L'Església s'immatricula 8.000 metres quadrats de sòl públic a Xàtiva i lloga part a un restaurant

El veí o visitant que arriba a l'ermita de Sant Josep pot gaudir d'un entorn envejable, del millor que ofereix la ciutat. El Bellveret (bella vista), un mirador natural que ofereix vistes espectaculars de la ciutat de la capital i de gran part de la Costera, una estàtua de Manuel Boix sobre la pilota valenciana i part de l'antiga muralla romana. En una dependència annexa a l'ermita, es va instal·lar des de fa anys un conegut restaurant que ha ocupat també part de l'entorn que fóra públic al seu dia. Però allò que els ciutadans xativins creien seu és des del 2004 propietat de l'església catòlica que, a més, bé ha sabut comercialitzar l'espai. Segons ha pogut confirmar el Diario.es, l'abat de Xàtiva de l'època, Arturo Climent Bonafé, va immatricular a nom de l'Arquebisbat de València 8.000 metres quadrats que sempre van ser considerats públics. Més encara, també ocupa vials públics.

Segons fonts que han conegut el procés d'immatriculació i que ha confirmat l'Ajuntament de Xàtiva, l'exabat Climent Bonafé va posar a nom de l'Arquebisbat els terrenys públics aprofitant un privilegi que prové del franquisme i que equiparava l'Església catòlica amb l'administració, i els bisbes amb notaris. En aquest sentit i, com els terrenys que també toquen el conegut mirador Bellveret no figuraven a nom del municipi o un particular, es van inscriure al Registre de la Propietat a nom a l'Església. Les mateixes fonts expliquen que aen l'operació hi va haver “una mala fe claríssima” perquè l'any 1995 l'ajuntament va comprar a la Seu (l'església de Xàtiva) els camps que hi havia al voltant del Bellveret. Fins i tot s'han immatriculat la via pública que passa pel costat de l'ermita i que connecta amb el castell de Xàtiva.

L'ermita, només l'edifici, que va pertànyer en l'edat mitjana al gremi de fusters, es va cedir en els anys 40 del segle passat a la Seu. Actualment, el lloc de culte s'utilitza una vegada l'any perquè les comissions falleres de la ciutat ofrenen al seu patró Sant Josep el dia gran de les festes. Allò que sí que funciona a ple rendiment i tot l'any és el restaurant, que l'Església té llogat en un habitatge annex a l'ermita. És més, el seu servei ha crescut tant que ocupa part dels terrenys que van ser públics per ubicar-hi la terrassa i organitzar grans convits.

L'Ajuntament mai no va deixar abandonats els terrenys al costat de l'ermita o el Bellveret. És més, es va dignificar la zona amb recursos públics per al gaudi dels veïns als anys 80 i des d'aquell moment se n'ha tingut en compte el manteniment amb fons públics. “Fins i tot hi va haver excavacions a les ruïnes romanes”, explica la persona que coneix de primera mà la immatriculació.

Després de l'ermita, hi ha la Porta de l'Aljama, que és la porta, segons el Llibre dels Fets, per la qual va entrar Jaume I quan va arribar a Xàtiva. Cada any, el simbolisme fa que se celebre l'acte institucional del 9 d'octubre. L'edifici va ser una antiga mesquita que va ser cristianitzada. L'ermita és un dels llocs més antics de la ciutat i els terrenys adjacents tenen un valor incalculable per a Xàtiva perquè s'hi troben vestigis de l'època ibera i romana, els primers pobladors de la ciutat. Les muralles han estat considerades Bé d'Interès Cultural i el Bellveret és el mirador per excel·lència de Xàtiva. És un terreny d'un alt contingut sentimental per als socarrats.