Òscar Briz: “Mai no esperàvem un colp tan universal i transversal”

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Òscar Briz (L’Alcúdia, 1965) protagonitza el segon capítol de 'Cançons de prop'. Cantant, guitarrista i compositor, Briz és un dels més prolífics i versàtils de l’escena musical valenciana. D’ell s’ha dit que “les seues cançons tenen paisatges” i que “per elles transcorren històries”. Li hem preguntat quin títol dins del seu repertori ens recomana per aquests dies de confinament i ens respon Les Màscares (Entre llums i ombres, 2015), una cançó que ens anima a ballar i que comença amb aquestes paraules: “Porta ací la caixa, ompli la marraixa, passa'm la cassalla, que vull fer un glop”.

La teua carrera professional suma més de 20 anys de recorregut. Durant aquests anys, has viscut un escenari d'incertesa semblant al que estem vivint ara?

És clar que mai no hem vist res semblant. La cançó popular i la indústria muntada al seu voltant han pogut créixer i evolucionar perquè a Occident, almenys, hem viscut un llarg període de pau, no mancat de tragèdies i conflictes, evidentment. Estem immersos en un període i uns fets històrics que estan tenint i tindran unes conseqüències insospitades. Hem viscut com si no fórem part del bell planeta que ens permet viure. Molts creadors de música hem sigut molt crítics amb les direccions erràtiques que, al nostre parer, hem pres com a espècie però, fins i tot entre el sector més conscienciat de tot l'espectre de les arts en general, mai no esperàvem un cop tan universal i transversal com el que estem rebent.

Estaves immers en algun projecte? Com t'ha afectat individualment?

I tant! A banda de projectes discogràfics sota el meu nom (enguany un de més ambiciosos que apuntava a una revisitació-regravació de part de l'obra creada els darrers vint anys), toque i cante com a intèrpret en tres i de vegades quatre diferents formacions de directe, les reserves de les quals han estat cancel·lades. En el present estat d'incertesa, no sabem quan o si podran tornar a ser programades. Absolutament tot ha quedat aparcat, com un cotxe al pàrquing d'un aeroport l'amo del qual no sabem quan tornarà.

I com penses que pot influir en el sector?

En un sector en què prima la precarietat i el caràcter irregular de la faena, açò només pot afegir devastació. Cap govern ha estat capaç d'abordar i regular urgentment i seriosament els sectors laborals relatius a les arts, tenint en compte les dinàmiques intrínseques de cadascun. Ara mateix, els empresaris que treballen en l'explotació de la música en directe estaran amb tota seguretat tenint tota mena de problemes però, si del que parlem és dels milers de músics que treballem sense cap cobertura o sota un sistema fiscal que no té en compte aquell caràcter del nostre treball que abans comentava, la cosa pot ser dramàtica. És el que passa quan la cultura no es considera un bé de primera necessitat i a tractar i cuidar al màxim.

De quina manera estàs vivint els dies de quarantena?

Sóc un privilegiat que viu en una zona de muntanya, amb espai de sobra i tot el que necessite. Uns altres potser no tenen tanta sort. Diguem que, donades les circumstàncies, un se sentirà privilegiat en major o menor mesura, però hi ha milions de persones al món que, per no tindre, no tenen ni vàter, ni aigua corrent per rentar-se les mans, que viuen amuntegats en espais minsos... Aleshores, els que gaudim de circumstàncies favorables, aprofitem el temps per fer una mirada interior, estar amb nosaltres mateixos, aprofitant l'excepcionalitat del període: cap urgència, cap lloc on anar... És realment increïble. Cap de nosaltres hem viscut res semblant.

Quina cançó del teu repertori ens recomanes per animar-nos durant aquests dies de confinament?

Doncs això és fàcil perquè a més, pel títol ens ve que ni pintada: Les Màscares, del disc Entre llums i ombres del 2016. A banda del contingut, la cançó es pot ballar fàcilment, una activitat que personalment m'encanta i, confinats en casa, ens pot alliberar i ajudar a soltar pes, tot i que siga una estona.