Manuel Granell i Juanarete: “El còmic és fonamental per a introduir de manera senzilla al coneixement de la història”

El dibuixant Manuel Granell i el guionista Juanarete presenten el còmic ‘¡Jaca sublevada!’ (Cascaborra Ediciones, 2024), una crònica en vinyetes sobre la revolta que va allisar el terreny per a la proclamació de la Segona República.

Després de la seua obra anterior –Plomo y gualda. Entierro mexicano de Azaña en Francia– tots dos autors tornen al terreny del còmic històric amb una reconstrucció de tints periodístics de la revolta del 12 de desembre de 1930 protagonitzada pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, afusellats després del fracàs del pronunciament republicà. En aquesta entrevista amb elDiario.es, Granell i Juanarete expliquen plegats el treball que els va portar a visitar els principals escenaris de la fallida revolta.

Amb una narració àgil, l’obra reconstrueix un esdeveniment soterrat en la memòria per l’adveniment de la República pocs mesos després. El dibuixant Manuel Granell presenta la novel·la gràfica el pròxim 16 d’octubre en la llibreria Bangarán de València, acompanyat pel periodista i escriptor Paco Cerdà.

Per què és tan desconeguda la revolta de Jaca malgrat els seus efectes en la proclamació de la II República?

La insurrecció de desembre del 1930 és un dels factors que impulsen el canvi de règim el 1931. I, encara que els protagonistes de la revolta reben diferents homenatges i reconeixements durant el període republicà, per a la ciutadania actual no transcendeix. Només ho fa per a la historiografia.

Des del nostre punt de vista, perquè els anys trenta a Espanya van ser tan convulsos que els diferents esdeveniments van anar solapant-se els uns amb els altres i cadascun adquireix més repercussió social i política que l’anterior. És a dir, la revolta de Jaca del 1930 la superposa l’adveniment de la II República el 1931 i, entre el 1936 i el 1939, la Guerra d’Espanya. I després queda oculta per la dictadura.

Us heu servit molt àgilment d’una crònica periodística per a armar el relat. Com heu reconstruït la revolta de Jaca?

Des del principi vam voler abordar els esdeveniments des del punt de vista dels mateixos protagonistes. Per a fer-ho, havíem de deixar que els personatges parlaren, que mostraren les seues contradiccions, les seues virtuts i els seus defectes.

D’ací va vindre la idea de narrar els fets des del punt de vista periodístic. Utilitzem una cronologia dels esdeveniments començant pel Pacte de Sant Sebastià i acabant amb el sotmetiment realista dels insurrectes, a manera de documental modern.

Com heu recreat els escenaris de l’època?

Per a la documentació vam viatjar a Jaca i vam recórrer la zona on van transcórrer els fets: La Ciudadela, les casernes, Ayerbe, Cilla, Los Mallos de Riglos, Canfranc… Vam estar en el cementeri d’Osca, on estan enterrats els dos capitans i el general De las Heras, a més d’altres morts durant la curta revolta. Ha sigut de gran utilitat el llibre Los años convulsos, de Juan José Oña, amb fotografies d’Alfonso.

També va ser de gran ajuda la documentació aportada pel coronel director de la Biblioteca Militar de València, així com el material que es conserva en el Museu Històric Militar de València. Allí hi ha un dels pocs uniformes que es conserven d’aquesta època, ja que es van canviar al cap de poc de temps.

De Galán i de García hi ha poques fotos, encara que després del seu assassinat van ser exaltats com a màrtirs i els seus rostres profusament reproduïts en els suports més inversemblants. Per als personatges dels periodistes van posar Juanan Roig i Bea Bascuñán per a la fotògrafa Mayte Piera. La documentació és molt important, sobretot, creiem, per a crear un ambient propici per a transportar-se a l’època.

Després d’haver-vos documentat per al còmic, quin balanç feu de la revolta? I de la figura de Galán?

El pronòstic del mateix comité revolucionari nacional (Azaña, Indalecio Prieto i altres polítics republicans d’importància que l’integraven) era que, després del fracàs de la revolta, es va perdre l’oportunitat de l’arribada de la República. No obstant això, els ajusticiaments de Galán i de García es van sumar a altres detonants que van fer que s’instaurara la II República. La insurrecció de Jaca va tindre una importància vital per al canvi de règim. Vam llegir algunes de les cròniques i vam veure imatges de l’època i pensem que no era desficaciat arribar a la conclusió de valorar el periodisme com un protagonista modern, que va ajudar en aquest canvi.

Ens va agradar teoritzar sobre la participació de la premsa que, després de mostrar els esdeveniments en les seues pàgines, va ajudar a remoure (potser sense voler-ho) un estat d’opinió general entre la població, en favor del canvi de règim. Una cosa que, ni les algarades militars, ni les vagues generals, ni les conspiracions polítiques, havien aconseguit per si soles.

I quin balanç feu de la figura de Galán?

Fermín Galán és un personatge contradictori, un home d’armes, tot idealisme, encara que també pragmàtic. Un personatge romàntic que va posar tot el seu talent a canviar la societat, una d’aquestes persones capaces de portar la seua ideologia a la praxi. Potser un irresponsable per la temeritat de portar les seues tropes a un enfrontament que estava perdut des del començament. Potser un ingenu per creure que la immensa majoria dels militars que preparaven la insurrecció ho feien pels mateixos motius altruistes que ell. Des del nostre punt de vista, va ser un heroi, un avançat i un valent que va menysprear la seua pròpia vida per millorar la vida dels altres.

Queden clarobscurs?

És bastant clar que les defeccions i les traïcions van fer caure la revolta. També va contribuir la inoperància i la burocràcia dels organitzadors en el fracàs. Caldria continuar estudiant aquestes facetes de la història per a arribar a conclusions pertinents en el desenllaç dels esdeveniments.

Quin potencial veieu al còmic per a contar el passat?

Absolutament fonamental. És un mitjà que introdueix de manera directa i senzilla al coneixement de la història. Ací no s’utilitza massa en les escoles i els instituts. En altres països, com França, és un instrument molt habitual per a explicar la història.

Pensem en quanta gent, no sols d’ací, de tot el món, ha conegut l’existència de la participació d’espanyols en la Segona Guerra Mundial i l’alliberament de París o de les terribles fosses del franquisme, gràcies a les obres de Paco Roca. És un mitjà, a més, entretingut i àgil, una reconstrucció de tints periodístics de la revolta del 12 de desembre de 1930 protagonitzada pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández