A Miquel Gil (Catarroja, 1956) no li agrada la puresa. És partidari de la barreja d’influències, del mestissatge, de l’experimentació. I n’ha fet un element distintiu del seu treball esplèndid, que l’ha convertit en una figura de projecció important en el panorama de la world music.
Un dels més veterans de l'escena musical valenciana, ha viscut de prop les eufòries dels primers anys de democràcia amb Al Tall, s'ha apuntat als corrents moderns de la dècada de 1980 amb Terminal Sur, i ha renascut de les seues cendres amb una nova singladura en solitari que l'ha portat a firmar alguna de les obres cimeres de la música en valencià de les darreres dècades -Orgànic (Sonifolk, 2001), amb un peu en la tradició i un altre en la modernitat.
Miquel Gil protagonitza el desè capítol de Cançons de prop, la sèrie audiovisual que cada setmana s’acosta al fenomen de la música actual en valencià, en una producció d’eldiario.es que té el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Sobre este blog
Bandes o solistes, del rock, el reggae o l'ska a la música d'arrels i els ritmes tradicionals, una sèrie audiovisual d'eldiariocv.es, amb la col·laboració d'InfoTV en la producció, se centra al llarg de 12 setmanes en algunes de les principals veus del fenomen musical en la llengua dels valencians.
