Sagunt i Lafarge es declaren la guerra

Sagunt, ciutat industrial, està acostumada als conflictes sociolaborals. Si en els huitanta va ser coneguda per la seua infructuosa lluita contra el tancament dels Alts Forns del Mediterrani després de la reconversió industrial impulsada pel govern de Felipe González i el seu llavors ministre d’Indústria, Carlos Solchaga, fa a penes uns quants anys va tornar a eixir al carrer per mirar d’evitar el tancament d’empreses clau per al teixit industrial de la comarca –Pilkington, Galmed (reoberta el 2016, tres anys després d’haver-la tancat), Bosal...–.

Ara, un altre conflicte plana sobre la capital del Camp de Morvedre, en aquest cas provocat per l’enfrontament, convertit ja en guerra oberta, entre el govern municipal –encapçalat per Quico Fernández (Compromís), que ocupa l’alcaldia gràcies al suport d’Esquerra Unida, ADN Morvedre (la marca blanca de Podem a la localitat) i, recentment, el PSPV– i l’empresa. El motiu: l’explotació d’una pedrera d’àrids situada a la muntanya de Romeu, a molts pocs quilòmetres del nucli històric, els drets miners de la qual té la multinacional, però la pròrroga d’explotació s’ha de renovar abans del desembre, quan acaba la concessió actual.

Dimarts passat, el ple de l’Ajuntament de Sagunt havia de votar –i aprovar, gràcies als vots dels regidors del govern municipal– un dictamen contrari a la pròrroga de l’explotació d’àrids per part de l’empresa fins l’any 2042. Lafarge, però, va recusar el secretari general de l’Ajuntament i el cap del departament d’Urbanisme per l’elaboració d’aquest informe, recusació que va fer forçar l’alcalde a retirar els punts referits a aquesta qüestió de l’ordre del dia de la sessió.

Una vegada resolta la recusació per part del primer edil, està prevista la celebració d’un ple extraordinari dimarts que ve en què, si no hi ha més sorpreses, l’equip de govern aprovarà el dictamen desfavorable a la pròrroga. A partir d’aquest moment, haurà de ser el ple del Consell que resolga el conflicte perquè es tracta d’una activitat minera declarada d’interés públic.

Prèviament, des de la Conselleria de Medi Ambient, que és la que instrueix l’expedient d’ocupació de muntanya pública sol·licitada per l’empresa el gener del 2014, han actuat, sense èxit, de mediadors en aquest conflicte per arribar a un acord que permeta, d’una banda, concloure l’expedient d’ocupació i, de l’altra, el trasllat de la concessió minera a una altra zona. Com reconeixen des de Conselleria, l’empresa compleix els requisits legals exigits per la normativa forestal per a prorrogar la concessió. 

Posicions enfrontades

Després de mesos de conflicte i acusacions encreuades entre les parts, l’enfrontament sembla que té difícil solució. L’escalada en la tensió ha anat in crescendo –en el ple de la setmana passada es va viure un dels moments culminants, amb l’expulsió per part de l’alcalde de tres regidors del Partit Popular, un fet inaudit a la ciutat– fins a arribar a una “ruptura total”, com reconeix Miguel Ángel Urbano, director de la planta de Lafarge a Sagunt.

Urbano defensa els drets miners de l’empresa a la muntanya de Romeu, “encara ens queden 13 o 14 anys a Salt del Llop, tal com es recull en el conveni signat amb el mateix Ajuntament el 2013”, i insisteix que és un fet que la continuïtat de l’activitat de la planta cimentera depén de la pedrera, “no té sentit tenir la matèria primera a més de 30 quilòmetres de la planta, sense matèria primera no es pot produir”. Sí que es preveu el trasllat a una altra zona d’extracció, la denominada el Pinyal, però això “requereix uns terminis”.

A més, carrega durament contra el govern municipal, l’actitud del qual qualifica de “molt trista”, perquè la voluntat de l’empresa “sempre ha estat arribar a un acord”. Apunta, però, que “en el moment en què ens posem d’acord, apareix un conveni alternatiu”. I això, prossegueix el director de l’empresa, malgrat que la Conselleria “no ha posat cap problema ni cap entrebanc legal a la pròrroga”.

