L’efectivitat del protocol dels bombers: “El 70% de les víctimes moren per inhalació de fum en l’escala, mentre que els que es queden a casa sobreviuen”

Han passat més de quatre dies del sinistre que va calcinar dos blocs residencials de 138 habitatges situats entre els carrers del Mestre Rodrigo i General Avilés del barri de Campanar en què van perdre la vida deu persones que no van poder ser rescatades.

Després de diverses informacions publicades en mitjans nacionals i autonòmics sobre la gestió del protocol dels efectius, el Consorci Provincial de Bombers de València ha emés un comunicat en què mostra el seu suport a les actuacions del col·lectiu de bombers de València durant l’incendi que es va propagar per tota la façana en menys d’una hora. Qualifiquen el sinistre de “l’incendi estructural més gran en la història de la Comunitat Valenciana” i destaquen que les decisions adoptades pel Cos Municipal de Bombers van ser “crítiques i urgents, condicionades tant per la quantitat d’ocupants com pel desenvolupament virulent de l’incendi”.

Línies més avall, el Consorci declara que seguir les pautes d’“actuació aprovades i entrenades és la manera de minimitzar les conseqüències tràgiques que poden esdevindre en aquesta mena d’actuacions”, i afig que, moltes vegades, el risc i la voluntat dels bombers no comporten resultats eficaços.

A més, en el text s’ha fet un esment especial a les decisions que es van adoptar des del Post de Comandament Avançat i que se cenyien a “la situació de l’emergència i aplicant els estàndards de seguretat, tant per als habitants de l’edifici com per als efectius d’intervenció”.

Juan José Agún González, doctor i màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals, enginyer i professor de la Universitat Internacional de València (VIU), explica en què consisteix el protocol oficial que els bombers recomanen a l’hora de la propagació d’un incendi: “El que cal fer és quedar-se al domicili, col·locar tovalloles o draps en les escletxes de les portes, allunyats de la zona incendiada o amb fum, posar-se en contacte amb el 112 i fer-se visible per als equips d’emergències”. A més, insisteix que una “evacuació desordenada” pot ser la causant de més víctimes mortals: “No tots els edificis tenen escales protegides o fins i tot aquestes poden tindre portes obertes que deixen que el fum i el foc es desplegue en vertical”.

“Normalment, els incendis en edificis estan a l’interior i la propagació exterior és mínima, per això, possiblement, en el cas de Campanar, no va deixar temps de reacció per a poder modificar els protocols”, destaca l’enginyer.

González té una posició clara sobre aquest tema, i és que creu que, en casos extrems com el que va esdevindre dijous passat 23, els protocols haurien d’actualitzar-se a “aquesta casuística, de desenvolupament en façana, amb materials no típics com ara maçoneria o prefabricats, i d’alta velocitat”.

Ferran Dalmau-Rovira, enginyer, tècnic especialista en emergències i protecció civil, i director de l’empresa dedicada a solucions ambientals, Medi XXI GSA, considera que aquestes mateixes normes són una via primordial que impedeix que hi haja víctimes possibles en aquesta mena de successos: “Quan hi ha morts, no és per una qüestió de pautes, sinó que és perquè s’ha donat una excepció que no estava prevista. El 70% de les persones moren per asfíxia i moltes vegades és pel buit de l’escala, i les que es queden a casa, solen sobreviure”. A això, afig que hi ha molts factors que han ajudat un sinistre d’aquesta magnitud, com “el tipus de materials dels habitatges, la façana o el vent que feia aquest dia”.

“Una hipotètica causa seria un problema elèctric, però voler canviar el protocol per un cas concret és perillós. El més important és fer un estudi en profunditat per a saber què va passar de veritat”, explica.

El director de Medi XXI GSA incideix en el fet que la prevenció parteix d’aspectes com “tindre la instal·lació elèctrica revisada, l’edifici de la millor manera possible o disposar d’extintors”. “El material de la façana és una de les coses que haurem de tindre en compte perquè el més habitual és que el foc es propague cap amunt en un edifici d'aquestes característiques, i en aquest cas, ho ha fet també cap avall”, aclareix.

Amb això, advoca perquè la ciutadania tinga més formació en casos de risc com aquests, així com de la necessitat d’incloure en tots els habitatges elements com ara portes tallafoc i extintors. “A partir d’ara, puc assegurar que els efectius estaran més pendents d’incendis que es propaguen com el que va esdevindre a Campanar, però cal entendre que arribar al lloc i col·locar l’autoescala no és una qüestió automàtica; així com les vies d’evacuació disponibles en aquests edificis”.

En aquesta mateixa línia, el professor de la VIU manifesta que el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) és molt feble quant a l’àmbit residencial. “S’hauria d’exigir l’existència de detectors, alarmes, extincions automàtiques, etc. Per exemple, CTE exigeix un sistema de detecció i alarma d’incendi si l’altura d’evacuació excedeix de 50 metres i no per davall. És car? Molt més barat que una piscina comunitària? La inversió en seguretat és una cosa que se supedita i necessitem conscienciació sobre la cultura de prevenció”.

Pel que fa als efectius necessaris, ell mateix suggereix que, davant sinistres d’aquesta capacitat, els “recursos humans o tècnics” són pocs. En paraules de Dalmau, quan un incendi se n’ix de la “normativa”, disposar de més efectius no es tradueix en més operativitat.

“Aquests fets marquen un abans i un després en el canvi de normativa de materials i recursos disponibles per a aquesta mena d’accions. Vivim en un món en què tothom opina de temes de què no tenen formació ni coneixement. Ens centrem en les deu víctimes mortals, però no valorem que la quantitat de vides que s’han salvat ha sigut gràcies a la bona praxi dels bombers i persones del mateix edifici, especialment la del conserge”, recalca Dalmau.