La fràgil salut mental dels joves després de la DANA de València: sense esport ni música ni socialització

La mal anomenada generació de vidre s’ha convertit en una figura resilient i visible durant la catàstrofe de la DANA a València, però també els ha suposat un esforç mental assimilar el que passava a escassos metres dels seus habitatges. Molts d’ells, veïns dels municipis afectats, continuen alçant la persiana i trobant-se amb el mateix ecosistema: pols en suspensió, garatges col·lapsats pel llot i infraestructures inservibles i destrossades; elements que els impedeixen tornar a la rutina i quotidianitat a què estaven acostumats.

Paula Benlloch, Isabela Sánchez, Ianella Ferro i Lucía Álamo són quatre xiques de Massanassa i Catarroja que s’han posat en contacte amb aquest mitjà per a denunciar la falta d’espais per a joves arran de la històrica riuada del 29 d’octubre passat. “No tenim bancs per a asseure’ns, hi ha carrers sense llum i espais com teatres o gimnasos que estan destruïts”, explica Sánchez.

Una d’elles confessa que, durant les setmanes més crítiques, se “li van passar les ganes d’eixir de casa” perquè li suposava una odissea transitar pels carrers enfangats i col·lapsats per enormes muntanyes d’objectes que l’aigua havia acumulat. I això és perquè, encara que també van ser partícips del confinament per l’emergència de la Covid-19, les joves senten que la DANA ha sigut un esdeveniment “molt pitjor”. “Ha suposat un fet més personal i no globalitzat. T’impacta veure l’estat de les coses en primera persona”, asseguren.

Totes les presents estan en segon de Batxillerat, un curs en què les qualificacions i l’estrés prenen una rellevància especial, perquè determinen l’accés a la universitat i tracen l’inici d’un futur professional. Sánchez explica que no ha pogut tornar a la docència en l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, perquè l’edifici no està en condicions òptimes de reobertura. “A penes hem fet dues setmanes en línia i fa unes setmanes ens van reubicar en el centre de la Florida a Catarroja en horari de vesprades”.

A això, afig que, des de la Conselleria d’Educació, els han comunicat que anaven a instal·lar barracons després de Nadal per a tornar a les classes en el seu horari habitual. No obstant això, el 20 de desembre passat van rebre un altre missatge avisant que no estarien operatius fins al final d’abril. Així mateix, l’estudiant que cursa el Batxillerat d’arts escèniques denuncia que no han consultat l’alumnat si estaven d’acord amb l’horari “imposat”, ja que hi ha companys que a les vesprades han de fer un altre tipus de formacions. “Hi ha gent que no pot desplaçar-se fins a l’institut i no han posat busos”, subratlla.

En aquest sentit, totes elles manifesten que les seues notes han abaixat, perquè hi ha una “falta de concentració” i consideren que juguen en desavantatge amb vista a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU). A més, Benlloch insta aquest organisme que apliquen mesures efectives i urgents per a millorar l’“educació”: “És el que més ens preocupa ara. Ja no sols als de Batxillerat, sinó també a companys de l’ESO. És una situació d’incertesa”.

La sensació generalitzada que transmeten les afectades és que l’evasió amb comptagotes no ha servit de res. “Al carrer tot són converses sobre la DANA o vivències personals. Quan entraves a les xarxes socials, només t’apareixien vídeos de la tragèdia. Sabem que ajuden a visibilitzar, però als que vam viure això en primera persona només ens feia que recordar-ho una vegada i una altra”, confessen.

La falta d’activitats o d’infraestructures per a reunir-se els obliga a moure’s fins a la capital del Túria per a poder defugir aquest escenari de caos diari, però confessen que han arribat a sentir-se culpables per “no quedar-se a continuar ajudant”. “Estic dos mesos sense poder anar a ballar a una acadèmia a Massanassa, perquè està destrossada. A més, hi ha llocs insalubres que tenen molta humitat i floridura en què no es pot estar”, destaca una d’elles.

Preguntades per les peticions que sol·licitarien a les autoritats municipals i autonòmiques, les joves volen que s’impulsen punts de trobada tancats per a socialitzar, i evitar així “respirar pols de manera constant” i sentir-se segures en un lloc amb llum i sense sots ni forats: “És impossible estar al carrer, perquè fosqueja prompte i és un perill no veure res”.

Recursos insuficients i falta d’infraestructures municipals

Des de JovesNet, consorci de centres de joventut i professionals dels diferents ajuntaments de l’Horta Sud, hi ha una gran preocupació per la salut mental d’aquest grup poblacional. Gran part dels centres juvenils han quedat totalment arrasats o es fan servir per a altres funcions de l’emergència per la gota freda. A més, entre la plantilla de professionals de Joventut, la precarietat és un agreujant més de la situació, ja que “els programes són anuals i ara 300 empleats –entre 40 i 50 a l’Horta Sud– estan en l’aire perquè el contracte va expirar el 31 de desembre”.

En línia similar, els recursos per a aquest 2025 són insuficients i sol·liciten que s’amplien per a poder contractar més personal. Tots aquests punts es van desenvolupar en una reunió amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), en què van participar autoritats com el director general, Vicente Ripoll, i la cap de servei de la Xarxa Jove, Ana Beltrán, així com representants de JovesNet i una vintena de professionals de 12 ajuntaments.

En declaracions de Raül Camacho, tècnic de Joventut de Massanassa, insisteix que durant la reunió va faltar “empatia” per part de la institució autonòmica i assegura que una setmana després de la DANA li van remetre un correu sol·licitant-li annexos d’un document.

“Durant un mes, les oficines de l’Ajuntament s’han portat a l’Espai Jove. Hem tingut contacte en tot moment amb els xavals que venien habitualment i amb els instituts. Hem arribat a desplaçar-nos fins a Picassent en taxis per a fer tallers. És important traslladar aquesta sensació del fet que la joventut s’ha implicat”, destaca, i afig que han demanat que es “reforcen els equips i s’incloguen psicòlegs” en el pla de municipalització desplegat en la Llei 15/2017, del 10 de novembre, de polítiques integrals de joventut.

Enrique Deltoro, animador juvenil, explica que han desaparegut els “espais de sociabilitat i les activitats associatives”: “Tot això genera una situació complicada. Als seus pobles no poden i se’n van a València. Es necessitaran recursos especials per a treballar l’acompanyament de les persones joves. El seu espai natural és el carrer, l’equip de futbol o la banda de música”.

Com a accions pal·liatives, el consorci JovesNet considera que cal fer un diagnòstic concret de les infraestructures destruïdes mitjançant un formulari, ja que en les poblacions més afectades de l’Horta Sud “hi ha 20.000 joves de 40.000 que formen part d’alguna associació”. A més, proposen que es dediquen de manera gratuïta els albergs juvenils de l’IVAJ, el pressupost del qual estaria al voltant de 200.000 euros.

De la mateixa manera, sol·liciten una línia de subvencions perquè aquesta població puga desplaçar-se a activitats i albergs, i que el nombre de professionals de salut mental previstos en el Pla de Municipalització es dediquen exclusivament als pobles més castigats. Sobre aquesta qüestió, la Mancomunitat de l’Horta Sud s’ha oferit a col·laborar amb JovesNet a elaborar el diagnòstic de l’estat dels centres juvenils i ha exigit a la Generalitat un pla d’ajudes per a reconstruir-los.