La llei d'Educació de Mazón topa amb un recurs davant el Constitucional i crítiques del Govern per vetar el valencià

La llei d'Educació impulsada pel Consell de Carlos Mazón topa amb un recurs d'inconstitucionalitat i amb el qüestionament del Govern central. La norma aprovada a les Corts Valencianes amb el suport de PP i Vox redueix la presència del valencià a les aules i fins i tot elimina la seua obligatorietat a les zones castellanoparlants, un assumpte jurídicament qüestionat i que pot entrar en conflicte amb l'Estatut d'Autonomia valencià.

El Govern central ha donat un toc d'atenció a l'Executiu del PP amb la convocatòria d'una comissió bilateral arran de la llei que va signar José Antonio Rovira. Aquest dimecres es publica en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat, signat pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la consellera d'Hisenda , Economia i Administració Pública, Ruth Merino. L'acord suposa el compromís de crear un grup de treball per llimar els punts conflictius i informar el Tribunal Constitucional.

L'Executiu qüestiona un article de la llei i dues disposicions addicionals, les referents a les exempcions lingüístiques a les zones de predomini castellà. En paral·lel, la coalició Compromís,amb el suport de 50 parlamentaris del Congrés, registra aquest dimecres un recurs d'inconstitucionalitat perquè considera que la norma vulnera una trentena de lleis i envaeix competències estatals.

El Govern qüestiona l'article 14, que regula l'“exempció de l'avaluació i qualificació de l'alumnat” en valencià, que es pot sol·licitar “sense limitació temporal”, de la mateixa manera que l'exempció de l'avaluació. Els estudiants de zones castellanoparlants -generalment el sud de les comarques d'Alacant- o els que acreditin residència temporal a la Comunitat Valenciana no tenen obligació d'estudiar ni examinar-se en valencià, i aquell que no haja estat avaluat en aquesta matèria durant algun dels tres darrers cursos escolars, per no haver-la cursat o per haver obtingut l'exempció de l'avaluació i qualificació d'aquesta, tindrà dret a sol·licitar l'exempció de la prova de valencià, també en les proves d'accés a la universitat.

L'Executiu de Pedro Sánchez també posa objeccions a dues disposicions addicionals de la llei, que regulen l'exempció lingüística als professors. Segons apunten aquests articles, “el personal docent funcionari de carrera amb destinació en altres comunitats autònomes que sol·licite obtenir una destinació en comissió de serveis a la Comunitat Valenciana (...) que haja d'acreditar un determinat nivell de coneixement del valencià per impartir docència, i no en dispose, podrà excepcionalment obtenir la destinació per un període màxim de 4 anys, sempre que la seua sol·licitud de comissió de serveis es trobe motivada en causes socials o trasllat de la unitat familiar a la Comunitat Valenciana”. És a dir, que tampoc no tindran l'obligació d'aprendre la llengua cooficial de la Comunitat Valenciana.

El grup parlamentari de Compromís, integrat en Sumar, ha aconseguit el suport de 50 diputats dels grups Sumar, Podem, Bildu, ERC, Junts i BNG per portar la llei al Tribunal Constitucional. Els diputats valencians van encarregar un informe jurídic que apunta l'incompliment de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia valencià i diversos reials decrets i qüestionen el concepte de “llibertat educativa” que promulga la norma.

Segons les formacions polítiques que subscriuen el recurs, aquesta llei incompleix 28 articles de lleis superiors: 8 de la Constitució, 16 de la llei educativa estatal, 1 de l'Estatut d'Autonomia valencià i 3 reials decrets. Els 15 articles de la Llei de Llibertat Educativa que col·lisionen amb normatives superiors són: Article 3, apartat cinquè; Article 3, apartat vuitè; Article 4, apartat 1; Article 5, apartats 1, 3 i 4; Article 6, apartats 1 i 5; Article 7, apartat 5; Article 8; Article 9; Article 10; Article 11, apartat 5; Article 12, apartats 3 i 4; Article 13; Article 17; Article 18; Article 19.2.c); i Article 20.1.

Rovira: “No sé si el ministeri se l'ha estudiada bé”

Les crítiques no semblen molestar el conseller d'Educació del Govern valencià, que ha ironitzat sobre la comprensió lectora del gabinet ministerial. Rovira defensa que la llei és “fruit del consens polític” a la Comunitat Valenciana i ha deixat caure: “No sé si el ministeri se l'ha estudiada bé”. “Autoritza que els alumnes que viuen en zones castellanoparlants tenen dret a l'exempció des de l'any 83, aquesta és la discrepància”, ha apuntat en declaracions als mitjans aquest dimecres. “El Govern diu que ho fem --l'exempció de quatre anys per formar-se en valencià persones que vinguin de fora de la comunitat-- només en casos excepcionals per temes de conciliació familiar. I nosaltres obríem la mà que persones docents d'altres comunitats puguen venir i donar-los un termini perquè es traguen la titulació de valencià”, sosté el conseller popular.