La Plaça (Debats) reflexiona sobre la catàstrofe de la DANA: què va passar, per què i com s'ha reaccionat

La tràgica DANA que va assolar la província de València el 29 d'octubre passat ha provocat fins ara 224 morts (que podrien ser 227 si es confirmen com a víctimes mortals les tres persones que encara estan desaparegudes) i pèrdues valorades en centenars de milions d'euros. Per analitzar què va passar, per què i quina va ser la resposta a la catàstrofe, el col·lectiu La Plaça (Debats) ha organitzat una sèrie de quatre jornades sota el lema 'Recontrucció? Reflexions sobre la catàstrofe'.

Fins ara s'han realitzat tres de les quatre taules redones, l'última dilluns passat, al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), on es van abordar els problemes de governança, la gestió de les catàstrofes i drets ciutadans. Abans, el 25 de novembre i 9 de desembre, van tindre lloc dues més sobre 'El medi físic. Intentant conèixer què ha passat' i sobre la planificació territorial, infraestructures i urbanisme. La propera cita tindrà lloc el 17 de febrer, també el MuVIM, i s'abordarà el problema de l'habitatge després de la DANA.

La cita de dilluns passat la van protagonitzar Carmen Grau, doctora en Història, periodista especialitzada i investigadora sobre prevenció i gestió de desastres naturals a la Universitat de Waseda (Japó); Manolo López Estornell, doctor en economia que ha treballat per a la Generalitat Valenciana; Fernando Flores, professor de Dret Constitucional i membre de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, va participar com a relator a la 'Comisión de la verdad, sobre las residencias de Madrid'; i Fabiola Meco, vicedegana de Política Social i Participació de la facultat de Dret de la Universitat de València i exdiputada autonòmica a les Corts, on va participar a la comissió d'investigació sobre l'accident de metro que va causar la mort de 43 i ferides a 47 més el juliol de 2006.

Precisament, López Estornell es lamentava que l'Administració no està actualitzada ni té una cultura mediambiental: “Tenim una Administració del segle XX per a una societat del segle XXI”. Així mateix, es lamentava que els representants polítics se centren en polítiques a curt termini i s'estimen més nomenar càrrecs per confiança i militància abans que per competència. “A la jornada també es va posar en relleu que falta una coordinació més gran en emergències; s'ha treballat molt en el tema dels incendis, però potser s'han deixat de banda qüestions com les inundacions o els terratrèmols”, explicava Carles Dolç, membre del col·lectiu La Plaça (Debats).

A les primeres cites van participar experts com Francisca Segura, catedràtica de la Facultat de Geografia de la Universitat de València; Javier Jiménez, biòleg a l'Albufera; Fèlix Frances, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la Universitat Politècnica de València; Vicent Garcia, arquitecte urbanista; Lara Llop, arquitecta paisatgista; o Iván Portugués, professor de la facultat de Geografia de la Universitat de València.

L'organització destaca l'elevada participació en aquest cicle de xerrades: “Estem molt satisfets i gratament sorpresos; estan generant molt d'interès, amb unes 120 persones que van acudir a l'última cita”. “Hem analitzat algunes de les causes i les conseqüències, però encara queda molt del que parlar”, ressalta Dolç.