Els advocats de Balears s'oposen a la derogació de la llei de memòria i demanen frenar-ne la tramitació

La Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Balears (ICAIB) ha mostrat la seva oposició a la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears i ha demanat que se suspengui aquesta tramitació.

En un escrit d'al·legacions a la tramitació de la liquidació d'aquesta norma, els advocats consideren que la proposició per a la derogació, impulsada per Vox, vulnera els drets de veritat, justícia, reparació, memòria i garanties de no repetició.

La Comissió de Drets Humans de l'ICAIB es recolza, entre altres arguments, en els pronunciaments del Relator especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabián Salvioli, en referència a les obligacions de totes les administracions nacionals, regionals i locals, a preservar aquests drets, en risc, precisament, per la cascada de derogacions de les lleis de memòria autonòmiques i l'impuls de les anomenades lleis de concòrdia. A Balears, en tot cas, es descarta aquesta opció, i sí que es manté la llei de fosses.

Aquestes normes, han considerat, podrien transgredir l'obligació dels poders públics de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans, des del moment en què ordenen la supressió d'entitats, projectes, llocs web i activitats previstes o creades en virtut de la legislació vigent.

Poden posar en risc, a més, l'accés a la veritat sobre el destí o parador de les víctimes de les violacions de drets humans, així com obstaculitzar o suprimir subvencions de projectes en aquesta matèria. Alerten també de la invisibilització de les greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme o fins i tot ometre la menció o la condemna al règim.

Cal recordar que el del ple del Parlament del 18 de juny va donar llum verda a la tramitació de la derogació, a proposta de Vox. Aquella sessió, no obstant això, va acabar marcada per l'incident protagonitzat pel president de la Cambra, Gabriel Le Senne, que va trencar la foto d'Aurora Picornell que la socialista Mercedes Garrido, membre de la Mesa, tenia exposada sobre el seu ordinador portàtil.

La polèmica va propiciar un debat sobre la continuïtat de Le Senne com a segona autoritat de les Illes i que serà objecte de debat d'un ple extraordinari el pròxim 3 de setembre.

Sobre la derogació de la llei de memòria, que podria haver estat afectada per la ruptura dels pactes PP-Vox, des de l'Executiu autonòmic, poques hores després que Santiago Abascal anunciés la fi dels acords, es va avançar que la tramitació seguiria el curs.