Temporer de la taronja: un fix discontinu que treballa a preu fet o cinc hores i cobra 57 euros al dia

La producció de cítrics a la Comunitat Valenciana en la campanya 2022/2023, l’última de què es tenen les xifres completes, es va situar en 2.907.509 tones, una fruita que es va destinar principalment a l’exportació, segons les dades publicades per la Conselleria d’Agricultura, que preveia per a la passada campanya 2023/2024 unes xifres lleugerament inferiors a causa de la sequera. Cada any, al voltant de 45.000 persones treballen en el sector citrícola, tant collidors (55%) com en els magatzems (45%), en una campanya que comença el mes de setembre (amb la mandarina) i s’allarga fins a l’estiu següent (amb la taronja de varietat València).

El perfil del treballador del camp o collidor és, principalment, el d’un home entre 35 i 50 anys amb experiència en la recol·lecció de cítrics. I, encara que prop de dues terceres parts són espanyols, cada any es poden veure més treballadors estrangers en el camp, procedents de diferents llocs del món: europeus de l’Est, magrebins, subsaharians, sud-americans o fins i tot pakistanesos. Precisament, fa uns dies tres temporers pakistanesos van morir atropellats per un camió a què li van fallar els frens quan estaven treballant en un camp de cítrics en la localitat valenciana de Benifairó de les Valls, al Camp de Morvedre.

La jornada laboral d’un collidor en el camp és entre cinc i sis hores diàries (depenent de la temporada) i es treballa de dilluns a dissabte. Quant als salaris, n’hi ha dues modalitats: a jornal, en què els temporers perceben 11,41 euros per hora (entre 57 i 65 euros al dia, depenent de si fan cinc o sis hores), tal com marca el conveni col·lectiu (12,45 euros en el cas dels capatassos); i a preu fet, en què els treballadors cobren segons la quantitat i la varietat de cítrics que cullen. El treball en el camp valencià, tal com reconeixen els sindicats, està regularitzat en un percentatge altíssim: “El control que exerceixen els inspectors, encara que en farien falta més, perquè no s’arriba a tot, la Guàrdia Civil o la Policia Autonòmica fa molt difícil que hi haja treballadors sense contracte en el camp, tot i que això no vol dir que no n’hi haja, sobretot en explotacions menudes”.

La major part d’aquests temporers tenen contractes fixos discontinus i ja fa anys que treballen en el camp: “Les noves contractacions se solen fer a través d’empreses de treball temporal”, explica Delia García des d’UGT-PV (precisament, aquesta mateixa setmana l’empresa GI Group buscava a 350 persones per a treballar en la campanya de la collita de cítrics a la Comunitat Valenciana). “Que aquests treballadors tinguen contracte no vol dir que les condicions siguen les idònies”, explica des de CCOO PV Carmen Benavent, que adverteix que encara es donen situacions d’explotació, “fins i tot sexual”. “Cada vegada és més difícil trobar gent per a treballar en la taronja, perquè la gent busca una estabilitat que el camp no dona, perquè la faena depén de la campanya i de l’oratge, i els joves no solen durar-hi molt de temps. ”Per què no es poden tindre en l’agricultura les mateixes condicions laborals que en una fàbrica?“, es pregunta.

El perfil del collidor va canviar amb la bambolla immobiliària

Els treballadors que es dedicaven a la taronja abans de la bambolla de la rajola eren espanyols. No obstant això, amb el boom immobiliari i les condicions econòmiques que oferien la construcció i els serveis, molts d’aquests empleats van deixar el camp i es van dedicar a activitats molt més productives econòmicament parlant. Aquesta circumstància va obrir la porta als treballadors migrants, que en aquests anys han anat assentant-se com a collidors. Amb la punxada de la bambolla i la crisi del 2007, molts d’aquests treballadors que havien abandonat el camp van tornar o van intentar tornar a la taronja. En l’actualitat, el mercat laboral en el camp valencià està molt estabilitzat, amb treballadors que ja fa més d’una dècada que recol·lecten cítrics. Els nous collidors solen ser migrants que busquen un contracte i una estabilitat laboral relativa. Com reconeix Enrique Bellés, director de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, per a treballar en la campanya citrícola es busca gent amb experiència, per això s’aposta per la continuïtat de la gent campanya rere campanya.

Explotació laboral cap a la persona migrant en el camp europeu

Un informe d’Oxfam alertava fa uns mesos de la situació d’explotació laboral a què s’enfronten milions de persones migrants que treballen en el sector agrari a la Unió Europea. Concretament, xifrava en el 26% el percentatge de treballadors temporals estrangers en el camp europeu (2,4 milions de persones sobre una massa total de 9,2 milions d’empleats). L’informe alertava de salaris precaris i penoses condicions sanitàries i residencials, a més de casos de violència, especialment contra les dones.