Una sentència frena Ribera Salud i descarta l’estalvi de quasi 15 milions en liquidacions de l’hospital d’Alzira

L’empresa Ribera Salud, símbol de la sanitat privatitzada pel PP valencià la reversió de la qual va impulsar l’anterior Govern del Pacte del Botànic, pretenia estalviar-se quasi 15 milions d’euros en liquidacions corresponents a l’exercici 2017 pels pacients atesos en altres departaments públics. Si bé la Generalitat Valenciana va xifrar en 25,8 milions d’euros la quantitat a cobrar, la concessionària rebaixava el càlcul a 18,8 milions. No obstant això, una sentència de la secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha donat la raó a la Conselleria de Sanitat desestimant un recurs de Ribera Salud i imposant les costes processals a l’empresa.

La firma sanitària, actualment propietat del grup francés Vivalto, considerava que les liquidacions s’havien calculat “de manera contrària al que s’exigeix en l’ordenament jurídic” i qüestionava un informe de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, la qual acusava d’“extralimitar-se” en la seua funció del control financer i de l’auditoria pública.

Cada any la Generalitat Valenciana facturava al grup privat sanitari, entre altres conceptes, el cost dels pacients derivats des del departament de la Ribera i atesos en centres públics. La firma qüestionava el càlcul de la derivació intercentres i demanava que s’acreditara la conformitat de la prestació de l’assistència sanitària als plecs del contracte inicial amb la Generalitat Valenciana.

El recurs de Ribera Salud sostenia que l’Administració autonòmica havia certificat els imports totals que figuraven en el sistema informàtic “sense tindre en compte el marge d’error”. La firma, segons els càlculs del seu informe econòmic, descomptava dels 25,8 milions que plantejava la Generalitat Valenciana quasi 15 milions per rebutjos tècnics, episodis registrats sota el concepte equivocat o duplicitats i càrregues que no documentaven les assistències prestades (només aquest últim concepte sumava 14,9 milions d’euros).

Així doncs, la concessionària acceptava “com a facturable i ajustat a dret” la xifra de 10, 8 milions d’euros. Per part seua, l’Advocacia de la Generalitat defensava la conformitat de la liquidació i rebutjava la “postura maximalista” de la concessionària: “No hi ha hagut unilateralitat a l’hora de determinar els imports finals i no s’ha generat indefensió”.

L’escrit de la representació jurídica de la Conselleria de Sanitat recordava que no és necessària l’autorització del comissionat pel que fa a la facturació intercentres (“únicament pel que fa a pacients que no formen part de la població protegida i que acudeixen al nou hospital”).

El departament autonòmic de Sanitat ja va acceptar 2,4 milions d’euros com a “no facturats” a la concessionària per errors tècnics detectats. La facturació de les assistències correspon a una subdirecció general de la Conselleria de *Sanitat i no als gerents dels departaments privatitzats. A més, Ribera Salud “no qüestiona que les assistències s’hagen prestat per part de la conselleria als seus pacients i que l’Administració haja assumit el cost d’aquestes”, al·legava l’Advocacia de la Generalitat.

En cas de no facturar aquestes assistències, advertia, es produiria un enriquiment injust i un increment del cost econòmic de l’assistència sanitària fixada ja en el càlcul del preu inicial del contracte.

La prestació de l’assistència va ser acreditada

Ribera Salud qüestionava el compliment de requisits formals, com ara l’autorització del comissionat. No obstant això, la “literalitat” dels plecs “és clara”, segons la sentència: “No s’hi recull la necessitat de l’acceptació del comissionat a tota la facturació intercentres” (només a aquella a favor de la concessionària). Així doncs, l’alt tribunal autonòmic conclou que les certificacions dels gerents dels departaments de salut “acrediten la prestació de l’assistència”.

En definitiva, “no pot afirmar-se que l’Administració haja fixat la liquidació unilateralment”, afirma la sentència, que no és ferma. “Tampoc que s’haja privat la concessionària de la possibilitat de fer comprovacions i al·legacions causants d’indefensió”, postil·la.

Encara més, Ribera Salud ni tan sols qüestionava que les assistències facturades foren “efectivament prestades”, revisades i justificades pels gerents dels departaments de gestió directa.

L’empresa ha declinat contestar les preguntes d’elDiario.es.