Així és la nova plaça de la Reina de València: 10.000 metres quadrats d’espai per als vianants en el que era una macrorotonda

La plaça de la Reina de València ja és un entorn purament per als vianants. Després d’un any i mig d’obres, el que des dels setanta era una gran rotonda d’accés a un pàrquing en el centre històric es converteix en una plaça per als ciutadans.

El procés de reurbanització de la plaça recupera 10.000 metres quadrats al costat d’un dels monuments religiosos de la ciutat, que ja és visible des de la calçada, en una obra signada per José María Tomás i finançada amb fons europeus a través de la Regidoria de Mobilitat Sostenible, que va comptar amb el suport ciutadà en un procés participatiu.

L’obra recupera la varietat de pedra tradicional valenciana, la mateixa amb què es construeix la catedral, de pedreres de Terol i Almeria, i juga amb els colors a mesura que s’acosta al monument religiós, pujant el to de cru a matisos més marrons, quasi del to de la façana. Acompanyant el canvi cromàtic està la perspectiva del terra, que ha aconseguit mantindre la inclinació de la ciutat fluvial i la vista panoràmica de la València no plana, amb el punt àlgid a la cantonada amb el carrer de la Barcella.

La remodelació de la cèntrica plaça apel·la la història arquitectònica i patrimonial de la ciutat. Les obres rescaten les velles vies del tramvia del carrer de la Pau i del carrer de Sant Vicent, han restaurat algunes escultures i exhibeixen una mostra de les restes recuperades en alçar el paviment. Aquesta exposició s’acompanya d’uns panells informatius i les primeres cartografies de la ciutat, recordant el seu caràcter fluvial. L’homenatge culmina amb una estàtua de Rafael Guastavino, “l’arquitecte de Nova York”, obra d’Alfredo Llorens, situada prop de la seua residència a València.

En el flanc esquerre de la plaça, des del carrer de Sant Vicent, el lineal d’arbratge indica el disseny antic de l’àgora, edificat fins a aquest punt. Aquesta partió d’arbres serveix a més per a marcar el recorregut de l’ofrena a la Mare de Déu durant les Falles.

Les obres incorporen 115 arbres i una trentena d’espècies mediterrànies, que tardaran un any o dos a aportar ombratge a la zona. Les espècies vegetals més grans requereixen jardineres amb un sistema de regadiu propi, atés que el pàrquing subterrani impedeix que s’hi planten arbres grans. Davall seu hi ha construïdes prop de 900 places de seient de pedra blanca, amb la idea que l’entorn servisca també com a punt de descans. El material, apunta el responsable de l’obra, no es calfa tant com el granit i evita que els vianants s’esvaren. Una part de l’ombra es resol amb els tendals desmuntables, que romandran en la zona més pròxima a la catedral entre la primavera i la tardor. Al seu voltant, davall terra, s’ha instal·lat una xarxa elèctrica amb endolls per a possibles esdeveniments i parades de mercat a l’aire lliure. Entre els serveis, la remodelació incorpora una zona de jocs, una font i banys públics, situats al costat de l’entrada dreta al pàrquing.