L'infrafinançament obliga a invertir molt més en educació per a mantenir la despesa per alumne prop de la mitjana
L'infrafinançament obliga a la Comunitat Valenciana a realitzar el quart major esforç econòmic i pressupostari de totes les autonomies en educació, amb la finalitat de mantenir una despesa per alumne proper a la mitjana autonòmica. En concret, la despesa per alumne valencià és de 4.494 euros, un nivell pròxim, encara que per sota, a la mitjana del conjunt de les comunitats, que és de 4.691 euros.
Malgrat que la Comunitat Valenciana fa en Educació un esforç financer superior al de la majoria de les comunitats (destina el 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius), l'infrafinançament que pateix determina que els recursos dels què disposen els alumnes valencians no arriben a la mitjana per alumne de les comunitats.
Aquestes són algunes de les conclusions que s'extrauen del primer número de 'Papers de Finançament', una sèrie de documents tècnics i d'anàlisis, fruit de la col·laboració de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic amb l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), que el seu objectiu és promoure el coneixement de les repercussions per a la Comunitat Valenciana de la distribució de recursos derivada de l'actual sistema de finançament.
Qüestiona la igualtat d'oportunitats i la solidaritat
Aquest primer estudi revela com el sistema de finançament resulta fonamental per a la sostenibilitat de l'Estat del Benestar perquè els serveis públics fonamentals, com és el cas de l'Educació, es veuen greument afectats en el cas de la Comunitat Valenciana per la insuficiència de recursos del model. A més, l'estudi deixa en evidència les grans diferències entre les regions quant al nivell de despesa educativa per alumne, la qual cosa “qüestiona la igualtat d'oportunitats en l'accés dels joves residents en cada comunitat als serveis educatius i llança dubtes sobre la solidaritat interterritorial existent a Espanya”.
El document recorda que, tal com arreplega l'Informe del Comitè d'Experts per a la Reforma del Finançament Autonòmic, l'actual model de finançament no proporciona recursos suficients a les comunitats autònomes per a cobrir la despesa en serveis públics fonamentals. De fet, segons el citat informe, la suma de tots els recursos que el sistema actual aporta per a serveis públics fonamentals no cobreix la despesa efectiva, i s'estima que la bretxa és de 13.343 milions d'euros (prenent com a base l'exercici 2015, últim exercici amb dades comparables).
L'anàlisi de la conselleria i l'IVIE certifica com les comunitats que compten amb recursos del sistema de finançament autonòmic per habitant ajustat superiors a la mitjana realitzen una despesa en educació també superior a la mitjana. No obstant açò, hi ha autonomies infrafinançades que s'acosten o aconsegueixen la mitjana de despesa per alumne “mitjançant un major esforç”, subratlla el document, com és el cas de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.
D'aquesta manera, no és l'esforç financer que realitzen les comunitats sinó el finançament de la qual disposen la que, en termes generals, determina la inversió per alumne. “Les comunitats que gasten més per alumne no sobreixen en esforç financer”, constata l'anàlisi. De fet, la Comunitat Valenciana solament està superada en esforç inversor en Educació per Múrcia, Andalusia i País Basc. Açò li permet situar-se en valors propers a la mitjana amb la finalitat de minimitzar les conseqüències de l'infrafinançament en la formació dels joves valencians en condicions similars a les del conjunt del país. D'aquesta manera, la Comunitat es troba 4,2 punts per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, si bé està a més de 15 punts d'algunes de les millor dotades pel sistema de finançament de règim comú (Astúries, Galícia i Cantàbria) i a una distància molt superior (34 punts percentuals) del País Basc.
Segons el document, l'esforç en Educació de la Comunitat Valenciana “resulta major, no per gastar més”, sinó perquè es veu obligada a destinar més recursos propis a aquest àmbit, atès que “els seus ingressos no financers són menors, com a conseqüència del maltractament que rep del sistema de finançament”, assenyala l'anàlisi.
1.800 € menys de mitjana per alumne que Euskadi
El document també repassa l'evolució de la despesa educativa a la Comunitat Valenciana en centres públics i concertats entre 2003 i 2015, que inclou una fase de creixement fins a 2009 i una altra d'ajust, per a recalcar que “en 2015 la despesa en Educació de la Comunitat Valenciana, en euros constants, va anar el mateix que en 2003”. D'aquesta manera, el nivell de despesa per alumne matriculat de la Comunitat “s'ha mantingut pròxim a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, però ha perdut el lleuger avantatge que posseïa al principi del període. La seua distància amb les forals era i és substancial: uns 1.800 euros menys per alumne de mitjana en el període considerat”.
“Gràcies al major esforç financer realitzat per la Generalitat, destinant un percentatge més elevat dels seus recursos a l'educació, l'accés dels joves valencians als serveis educatius està pròxim a la mitjana. Malgrat açò, està allunyat de les oportunitats que gaudeixen els ciutadans que resideixen en les comunitats que compten amb més recursos dels sistemes de finançament, comú o foral”, conclou de forma demolidora l'informe de la conselleria i de l'IVIE.
La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha destacat que “si malgrat l'esforç que duem a terme sent una de les comunitats que més recursos propis aporta al sistema educatiu, estem per sota de la mitjana en despesa en educació per alumne, alguna cosa falla. I el que falla una vegada més, a favor de l'Estat i en contra dels cinc milions d'espanyols que vivim a la Comunitat Valenciana, és el sistema de finançament autonòmic”.
“Em negue a acceptar que els nostres fills i filles tinguen menys oportunitats educatives que els d'altres espanyols pel simple fet d'haver nascut en una altra comunitat. Que la qualitat del nostre sistema educatiu siga referent i que el Govern no ens permeta ser més competitius per culpa d'un sistema de finançament injust no és de rebut. Han de donar-nos el que ens correspon, ni més ni menys”, ha conclòs.
