Les claus de la decisió del jutge per arxivar la causa contra Mónica Oltra

Mònica Oltra va dimitir com a vicepresidenta de la Generalitat Valenciana el 21 de juny del 2022 després de la imputació en la causa que investigava la gestió del seu departament en relació amb la denúncia per abusos d'una menor tutelada contra l'educador Luis RI, exmarit de la dirigent de Compromís. Gairebé dos anys després de la dimissió, el jutge instructor ha acordat el sobreseïment provisional de la causa per a Oltra i la resta d'investigats.

La interlocutòria del titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València sosté que “no existeixen en cap cas indicis de la comissió de cap delicte” contra Oltra i el seu equip a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Els fets que van propiciar aquesta complexa instrucció es remunten al 2017. Aquell any, Maite T., menor tutelada per la Generalitat Valenciana, va denunciar per abusos Luis Eduardo RI, exmarit d'Oltra i educador al centre concertat Niño Jesús. Tot i que en un primer moment diversos psicòlegs i responsables del centre no van donar versemblança a la denúncia, després d'una trobada casual amb agents de la Policia Nacional, la xica, llavors de 14 anys, va reiterar la seua denúncia i la Fiscalia de Menors va obrir diligències.

La Conselleria d'Igualtat va tramitar un expedient intern sobre la denúncia quan la Fiscalia de Menors mantenia obertes diligències. Les conclusions de la informació reservada desacreditaven la versió de la menor.

La condemna de l'exmarit d'Oltra

El 28 de novembre del 2019, la secció segona de l'Audiència Provincial de València va condemnar Luis Eduardo RI cinc anys de presó com a autor d'un delicte continuat d'abús sexual a una menor de 16 anys. La defensa del condemnat va presentar un escrit al·ludint a la informació reservada que no s'havia incorporat al judici oral. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va estimar el recurs de l'exmarit d'Oltra, va anul·lar la sentència i va ordenar repetir parcialment el judici.

Després de la nova vista, havent-se incorporat els informes, l'Audiència Provincial de Valènciava condemnar a la mateixa penaa l'educador, unfallada confirmada posteriorment pel TSJ-CVi pel Tribunal Suprem en cassació. La segona sentència valorava molt negativament l?actuació del departament d?Oltra.

Així, la defensa de la menor, que exerceix l'advocat ultra José Luis Roberto, va denunciar la gestió de la Conselleria d'Igualtat. El titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València va obrir una investigació que intentava dilucidar si el departament d'Oltra va maniobrar per beneficiar la situació processal del seu exmarit.

Una complexa instrucció

Tot i que en un primer moment el jutge Vicente Ríos va rebutjar obrir-ne una causa, l'Audiència Provincial de València va obligar l'instructor a investigar els fets. Després d'una primera fase de la instrucció, en què van declarar funcionaris i membres del gabinet de la Conselleria d'Igualtat, el jutge va demanar el 2022 al TSJ-CV la imputació d'Oltra, aleshores aforada en ser vicepresidenta de la Generalitat Valenciana amb el Pacte del Botànic, signat pel PSPV-PSOE i Compromís.

Un dur escrit de la fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, va aplanar el terreny perquè Oltra tirara la tovallola. Després que la Sala Civil i Penal del TSJ-CV decidira imputar Oltra, la dirigent de Compromís va comunicar la seua dimissió en una dura roda de premsa en què va denunciar ser víctima d'un suposat 'lawfare' (l'ús de la justícia amb fins polítics). La dimissió va suposar la pèrdua de l'aforament i el retorn de la instrucció a les mans del jutge Vicente Ríos.

El paper de l'extrema dreta

A la causa, a més de l'acusació particular que exerceix el neofeixista José Luis Roberto, es va sumar Vox i l'agitadora ultra Cristina Seguí, com a acusacions populars. L'acusació que exerceix Seguí va demanar reiteradament que s'investigaren els correus electrònics intercanviats entre Oltra i el seu equip en diferents períodes del 2017. No obstant, després de l'anàlisi policial de desenes de milers d'e-mails, no es va trobar cap rastre d'ordre per part de Mónica Oltra per beneficiar el seu exmarit.

A més del vessant penal, la causa va propiciar un terratrèmol polític amb la dimissió d'Oltra i va aprofundir les dissensions internes al si del Pacte del Botànic, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem. De rebot, va escapçar Compromís del seu principal actiu polític des de la seua fundació. A les últimes eleccions autonòmiques, els dos partits progressistes van perdre els comicis i el popular Carlos Mazón va pactar amb Vox per governar al Palau de la Generalitat.

Oltra va tornar a exercir d'advocada, especialitzada en mediació, mentre la instrucció, que mantenia imputats a diversos càrrecs de confiança, avançava conforme les acusacions populars sol·licitaven la pràctica de diligències addicionals. Després dels informes policials sobre l'anàlisi dels correus electrònics, la instrucció estava pràcticament tancada.

Sense indicis de delicte

Aquest dimarts (primer dia laborable a València després de les vacances de Pasqua), l'instructor ha dictat una interlocutòria que acorda el sobreseïment provisional “respecte a la totalitat dels investigats” en “no haver-se justificat la perpetració de cap delicte per part dels mateixos ”.

La resolució al·lega que “no existeixen en suma indicis de la comissió de cap delicte”. L'instructor assenyala que “en cap cas va existir una directriu o consigna”, dictada per Mónica Oltra o per qualsevol càrrec de la Conselleria d'Igualtat, “orientada a desacreditar la menor oa afavorir” l'exmarit de la líder de Compromís

El futur de Mónica Oltra

Gairebé dos anys després de la dimissió, el jutge acorda el sobreseïment provisional de la causa. Paradoxalment, les diligències sol·licitades per les acusacions populars en relació amb els e-mails, han propiciat l'abrupte final de la instrucció. L'instructor ha dictat el sobreseïment després de les conclusions sobre els correus electrònics.

Queda a l'aire el futur polític de Mónica Oltra en un moment en què l'extrema dreta governa amb el PP de Carlos Mazón.