Dos correus de la Confederació la vesprada de la DANA tomben l’estratègia del PP: va haver-hi avisos a les 16.37 i a les 16.50

Amb la finalitat de desviar cap al Govern central la responsabilitat d’haver enviat massa tard l’alerta massiva a mòbils que podia haver salvat desenes de vides el dia de la DANA, la Generalitat Valenciana, el PP i mitjans afins intenten posar en el focus la vicepresidenta Teresa Ribera i, en concret, en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), organisme sota la competència del seu ministeri. Afirmen que la CHX no va enviar “cap comunicació des de les 16.13 fins a les 18.43 del dimarts 29 d’octubre, malgrat l’augment brusc del cabal del barranc del Poio”. Així ho va difondre la Generalitat Valenciana el 4 de novembre en una nota de premsa, en què assegura que es tallen els avisos durant dueos hores. No obstant això, la Confederació va enviar a Protecció Civil de la Comunitat Valenciana, a la Delegació del Govern i al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències (Cenem) almenys dos correus en aquesta franja horària (a les 16.37 i a les 16.50) donant l’alarma per la pluja acumulada a Xiva, en la capçalera del letal barranc del Poio.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, insisteix a defensar aquesta tesi, que carrega la responsabilitat en el departament dependent de Ribera, malgrat que el Govern valencià va activar hores abans, a les 12.20, una alerta pel col·lapse del barranc detectat pel mesurador de la CHX situat a Riba-roja. “El president de la Generalitat va anar adoptant decisions en funció de la informació en temps real que donava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. I quan hi ha un període d’apagada informativa important, superior a dues hores, crucials per a prendre decisions, comprendrà que no em sembla just intentar traslladar responsabilitats als que simplement prenien decisions en funció d’informacions responsabilitat d’altres” ha dit dimecres Feijóo. El vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, va arribar a dir dimarts que “la ministra Teresa Ribera ha mentit al Parlament Europeu en afirmar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre totes les alarmes”. La Confederació informa en temps real del cabal del barranc, amb mesuradors que s’actualitzen cada cinc minuts en la seua pàgina web. Qualsevol ciutadà pot comprovar-ho i en el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat Valenciana hi havia alerta activada des de les 12.20.

L’assumpte dels correus a quèha tingut accés elDiario.es afirma contundentment: “Avís d’alarma”. Van ser enviats pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) a les 16.37 i a les 16.50 per la CHXJ a Protecció Civil de la Generalitat valenciana. En el cos de tots dos correus pot llegir-se, a més, “alarma a Xiva” i s’informa de l’augment de pluja acumulada en aquesta localitat. Els mesuradors que donen l’alerta es registren a les 16.26 i a les 16.46 hores; aquestes alertes salten quan el pluviòmetre de Xiva detecta que se supera el llindar de 30 litres per metre quadrat en una hora o de 50 litres per metre quadrat en quatre hores. En el primer correu el volum d’aigua era de 36 litres per metre quadrat en una hora i en el segon, de 54 litres. Quan se superen els llindars, es genera un avís automàtic que s’envia per correu electrònic als organismes esmentats.

És a dir, la Generalitat valenciana va rebre dos correus de la CHX entre les 16.00 i les 17.00 que permetien anticipar l’enorme crescuda del cabal de la rambla del Poio (que també rep precisament el nom de barranc de Xiva). És la crescuda de la rambla del Poio la que, a partir de les 19.00–quan el Govern de la Generalitat continuava sense saber com actuar–, causarà la devastació més gran i centenars de morts a Xiva, Aldaia, Torrent, Catarroja, Sedaví, Benetússer, Alfafar, Picanya, Albal i Paiporta, en les localitats de l’Horta Sud. Aquesta rambla del Poio va començar a arreplegar a Xiva precipitacions massives, segons les dades públiques de pluviometria disponibles en temps real en la web dels Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació.

Aquestes mateixes dades, a més d’estar disponibles en temps real i obertes al públic en aquesta web, es van enviar per correu electrònic dues vegades. A aquesta informació, es van sumar les dades de cabals, també oferies per la CHX.

