L’esmena a la reforma constitucional per a la recuperació del dret civil valencià cada vegada té menys aparença de prosperar. La proposta parlamentària per a la reforma constitucional va aconseguir el suport de tots els grups, llevat de Vox –en contra de l’autogovern–, en les Corts Valencianes el 2020, però a mesura que s’acosta la votació definitiva, la que es desenvoluparà en el Congrés a partir de dimarts, els suports han anat diluint-se.
El diumenge l’associació Juristes Valencians, impulsora de la reforma legislativa, va reunir representants del PP, el PSPV i Compromís, així com del partit comarcal Ens Uneix, en una manifestació cívica per a reclamar la inclusió del dret civil valencià en la Constitució. El dilluns, el PP i el PSPV van plantar Compromís en la reunió de treball organitzada per a coordinar les accions de recuperació de la capacitat legislativa en matèria civil autonòmica.
Els partits que no van acudir a la trobada són els que tenen la clau per a incorporar a la carta magna el dret foral, que sí que tenen reconegut altres nacionalitats històriques com Galícia, Catalunya, Navarra o Aragó, tant de signe conservador com progressista. La idea originària, que ara queda tan lluny, era aprofitar el canvi en la Constitució per a retirar el terme “disminuït” de l’article 49 i afegir a la disposició addicional segona de la carta magna un paràgraf que permeta la recuperació del dret civil valencià. En la trobada organitzada per Compromís, que ha presentat l’esmena redactada per Juristes Valencians, tots dos han tornat a instar les formacions a votar a favor.
La plantada dels partits, que de moment rebutgen acceptar la proposta i prefereixen limitar-se a la reforma de l’article relatiu a les persones amb discapacitat, anticipa els pitjors presagis. Tant els representants del PP com els del PSPV, que s’han compromés infinitat de vegades a impulsar la reforma legislativa, creuen que la reforma de l’article 49 no és el mètode apropiat per a aquesta reivindicació. La Diputació de València, presidida pels populars, ha cancel·lat la declaració institucional que tenia prevista per a dilluns sobre aquest tema. Els juristes, per contra, defensen que és una qüestió d’economia processal: ha costat anys iniciar una reforma constitucional i la proposta valenciana, que es va presentar seguint totes les vies, està ja quatre anys paralitzada en el congrés.
“Votar en contra d’aquesta esmena que representa el conjunt del poble valencià seria donar l’esquena absolutament al nostre autogovern”, ha insistit José Ramón Chirivella, president de l’associació. “És un atac frontal i una rendició. En cap altra comunitat autònoma es permetria això. PSOE i PP no han acudit a aquesta invitació legítima de Compromís i crec que és moment de ser conscients de què ens hi juguem i estar a l’altura de les circumstàncies”, ha criticat el jurista, que fa responsables els dirigents de tots dos partits a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón i Ximo Puig, del que passe en el Congrés aquesta setmana.
“És molt greu que la veu dels valencians estiga ara mateix tallada en el Congrés, perquè el PP i el PSOE, quan arriben a Madrid, deixen de ser diputats i diputades valencians i passen a ser-ho de Ferraz i de Génova”, ha denunciat Àgueda Micó, la diputada que presentarà l’esmena a la reforma constitucional. Els valencianistes insisteixen que es tracta d’una qüestió clau per a l’autogovern valencià, però no té l’aire de prosperar.
El portaveu del PP ha escudat la seua negativa en el fet que Compromís vol “blanquejar el seu suport al Govern de Pedro Sánchez o a l’amnistia” convocant tots els grups parlamentaris a un acte sobre el dret civil. Per part del PSPV, han traslladat als valencianistes que no n’és el moment. L’associació Juristes Valencians ha tractat de reunir a última hora de dilluns les tres formacions per a arribar a un acord.