La versió de l’Ajuntament, per boca de l’alcalde, Quico Fernández, és totalment antagònica. Encara que tots dos coincideixen en el diagnòstic, “estem en el moment més crític, en un punt de no retorn”, en opinió de l’edil valencianista, és l’empresa la responsable que no s’haja arribat a un consens: “Quan pràcticament ja havíem arribat a un acord, Lafarge va decidir abandonar les negociacions, i sense negociacions no hi ha possibilitat d’acord”.

A més, Fernández, que assegura que ha estat objecte d’amenaces i insults, ha censurat la recusació de l’empresa als dos tècnics municipals: “Volen que l’Administració se n’aparte, però no hi ha cap causa per a recusar-los, com seria l’existència d’una enemistat manifesta o d’interessos personals”. “La recusació és una actitud de deslleialtat institucional, una declaració d’enemistat i una falta de respecte de Lafarge, que ha decidit jugar brut i no negociar”.

De la mateixa manera, l’alcalde acusa la multinacional d’incomplir els acords signats: “S’han excedit pel que fa a la profunditat de la pedrera i la quantitat d’àrids extrets, 21.000 m més, segons els tècnics, permesos”.

El portaveu del PP en l'ajuntament saguntí, Sergio Muniesa, per altra banda, lamenta que l'equip de govern municipal faça un ús “partidista i sectari de l'administració i dels procediments”, en posar en risc la continuïtat de l'empresa quan ja hi havia “unes regles de joc pactades en un conveni que regulava i assegurava l'ocupació i el paratge natural”. “Aquesta forma d'actuar significa un missatge absolutament negatiu a la inversió, que veu com es modifiquen normes per criteris polítics”, sentència Muniesa.

Canvi de les regles del joc

Tant des de la patronal comarcal, Asecam (Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre), com des de les plataformes sindicals, coincideixen que estem davant d’un ‘atzucac’ per la complexitat de l’assumpte. Així doncs, Begoña Cortijo (secretària general de CCOO a la comarca) ressalta la repercussió que aquest problema pot provocar en l’ocupació –uns 500 llocs de treball depenen directament de Lafarge– i en un sector industrial “tocat des de fa temps”.

Així doncs, explica que hi ha un conveni signat i que compleix la legalitat. No obstant això, sosté, “algú ha decidit canviar les regles del joc, malgrat que allò que és prioritari és mantenir els llocs de treball i recuperar el paratge natural una vegada conclòs el període d’explotació de la pedrera. En això hauria de posar els esforços l’Ajuntament”. Cortijo, que apunta que els ànims estan “molt calents”, atribueix les maniobres municipals a l’existència d’interessos polítics, “si no, quin és el problema? Per què es retarda la resolució? Per pressionar l’empresa a renunciar als seus drets miners?”, es pregunta la líder sindical.

Tant Begoña Cortijo com Cristina Plumed, presidenta d’Asecam, apel·len a la responsabilitat i a la sensatesa, “no es pot tenir en suspens centenars de treballadors i les seues famílies”, sentencia la representant sindical. Plumed pensa que aquest assumpte s’ha de resoldre com més prompte millor, “estem fora de terminis per a una empresa d’aquestes característiques”, alhora que considera que la solució s’hauria d’haver donat a Sagunt, sense necessitat d’haver de recórrer al dictamen del Consell: “És trist haver d’arribar a aquest punt, perquè la imatge d’inseguretat jurídica que es dóna a altres empreses que puguen estar interessades a instal·lar-se a la ciutat no és gens positiva. Aquestes polèmiques ens fan mal”.

La presidenta de la patronal saguntina també lamenta que l’Ajuntament haja canviat les regles del joc i atribueix la posició municipal a una qüestió “més política que administrativa”. “Per què dos tècnics que fa a penes uns quants anys van signar uns informes favorables ara canvien de criteri?”, es pregunta.

Conflicte social

“Està demostrat que la majoria social no vol el tancament d’aquesta empresa”, assegura Plumed. I la veritat és que el conflicte s’ha traslladat a la ciutadania –polèmic rap de protesta inclòs–. Així doncs, veiem que, mentre els treballadors ixen en defensa de l’empresa, la continuïtat de l’activitat extractiva i els seus llocs de treball –fa a penes unes setmanes una trentena d’empleats de Lafarge es van tancar a l’Ajuntament—, els col·lectius veïnals afectats per la pedrera i les organitzacions ecologistes exigeixen el tancament i la restauració del Salt del Llop. I tot això mentre el temps continua corrent.