La insostenible Conselleria d’Economia Sostenible
La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball té quasi tants problemes com paraules té el nom. La seua gestió és molt discutida per l’oposició, el Govern i els partits que el formen, PSPV-PSOE i Compromís, encara que aquests fan la crítica sempre en privat.
Dirigida per Rafa Climent, un professor de grec nomenat pel Bloc, el partit amb més militants de la coalició Compromís, aquests són alguns dels problemes que ha hagut d’enfrontar la Conselleria cridada a liderar el canvi del model productiu valencià.
Fracàs del mestissatge. Climent i la seua antiga número 2, María José Mira, una independent nomenada pel PSOE, no es van entendre des de, pràcticament, el primer minut de convivència. La incomunicació, els retrets i els menyspreus van ser la constant en el pitjor exemple de mestissatge –la convivència de càrrecs socialistes i de Compromís– del Consell. La recol·locació de Mira en Hisenda va solucionar el problema quasi un any després És difícil que funcione un departament on la cúpula ni es parla.
Dimissió d’un director general, Mònica Cucarella, pel cas Gasolinera. L’exresponsable d’Internacionalització no va informar el Consell després del seu nomenament que era apoderada d’una gasolinera a Alzira. L’estació de servei havia estat denunciada per haver contaminat i no haver escomés la neteja preceptiva. Encara que Climent va defensar la seua directiva, finalment va cedir a la pressió del Govern valencià: un informe de Transparència va establir la incompatibilitat del seu càrrec públic amb la condició d’apoderada d’una empresa.
Cisma entre els alts càrrecs. El nomenament d’Enric Nomdedéu com a secretari autonòmic d’Ocupació ha estat mal rebut per una facció del Bloc i, el que pot ser pitjor, per càrrecs d’aquest corrent en la mateixa Conselleria d’Economia. En un cas insòlit –almenys, diversos polítics consultats no en recorden precedents–, la nova directora general d’Internacionalització, Mari Parra, ha signat un comunicat contra qui serà el seu company –amb més rang– de faena.
L’“errada” dels horaris comercials. Una de les poques mesures de calat impulsades per la Conselleria –les restriccions a les obertures i als horaris dels grans centres comercials– va haver de retirar-se enmig d’un notable embull polític i legal. L’animadversió entre Climent i Mira també va tenir influència en el fiasco, que ha enfadat fins i tot els representants de Compromís en l’Ajuntament de València. Ara, el Govern central i Competència amenacen d’arruïnar aquesta iniciativa i una altra contra les gasolineres desateses o de cost baix.
Friccions amb altres parts de la Generalitat. Economia ha discutit amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, per les competències sobre Turisme o les polítiques d’innovació, finalment responsabilitat del cap del Consell. També s’ha enfrontat amb Hisenda per la concessió de crèdits a empreses. I ha tingut amargors amb l’IVF, el braç financer de la Generalitat, per la resolució de problemes com els plantejats per les fires de València o Alacant. Molts en el Consell atribueixen a Manuel Illueca, responsable de l’IVF, la solució oferida en Fira València. Serà una empresa de propietat pública però de gestió privada contra el criteri de Climent, que volia que el Consell assumira la direcció de la companyia.
Podem, a l’aguait. Mentre els problemes s’acumulen, Antonio Montiel, líder valencià de Podem, suport parlamentari del Consell, ja ha suggerit que li agradaria ser conseller d’Economia. Montiel critica veladament el departament de Climent fins i tot en públic. “S’ha de ser més decidit en economia i ocupació”, ha dit. La seua entrada en el Govern valencià sembla llunyana ara mateix i, amb tants fronts oberts, potser siga el problema més insignificant de Climent.
