La neta d’un desaparegut forçós del franquisme, després de no poder declarar en el jutjat: “Sent que juguen amb mi”

A Carolina Martínez li entrava un nerviosisme difícil de controlar quan pensava en el matí del dijous 20 de febrer: es convertiria en la primera familiar d’una víctima de desaparició forçosa durant el franquisme a atestar davant un jutjat espanyol. No obstant això, unes hores abans de prendre-li declaració, la titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna li’n va comunicar la suspensió. “No m’ho esperava. Et quedes parada, no saps com reaccionar, perquè no esperes que unes hores abans et diguen que no. Sent que juguen amb mi, que juguen amb els meus sentiments i els de la meua família”, assevera.

“És estrany”, sosté Aradia Ruiz, advocada de la Cooperativa El Rogle, que forma part de l’equip jurídic de Ceaqua (Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina), entitat que denuncia que la magistrada ha argumentat que la paralització de la declaració respon a la falta d’uns informes sol·licitats a l’Arxiu Nacional i a l’Associació Científica Arqueoantro. En la querella es va sol·licitar la declaració de Martínez, així com aquests dos informes. “La jutgessa ens va dir en una interlocutòria que demanava les tres providències, però en cap moment feia saber que una era causal de l’altra. Les demanava les tres en paral·lel”, argumenta.

Per a conéixer les causes d’aquesta paralització, Ruiz es va presentar el dijous al matí amb Lucila Aragó, membre d’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (integrada en Ceaqua) en els jutjats de Paterna. “Sabíem que l’informe de Arqueoantro estava presentat des del 14 de febrer. I ha sigut arribar i que ens digueren que just els acabava d’arribar en aquell moment. ‘Us demane disculpes’, ha sigut la seua resposta”, explica la lletrada, que insisteix que es podria haver pres declaració a Martínez “independentment de tindre els informes o no”.

Carolina Martínez va presentar el maig del 2024 una querella per crims de lesa humanitat per l’assassinat i la desaparició forçosa del seu avi, José Manuel Murcia Martínez, que va ser afusellat el 6 de novembre de 1939 en el Terrer de Paterna. Va romandre 79 anys en la fossa 94 del cementeri de la localitat valenciana, juntament amb 38 persones més, totes emmanillades i amb un tir al pit i un altre al cap. “Aquesta declaració era bona per a tots. No solament jo denunciava el cas del meu avi, sinó que era una denúncia, un passet més, per a totes les víctimes del franquisme”, destaca.

El 2018, al cap d’un any i mig de tràmits, l’equip d’Arqueoantro va començar les faenes d’excavació i exhumació de la fossa 94 del cementeri de Paterna. I, tres anys més tard, les restes de José Manuel es van identificar després de desenterrar una de les seues filles per a poder obtindre proves d’ADN vàlides. Des del 2021, el seu cos descansa en el cementeri de Castelló, al costat de la seua dona, Carolina Ródenas Ortiz. “Allí estan junts, que és el que volien”, remarca Martínez, que recorda que el seu avi tenia 47 anys quan va ser assassinat. De professió jornaler, havia sigut regidor d’Agricultura pel PSOE a l’Ajuntament d’Aiora i formava part de la UGT i la cooperativa agrícola del municipi. Detingut en acabar la guerra, sotmés a un judici sumaríssim i tancat en la Presó Model de València, va ser condemnat a mort per “adhesió a la rebel·lió”.

La neta de José Manuel va descobrir la història del seu avi a través de les paraules de la seua dona, que mai va sucumbir al silenci imposat pel règim: “Quan era menuda, jo dormia cada nit en la mateixa habitació que la meua àvia. ‘Àvia, explica’m més coses. I de l’avi, em pots contar alguna cosa? I per què no està? Per què no està ací amb nosaltres?’, li deia, i ella em contestava que no podia estar amb nosaltres”. “De menuda mai em van dir què havia passat, però després, sí. Anàvem al cementeri de Paterna una vegada a l’any i en acabant jo hi he anat amb els meus fills.

La memòria ha passat de generació en generació“, rememora els anys de lluita per conéixer el parador d’aquell home fet desaparéixer.

“Trencar el mur d’impunitat”

La citació a Carolina Martínez a declarar davant la magistrada era “un pas avant molt important en l’intent de trencar el mur d’impunitat, perquè fins ara la immensa majoria de querelles han sigut inadmeses; pràcticament cap dels querellants ha sigut escoltat per cap jutjat”, valora Aragó, per a qui que “Carolina poguera explicar davant d’un jutjat el que ha sigut la història de la seua família i l’assassinat del seu avi era un pas important fins i tot en el terreny de la reparació”.

La querella per la desaparició forçada i l’assassinat de José Manuel Murcia Martínez, que va ser presentada per Martínez juntament amb les querelles de tres familiars més, reclamant la investigació i enjudiciament dels responsables dels assassinats d’Ulpiano Alonso Presa, Juan Pérez Gavidia, Miguel Pérez Gavidia i Fausto Viana Cañada, produïts també als voltants del cementeri de Paterna, se suma a les més de 115 querelles presentades a l’Estat espanyol per diferents crims, com ara desaparicions forçades, tortures o bebés robats, durant la dictadura franquista.

Totes han sigut inadmeses a tràmit, “malgrat haver-se produït en un context de repressió generalitzat i sistèmic contra la població civil, cosa que deixa en total desemparament judicial les víctimes”, assenyalen des de Ceaqua. Ruiz al·ludeix al cas de Julio Pacheco, primera víctima de tortures policials del franquisme a declarar en un jutjat i relatar les tortures a les mans de diversos agents en els calabossos de la Direcció General de Seguretat a Madrid. La declaració de Julio Pacheco també va ser suspesa, “en aquest cas a peu de porta i ni tan sols el dia d’abans”.

“Van al·legar que la jutgessa titular estava de baixa i la substituta no va voler fer-se’n càrrec. Quan la magistrada va tornar al seu lloc, es va posar una data per a la declaració, però després es va acabar arxivant”, subratlla.

“Una nova revictimització”

Ruiz i Aragó coincideixen que ara “no hi ha més remei que ser pacients”. “Confiem que la jutgessa torne a cridar a declarar Carolina. Tenim clar que aquest és el camí i no el deixarem, malgrat les dificultats. És l’únic camí que tenim per a avançar en la conquista del dret a la tutela judicial que ens correspon”, declara Aragó, que manifesta que espera que “les polítiques públiques d’aquest país ens donen suport en algun moment”. “Tirarem avant, i esperarem a veure què ens diu la jutgessa”, assegura Carolina Martínez.

La lletrada d’El Rogle afig que la jutgessa ha dit que primer vol rebre els dos informes, “però no és segur que torne a citar a declarar Carolina”. “Ens han comunicat que ens donaran espai per a al·legar i, després, decidirà si li pren declaració o no”, apunta, al mateix temps que Lucila Aragó denuncia que “és dur per la situació de Carolina, és molt dolorosa des del punt de vista humà, com una persona que confiava que podia fer-se aquest pas”.

“Aquesta paralització suposa una revictimització. De nou, Carolina torna a sentir-se desposseïda dels seus drets fonamentals; i és una manifestació més d’aquest tracte inhumà que pateixen les seues famílies des de fa més de 80 anys, en què aquestes persones pateixen per una actuació d’un Estat, que és el nostre, que en el seu moment va estar ocupat per un dictador, per una dictadura genocida”, censura Aragó, i conclou: “L’Estat deu a Carolina i a la resta de les víctimes assegurar-li almenys els drets que li corresponen”.