José Luis Olivas: de polític a banquer i de ‘Molt Honorable’ al banc dels acusats
José Luis Olivas Martínez (Motilla de Palancar, Conca, 1952) ha estat un dels eminents del PP valencià durant gairebé 30 anys. Com altres prohoms del partit en l’autonomia, els casos de Carlos Fabra o Rafael Blasco, després de molts anys de glòria pot tancar la seua existència amb uns quants més de misèria. Dimarts començarà oficialment el seu calvari judicial: seurà al banc dels acusats per un delicte contra la Hisenda pública i un altre per falsedat documental.
L’acusació pública pensa que Olivas, de connivència amb l’empresari Vicente Cotino, va ordir una operació fictícia per a defraudar el fisc. El nebot de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, va pagar 580.000 euros a l’expresident de la Generalitat a canvi d’un informe de tres pàgines signat per la seua dona.
El document era, en teoria, un pseudotreball de consultoria: s’hauria assessorat en la venda d’unes participacions de Cotino en una empresa d’energia eòlica a una de les grans companyies del sector, Enel (abans Endesa). L’assessorament d’Olivas va tenir lloc quan era president de Bancaixa i, com a tal, conseller d’Iberdrola, l’elèctrica en què la caixa tenia accions.
La presumpta incompatibilitat d’Olivas per a fer aquesta faena, però, no està en dubte. La fiscalia –demana tres anys de presó i més de 200.000 euros de multa als dos acusats– creu que els 580.000 euros entregats per Cotino a l’expresident de Bancaixa es van fer a canvi de res. L’assessorament argumentat pels processats “no va existir”, diu l’acusació pública. Es va fer, com a mínim, perquè Cotino pagara, irregularment, menys a Hisenda.
Bankia, Banc de València, Grand Coral i València CF
La perillosa relació d’Olivas amb Vicente Cotino pot ser el menys destacat dels problemes per a l’efímer expresident de la Generalitat, immers en altres causes judicials. Per la seua participació en l’estafa de Bankia –la fusió forçada entre dues caixes en fallida, Bancaixa i Caja Madrid– és investigat per l’Audiència Nacional.
Olivas, com desenes de membres del consell d’administració, està imputat per falsedat, administració deslleial o fraudulenta, maquinació per a alterar el preu de les coses, i apropiació indeguda i administració deslleial pel fiasco de Bankia. El banc ha costat al contribuent més de 20.000 milions d’euros.
El desastre de Bankia no és l’únic pel qual s’investiga Olivas. El rescat del Banc de València –l’accionista de referència del qual era Bancaixa– també podria portar Olivas al banc dels acusats. L’entitat va ser venuda a La Caixa per un euro i el compromís de l’Estat d’injectar-hi 5.500 milions d’euros. L’Audiència Nacional imputa a Olivas i a la resta del consell d’administració del banc un delicte de falsedat comptable.
El jutge Santiago Pedraz va assenyalar que els catorze imputats “han de donar explicacions sobre la diferència (....) entre els comptes aprovats i revisats” i els que va fer la Inspecció del Banc d’Espanya. Aquest organisme va detectar el 2009 “nombroses deficiències en la gestió del risc de crèdit i, particularment, en la presa de decisions sobre refinançaments” concedits a empreses de viabilitat dubtosa.
Olivas també està imputat per l’escàndol Grand Coral: el finançament, amb més de 500 milions de dòlars, de sis operacions immobiliàries a Mèxic. Els receptors dels diners, dos empresaris ara a la presó, haurien desviat més de 130 milions a Andorra i a Suïssa. Tots dos s’estan a la presó, igual que dos exdirectius de Bancaixa.
Olivas, després de ser detingut, va quedar en llibertat. Està imputat, juntament amb altres exdirectius de la caixa valenciana, per apropiació indeguda i administració deslleial. Es va defensar al·legant que les operacions van ser aprovades per unanimitat pel consell d’administració del banc i que les garanties aportades “cobrien i cobreixen els imports concedits”.
L’expresident de la Generalitat també està imputat per l’ampliació de capital del València Club de Futbol, finançada per Bancaixa el 2009. Olivas va abandonar a les darreries del 2011 els seus càrrecs en el Banc de València i Bankia, per això aquell any va cobrar 656.000 euros. Malgrat les imputacions en cascada, va defensar a ultrança la seua gestió en la seua primera declaració davant de l’Audiència Nacional.
