780 milions d'euros recaptats als turistes i projectes per a habitatge i medi ambient: així funciona l''ecotaxa' balear
LLEGIR EN CASTELLÀ
Més de 780 milions d'euros, recaptats des del 2016, i repartits entre 120 projectes. És el balanç de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), conegut com a 'ecotaxa', que gestiona el Govern balear i que podria implementar-se en altres territoris com les Canàries, Euskadi o Castella-la Manxa per mitigar els efectes de la massificació turística -en altres regions, com la Comunitat Valenciana, es va eliminar després de l'arribada al poder de la dreta-. Gestionat per l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), aquest organisme espera que de cara al 2025 el nombre de projectes superi els 300.
Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, els projectes estan dividits en sis eixos: medi ambient amb 180 milions d'euros -un projecte d'aquest estil és la protecció de la posidònia-, turisme sostenible amb 41 milions -per exemple, la senyalització de les vies ciclistes a Mallorca-, patrimoni històric amb 11 milions -per exemple, la recuperació del Camí de Cavalls a Menorca-, investigació científica amb 48 milions -per exemple, l'impuls de la mobilitat elèctrica-, formació i ocupació amb 22 milions -amb iniciatives com la protecció de la salut laboral de les kellys o el finançament de l'escola d'hostaleria a les Pitiüses- i habitatge i lloguer social amb 80 milions.
Les dades de la Conselleria mostren que per a aquest any 2024 la previsió d'ingressos via aquest impost és de 136 milions d'euros, que es recapten a través de l'agreugen de les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei –des d'hotels cinc estrelles plus, on s'aplica una taxa de 4 euros diaris per estada a temporada alta, a pensions, albergs i càmpings, gravats amb 1 euro diari– amb la finalitat de finançar projectes “per compensar l'impacte del turisme sobre el territori i el medi ambient”. La Conselleria assegura a elDiario.es que decidiran si canvien l'import de l'impost en funció de la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat.
Manca de transparència i projectes fora del medi ambient
Des de la seva creació el 2016 per part del Govern d'esquerres de Francina Armengol, l'ecotaxa ha estat objecte de crítiques per part dels grups ecologistes de Balears per diferents motius, entre ells per l'assignació de gran part dels fons recaptats a finalitats diferents dels previstos originalment -la preservació del medi ambient- o per la manca de transparència i argumentació en la presa de decisions sobre quins projectes es financen.
Tot i que l'import del tribut resulti insuficient per a les associacions ecologistes, segons Margalida Ramis, portaveu de l'associació ecologista GOB Mallorca, “per més que augmenti, no arribarà a tenir l'efecte dissuasiu que se li ha adjudicat en algun moment”. En la mateixa línia, Carles Manera, exconseller socialista d'Economia, Hisenda i Innovació de l'Executiu balear, defensa que el destí de l'impost –és a dir, quins projectes són els que es financen amb ell– “és probablement un dels factors més criticables”.
Manera destaca la importància de distingir un impost d'aquesta naturalesa amb una ecotaxa: “L'ITS té una destinació finalista, és a dir, els diners recaptats han d'estar destinats a corregir possibles dificultats que estigui generant l'activitat a la qual es posa el gravamen”. Així mateix, denuncia la possibilitat que “l'impost s'hagi pogut convertir en un calaix de sastre on diferents conselleries i les administracions poguessin demanar una quota del botí”. Segons Manera, el Govern hauria d'aclarir el procés d'elecció dels projectes i establir una finalitat concreta, amb l'objectiu “d'evitar que l'impost es converteixi en un paquet pressupostari nou”. Per a l'exconseller i economista, la possible reducció de l'impacte turístic sobre el territori depèn de la decisió final sobre què s'inverteixen els diners recaptats.
L'impost no ha de convertir-se en un calaix de sastre on diferents conselleries i les administracions poguessin demanar una quota del botí. És necessari evitar que es converteixi en un nou paquet pressupostari
Conflicte en la presa de decisions
L'elecció dels projectes ha generat conflictes entre les associacions ecologistes i el Govern ja que, segons Margalida Ramis, hi ha hagut canvis en l'elecció dels projectes i “la mirada del PP ha impulsat que hi hagi una part important del fons que pugui acabar a mans privades o de la indústria hotelera”. Des de l'entitat reivindiquen que l'impost no hauria de beneficiar el negoci turístic, sinó complir amb la filosofia inicial, que era intentar compensar, revertir o regenerar aquelles àrees més afectades en termes ambientals i socials pel turisme massiu.
La mirada del PP ha impulsat que hi hagi una part important del fons que pugui acabar en mans privades o de la indústria hotelera. L'impost no hauria de beneficiar al negoci turístic. Està pensat per a intentar compensar, revertir o regenerar aquelles àrees més afectades en termes ambientals i socials pel turisme massiu
La manca de transparència en els mecanismes de decisió ha estat un focus de crítica des de la creació de l'impost. Des del GOB aclareixen que el problema no recau sobre els mecanismes de transparència en general, ja que a la pàgina web de l'AETIB es publica tota la informació sobre les diferents dades com els terminis o els projectes finançats. Segons Ramis, hi ha una manca de transparència en la presa de decisions, pel fet que “la llei estableix que es duguin a terme comitès de treball”, encara que afirma que no és així: “Quan arribem al comitè executiu ja està tot decidit i no podem seleccionar les prioritats ni avaluem projecte a projecte”.
Per aquesta raó, des de l'entitat han sol·licitat que “no es voti en bloc”, és a dir, que no es decideixi el pla anual en conjunt, sinó projecte a projecte, “perquè hi ha de tot”. Com a conseqüència, el vot del GOB ha estat “històricament en contra”, ja que consideren que “no ha resultat prioritària mai la recuperació de l'entorn o la implementació de millores ambientals” i s'està “repercutint al negoci turístic”.
Un motiu pel qual el GOB va votar en contra del pla extraordinari del 2023 va ser el patrocini d'esdeveniments. “Segons se'ns va dir de paraula, de caràcter esportiu”, aclareix Ramis. “En qualsevol cas, si és per promoure més saturació, no és el propòsit de l'ITS”, afegeix. A més, també es van oposar al finançament de “la construcció d'equipacions i infraestructures que incrementen la capacitat d'acollida turística”, com el Palau de Congressos i el recinte firal a Eivissa, o invertir en camps de futbol a Sóller “per fomentar l'anomenat turisme sostenible esportiu”.
El GOB critica que es voti el pla anual en el seu conjunt i sol·licita que la votació sigui projecte a projecte. En 2023 van votar en contra del pla extraordinari perquè incloïa el patrocini d'esdeveniments. També es van oposar al finançament del Palau de Congrés o de camps de futbol
L'organització també proposa canvis en la gestió d'aigua. Tot i que “des del primer moment ha estat prioritària”, segons paraules de Ramis, el GOB exigeix que es destini la recaptació de l'ITS a la “recuperació i regeneració de l'entorn –per exemple, a la renovació d'aqüífers– i no a millorar les infraestructures de sanejament o depuració com ”s'ha fet fins ara“. ”Aquests projectes s'han de dur a terme, però no s'haurien de finançar amb els diners recaptats per l'ITS“, sentencia Ramis. Cal recordar que un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va constatar que els turistes consumeixen a les illes el 24,2% dels recursos hídrics, uns 33 milions de metres cúbics a l'any.
0