Un periodista i tres professionals de la salut, en directe des de Gaza: “Les forces israelianes bombardegen els hospitals per a assassinar abans la població”

Momin Abu Owda és un periodista i fotògraf que publica contingut en les seues xarxes sobre la massacre al nord de Gaza. Durant el segon dia de la guerra, van haver de posar-li dotze punts de sutura després d’haver rebut un impacte al cap. Confessa que no ha abandonat la zona, perquè va jurar ser lleial al seu ofici: “És millor morir mostrant la realitat que morir sense mostrar res i tindre por. Documentar és part del meu deure periodístic”.

Durant la xarrada, organitzada per l’Acampada per Palestina UPV i Veus per Palestina a la Universitat Politècnica de València, es va sentir un bombardeig en la zona en què estava refugiat.

Segons informa Efe, el 21 de maig l’exèrcit Israelià va atacar dos hospitals clau al nord de Gaza: el de Kamal Adwan i el d’Al Awda. El periodista va explicar que es compleixen més de deu dies des que les forces militars han reactivat l’atac terrestre en la zona nord.

“Aquesta nova ofensiva és més complicada i potent que l’anterior. En l’hospital Kamal Adwan s’ha pogut evacuar algunes persones. Les forces sionistes entenen perfectament que el que tinga a veure amb la salut és d’importància vital i per això tenen interés a destruir-ho tot. La demolició que van dur a terme en l’hospital Al Shifa i l’Indonesi la intenten amb aquests dos”, manifesta Owda.

Així mateix, relata una de les massacres que pitjor ha viscut: “Dimarts van bombardejar un edifici de quatre plantes que pertanyia a una sola família. Hi van morir dotze persones i va haver-hi vint ferits. No vaig poder gravar. Hi havia un home arreplegant parts de cossos destrossats per a poder enterrar-les”.

Des que va començar el setge a Gaza, el periodista assegura que ha presenciat més de 1.100 massacres a la part nord. A això, ha afegit que el nombre de desapareguts arriba quasi a la xifra de morts: “Gairebé de 20.000 persones estan davall dels enderrocs. Si els alçàrem ara, ens trobaríem cadàvers o els seus cossos destrossats”.

Pel que fa al vídeo que es va fer viral, l’exèrcit israelià els va avisar que anaven a entrar a Jabalia i per això van gravar entre rialles. El periodista explica que els van caure trossos de ferro destrossats després del bombardeig dels tancs. El missatge que volien transmetre era mostrar la realitat des de l’interior de Gaza i demostrar que “no tenen por dels que venen a ocupar les seues terres i a matar-los”.

El mes de març passat, el Govern espanyol va enviar més de 26 tones de menjar per a la Franja de Gaza. No obstant això, Odwan insisteix que no han sentit el suport humanitari per part d’Espanya: “La fam continua present”. Admet que la seua font de resiliència i motivació per a continuar brindant cobertura del que passa a Gaza i no abandonar la regió és la imatge dels màrtirs que veu diàriament.

Augment de malalties i destrucció de mitjans sanitaris

Per les mans d’Al-Hakim Muhammad Saeed, supervisor del departament d’infermeria en els hospitals d’Al Shifa i Al-Mamadani, han passat, en un sol dia, trenta xiquets, dels quals deu han mort, i els altres 20 han resultat ferits. “Si algun dels ferits sobreviu, la seua vida no serà igual que abans de la guerra. Es convertiran en persones amb mobilitat reduïda o presentaran deficiències vitals”.

Saeed afirma que la major part dels pacients solen ser xiquets, i afig que s’han intensificat els atacs tant cap a aquest grup poblacional com a dones i ancians.

“Vaig començar com a voluntari en Al Shifa i vaig començar a veure que les ferides dels pacients eren cada vegada més greus, moltes de les quals per cremades químiques produïdes pel fòsfor blanc i complicades de netejar per l’escassetat de materials”, manifesta.

A més, relata que el tracte de les tropes israelianes va ser denigrant quan van entrar en el complex hospitalari. “Vaig veure com pegaven a l’equip mèdic i impedien assistir els pacients. També hi havia arrestos, interrogatoris o execucions dels professionals sanitaris davant de la resta de les persones. El van cremar per a no tornar a usar-lo”.