A les 11.45, el Centre de Coordinació d’Emergències –l’organisme autonòmic competent per a comunicar les alertes hidrològiques–, ja havia emés un “avís especial” amb informació de la CHX als municipis de la conca del riu Magre, un curs d’aigua que discorre en paral·lel al sud del barranc del Poio.

A les 12.20, la Generalitat envia la segona alerta hidrològica de l’esdemà de rebre un altre correu informatiu de la CHX. La rambla del Poio porta 264 metres cúbics per segon. Aquesta alerta hidrològica no es desactiva en tot el dia, com la Generalitat mateixa va reconéixer per escrit el 4 de novembre.

Abans d’anar-se’n a dinar durant hores amb una periodista, Mazón va comparéixer a les 13.14 i va dir que, “segons la previsió, el temporal es desplaça cap a la Serrania de Conca, per la qual cosa s’espera que al voltant de les 18.00 disminuïsca d’intensitat en tota la resta de la Comunitat Valenciana”. Són declaracions que va penjar en un tuit, Mazón a les 13.14, després el va esborrar. Es desconeix d’on va traure Mazón aquest pronòstic meteorològic erroni, perquè tots els organismes, incloent-hi els del seu Govern mateix, deien el contrari. En cap moment es va desactivar l’alerta hidrològica en el barranc del Poio. Ell va insistir que va llegir el comunicat meteorològic d’Aemet que durant tota la jornada va mantindre l’avís de nivell roig, com pot comprovar-se a través de les seues xarxes socials.

A les 16.37 i a les 16.50, la CHX envia a la Generalitat aquests dos correus electrònics en què alerta de les precipitacions a Xiva. A preguntes d’aquesta redacció, des del CCE de la Generalitat no han confirmat la recepció dels correus. A les 17.00, la Confederació registra un “augment brusc” del cabal del barranc del Poio. Lògicament, primer plou i després s’omplin els cabals.

Amb el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) ja reunit, però sense la presència de Mazón, que estava dinant segons el seu gabinet, el representant de la CHX va reiterar verbalment a les 17.00 l’“increment generalitzat de cabals”. En paral·lel, a les 17.30, Emergències de la Comunitat Valenciana va emetre una tercera alerta hidrològica (mai a mòbils), aquesta vegada per la situació en una conca dels rius Xúquer i Magre, més al sud, i per la presa de Forata, que amenaça de desbordar-se.

A les 18.55, la Confederació va relatar que la força de l’aigua va arrossegar els sensors i els sistemes de mesurament del Poio situats a Riba-roja. Aquesta rambla portava ja 2.282 metres cúbics per segon. “La rambla del Poio va tindre una pujada de 2.000 metres cúbics per segon, a les sis de la vesprada, que és quatre vegades el cabal normal de l’Ebre”, va explicar en televisió l’1 de novembre passat Victòria Rosselló, cap de meteorologia del canal públic À Punt.

A tota aquesta informació proporcionada en temps real i de manera constant per la CHX a la Generalitat Valenciana cal sumar totes les alertes de l’Aemet, la primera de les quals a les 7.36. Va haver-hi més comunicacions del perill a les 8.04, a les 9.48, a les 10.03, a les 12.27 i al llarg de tot el dia. No obstant això, el Cecopi no es va reunir fins a les 17.00.

Malgrat que ha quedat acreditat i desmentit una vegada i una altra que les agències estatals i la CHXJ van informar en tot moment de la situació (i malgrat que la competència d’enviar l’alerta massiva a mòbils és exclusiva de la Generalitat valenciana), líders nacionals i autonòmics del PP, així com mitjans afins, continuen intentant responsabilitzar Teresa Ribera i el representant de la CHX, i insisteixen a escampar la faula que no es van enviar prou alertes i que, per això, l’alerta als mòbils es va enviar massa tard. És la mateixa estratègia que amb l’accident del metro del 2006: responsabilitzar el maquinista –el tècnic–, de la tragèdia, en compte d’assumir les fallades del sistema.