El Govern de Mazón elimina el mínim del 85% de places concertades en noves residències i afavoreix el sector privat

Millors condicions per al sector privat de les residències de persones majors. Així queda reflectit en les modificacions normatives que inclou el projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera; i d'Organització de la Generalitat de 2025 (la coneguda com a llei d'acompanyament dels pressupostos autonòmics) que aprovaran el PP i Vox.

En concret, es canvia l'apartat 4 de l'article 87 de la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana per a eliminar l'obligació de les residències i centres privats de reservar el 85% de les seues places com a places públiques concertades.

Segons va denunciar aquest dilluns UGT, el retoc normatiu implica que les residències privades concertades puguen reduir el nombre d'habitacions individuals i substituir-les per habitacions dobles, reduir les ràtios de plantilla d'atenció directa i esquivar l'organització de l'atenció en grups convivencials reduïts: “Cal recordar, que les places privades no tenen obligació legal de complir amb els estàndards de qualitat fixats en la normativa autonòmica per a les places públiques, ni tampoc els estàndards mínims establits a nivell estatal mitjançant l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació i qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència”.

D'altra banda, el sindicat va denunciar també que la llei d'acompanyament modifica la normativa que regula les prestacions vinculades a la Llei de Dependència i a la Renda Valenciana d'Inclusió, de manera que deixaran de regir-se per la figura dels crèdits ampliables. Aquesta modalitat es va incloure l'any 2017 pel Govern del Botànic i implicava que, cas d'exhaurir-se la línia pressupostària aprovada per a cobrir les prestacions, existia una obligació legal d'augmentar-la fins arribar a tots els beneficiaris.

No obstant això, segons UGT, amb les modificacions legals proposades pel PP i que comptaran amb el suport de Vox, quedarà a criteri de l'executiu l'ampliació del crèdit. En cas que no ho faça, els sol·licitants de les ajudes quedarien en llista d'espera fins a l'entrada del nou exercici. Encara que per a enguany si que hi haurà cobertura, perquè s'ha determinat així en els pressupostos autonòmics, l'ampliació dels crèdits deixarà d'estar garantida de manera vinculant i s'haurà d'incloure cada any en els comptes, si així ho estableix el Consell.

Aquesta era la situació el 2015 quan la vicepresidenta del Govern del Botànic, de Compromís, Mónica Oltra, es va fer càrrec dels serveis socials i es va trobar un “tap” de 46.000 sol·licituds pendents en matèria de dependència. Per a evitar que això es repetira, va proposar el blindatge de les ajudes mitjançant la introducció del crèdit ampliable en la regulació autonòmica de les prestacions. Un blindatge que ara tombaran el PP i Vox si no hi ha canvis d’última hora.

Finalment, des d’UGT van denunciar que els fons destinats en els pressupostos del 2025 són clarament insuficients per a garantir les prestacions de dependència a la ciutadania. Segons van informar, la despesa final executada per la Comunitat Valenciana per al 2024 en atenció a la dependència va ser de 658 milions d’euros. No obstant això, el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2025 preveu 637 milions per atenció primària i dependència, un 18,6% més que en els pressupostos inicials del 2024, que òbviament calgué ampliar. Atesa la progressió de noves sol·licituds, i la despesa total finalment executada el 2024, l’increment projectat per al 2025 difícilment cobrirà la progressió natural de finançament necessari per a garantir el sistema de prestacions.

Resposta de la Conselleria de Serveis Socials

Des de la Conselleria de Serveis Socials que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero van argumentar sobre l'eliminació de la garantia del 85% de les places concertades de residències privades que “la fórmula del Botànic va derivar en què fins a onze centres (cinc residències i sis centres de dia) van decidir no presentar-se (a les licitacions) i un altre que es va presentar, va renunciar posteriorment. Això implica que l'obligatorietat de reservar el 85% a places públiques va resultar en zero places en algunes zones”. A partir d'ara, “cada concert està obert a establir un percentatge específic de places públiques”.

Pel que fa a les crítiques d'UGT en relació amb als serveiis socials va recordar el departament que dirigeix Camarero que els pressupostos contemplen “una inversió històrica i destinen prop de la meitat del pressupost global de la conselleria, 1.431 milions dels 3.000 milions totals, per a dependència, majors, discapacitat, infància, inclusió i cooperació”. De fet, el que no té precedents, va assegurar, “són els diners reservats per a dependència, que preveu 634,8 milions d’euros en el pressupost del 2025, la suma més alta de la història de la Comunitat, després d’augmentar en més del 22% el pressupost de l’exercici anterior”.

Sobre l’eliminació dels criteris de crèdits ampliables de la normativa que regula les prestacions de la Llei de dependència i la renda valenciana d’inclusió, va assegurar que “la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, estableix en l’article 48 que tindran la condició d’ampliables els crèdits destinats a atendre obligacions específiques de l’exercici que, de manera taxativa, es relacionen en la llei anual de pressupostos de la Generalitat. La quantitat d’aquests crèdits podrà ser incrementada fins a l’import a què arriben les obligacions respectives”, per la qual cosa consideren que “la garantia d’ampliació del crèdit ja està regulada en la Llei d’Hisenda i aquest Govern ha demostrat no sols que blinda, sinó que augmenta el pressupost destinat a dependència”. No obstant això, com s'ha advertit anteriorment, haurà de ser una mesura que s'incloga cada any en els pressupostos, quan fins ara estava inclòs en les regulacions de les prestacions. Des d'Hisenda van afegir que el que va fer el Botànic és una “anomalia jurídica que calia corregir” perquè són els pressupostos els que marquen els crèdits ampliables: “Si els pressupostos no ho estableixen, per molt que la regulació ho incloga, no serà aplicable, per tant, és la llei d'Hisenda Pública i la de Pressupostos la que preval i la que ha d'aprovar els crèdits ampliables cada any”.

Des del departament de Camarero van aprofitar per a reclamar al Govern central el finançament del 50% de les ajudes a la dependència, tal com estableix la llei, ja que actualment només arriba al 20,45%, dos punts menys que el 2023: “El Govern central ens deu l’esbalaïdora xifra de 3.000 milions d’euros”, van recordar.

Crítiques del PSPV

La coportaveu socialista de Serveis Socials en les Corts, Silvia Gómez, va assegurar que la llei d’acompanyament als pressupostos de Mazón per a l’any 2025 suposa “un atac molt greu i sense precedents als serveis socials valencians”, ja que “s’elimina la condició de crèdits ampliables” que fins ara tenien les prestacions regulades per la Llei de serveis socials inclusius i la Llei de la renda valenciana d’inclusió . Gómez ha explicat que els crèdits ampliables “garantien per la llei general que tots els valencians i les persones més vulnerables no es pogueren quedar mai sense una ajuda i pogueren tindre cobertes les seues necessitats més bàsiques”.

En aquest sentit, Silvia Gómez va criticar que aquesta modificació a través de l’esmentada llei d’acompanyament “suposa un atac a les persones més vulnerables”, ja que “s’ha fulminat el blindatge legal que estava assegurat en les lleis reguladores respectives d’aquestes prestacions”, de manera que en un futur es podrien trobar “que es queden sense la prestació de la renda valenciana o de la dependència, perquè la partida pressupostària es queda sense diners”: “El PP i Vox volen tornar al seu model de política social que tant els agrada, el model de la caritat, i tirar per terra tots els avanços aconseguits amb el Govern de Ximo Puig”.