En aquesta mateixa línia, l’infermer té clar que ataquen principalment els serveis mèdics per a assassinar abans la resta de la ciutadania. “Al nord ja no queden metges especialitzats en cada àrea de la salut, perquè tenen por que els assassinen”.

En declaracions del doctor Hussam Majdy Hammouda, resident de cirurgia general en l’Hospital Indonesi de Beit Lahiya, abunden les cremades de tercer i quart grau. Revela que és complicat tractar-les quan una bomba afecta una multitud de persones alhora: “Ens arriben entre 50 i 100 pacients en el mateix moment. Entre el 70% i 80% d’ells no sobreviuen.

Saaed també va posar l’accent en el fet que la mala alimentació, la manca d’aigua potable i la falta d’habitatges habitables propaguen amb més facilitat les malalties.

“La quantitat de rebutjos i fem que s’amunteguen permeten que hi haja més virus intractables. L’efecte de les bombes condiciona la respiració. Hem detectat que l’hepatitis, que afecta directament el fetge, és la més habitual”, va destacar.

El cirurgià explica que les amputacions es fan primer en els casos “més urgents i els que necessiten intervenció ràpida”: “Per desgràcia, donem prioritat als que més esperança tenen. Ens falten instal·lacions i anestèsia”.

Intenten usar qualsevol mena d’anestèsia, siga local o general (quan se’n té). “Per a nosaltres és molt important la misericòrdia de Déu. És més gran que qualsevol anestèsia quan hem d’operar”, confessa.

A més, Hammouda admet que la taxa de natalitat s’ha triplicat des que va començar la guerra: “Els naixements es divideixen entre parts naturals i cesàries. Intentem assistir tant com podem. Solament hi ha un hospital per a fer-ho”.

El cirurgià manifesta que intenten socórrer el nombre més gran possible de ciutadans en jornades de 24 hores seguides: “Descansem 12 hores, i fins i tot, a vegades, estem a peu dret durant 48 hores. Sentim que ens falta molta aigua”.

“El meu missatge és eliminar la paraula ‘guerra’ dels diccionaris. Afecta per igual totes les religions, els països i les persones. Vull la pau al món. Espanya i Palestina van de bracet. Gràcies pel suport”, va manifestar durant la conferència.

“El 93% de les persones a Gaza estan desnodrides”

Lian Dahshan és nutricionista i professora en la Universitat de Palestina. Abans de la guerra cursava un màster i va poder formar la seua pròpia clínica, però després del setge, la seua vida va canviar per complet. Ho va perdre tot i va decidir col·laborar amb el servei públic.

El 98% de les persones que acudeixen a ella presenten símptomes de desnutrició, entre els quals hi ha casos severs. “Cal tindre menjar de qualitat, aigua potable i aire net per a tindre una vida digna. Ací no n’hi ha cap de les tres”, manifesta.

Dahshan subratlla que han “normalitzat” que la gent muira per fam, perquè és una cosa que observen diàriament: “El 93% de les persones a Gaza estan desnodrides”. D’aquest percentatge, 78.000 persones estan en risc de morir.

Amb això, assegura que cada dia els arriben gairebé 375.000 avisos: “En el cas dels problemes cardiovasculars s’han registrat 50.000 avisos; de diabetis 71.000 i de càncer 2.000”.

Insisteix que la inflació és un fet palés, cosa que ha generat que el 90% de la població recórrega a menjar enllaunat: “La proteïna ja no està present en la ment de ningú. El preu és molt elevat i és molt escassa”. A això, ha afegit que moltes de les persones moren per no adaptar-se a aquesta mena de menjar.

Preguntada per la situació de les dones a Gaza, la nutricionista aclareix que les forces d’ocupació atempten contra “tot allò que puga comportar el desenvolupament del país”: “Tothom corre el perill de ser atacat. El concepte de l’ésser humà a Gaza no els agrada”.

No s’imagina la seua vida fugint de Gaza. Diu que si haguera d’abandonar el seu país, segurament deixaria una cosa vital que la motivara a tornar. Cap dels quatre convidats perd l’esperança que la guerra pare.