu nucli dur, que commina l’oposició a presentar esmenes i facilitar una tramitació més complexa del que s’esperava per l’aliança de Vox amb l’oposició.

Cayetano García, secretari autonòmic de Presidència, ha comparegut dimecres en les Corts Valencianes per a explicar la norma tan qüestionada. L’oposició considera que és un colador de reformes i l’Advocacia de la Generalitat ha retret la reducció de controls, censurant que s’elimine la petjada dels lobbies en els grans projectes. El text, que té 187 pàgines, relaxa encara més els requisits ambientals per a grans projectes, amb un focus especial en les plantes solars fotovoltaiques, el turisme i l’urbanisme.

L’anomenat Pla Simplifica es tramita com un projecte legislatiu, perquè Vox, que un dia abans havia trencat amb el PP de Mazón, va decidir amb el seu vot inclinar la balança. El ple de les Corts va aprovar el text, però va decidir que la tramitació poguera rebre esmenes. García se’l considera l’autor intel·lectual d’un pla que, sota la premissa de la reducció de tràmits duplicats, podria colar per la porta de darrere grans projectes urbanístics i redueix la transparència. El secretari autonòmic ha defensat la desburocratització com una manera de fer la vida més fàcil als ciutadans i a les empreses que volen operar a la Comunitat Valenciana en una classe de dret administratiu i una lectura de tràmits.

García ha defensat que la norma persegueix dibuixar un “camí més fàcil” a la ciutadania, fer tràmits telemàtics o per videoconferència, que la gent no perda el temps amb els tràmits i les empreses no arrisquen inversions a anys vista, confiant en la bona voluntat per defecte. Tindran “centralitzada la informació, la documentació i els expedients” en un portal, atés que, “quan una empresa vol instal·lar-se a la Comunitat Valenciana i demana un préstec, si tardem 2 o 3 anys a donar-li l’autorització, això té un cost”.

A l’oposició, tanmateix, no li ha servit gens aquesta llista de bones voluntats: el decret, assenyalen, és una manera d’“arrasar el territori”, mentre que el PSPV creu que és “l’avantsala de l’urbanisme a la carta”, per tal com permet, entre altres qüestions, que es construïsquen hotels a 100 metres de la costa. El secretari autonòmic nega aquesta qüestió: “Eliminem la prohibició i ens remetem a la normativa sectorial. A aquestes Corts vindrà una llei de costes, ja decidiran vostés la distància”, sosté. El text elimina clàusules de responsabilitat social, fomenta la declaració responsable, reforma la llei de transparència. Vox, que va provocar que s’allargara la seua tramitació, ha manifestat la seua predisposició a aprovar-lo.