Els “magnats” converteixen un idíl·lic municipi mallorquí en el segon més ric d'Espanya: “La resta som obrers”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Va ser el refugi mallorquí del compositor Frédéric Chopin i, entre moltes altres peculiaritats, a ell li deu Valldemossa la fama que li ha guanyat ser un dels pobles més visitats de Mallorca. Només el 2023, aquesta localitat de poc més de 2.000 habitants va rebre més de 800.000 turistes. Ara, a més, s'ha convertit en el segon municipi amb més renda per càpita d'Espanya, tan sols darrere de la ja consagrada Pozuelo de Alarcón (Madrid). El 2021, Valldemossa se situava al lloc número 51 d'aquesta classificació. Els seus veïns, tot i això, asseguren que el seu dia a dia “continua igual” i que ha estat l'empadronament de només uns milionaris el que ha desajustat la balança. “No ens podem queixar, però els rics són uns altres”, comenten alguns dels residents d'aquest nucli enclavat a la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat.
En aquest poble de cases de pedra, envoltat d'oliveres, alzines i ametllers i situat a 20 quilòmetres de la capital balear, el tràfec és habitual en qualsevol època de l'any. Les hordes de turistes surten dels souvenirs i molts prenen un cafè a les terrasses que es dispersen pels carrers principals. A diferència d'altres municipis del voltant, aquesta antiga alqueria, de gran rellevància simbòlica per als mallorquins, fa dècades que veu créixer el nombre de visitants, atrets sobretot per la Cartoixa que un dia va allotjar el músic polonès, la seva dona, l'escriptora George Sand, i a nombrosos pintors, polítics i filòsofs. El turisme és, de fet, la principal font d'ingressos de la localitat -abans ho era l'agricultura- i l'àmbit que genera més contractacions al llarg de l'any. Algunes veus, com la de la Fundació Iniciatives del Mediterrani, temen que el centre històric de la localitat acabi destinat exclusivament al monocultiu turístic.
No en va, un estudi de capacitat de càrrega turística elaborat el 2019 per les associacions Tramuntana XXI i Palma XXI en col·laboració amb Iniciatives del Mediterrani i l'Ajuntament de Valldemossa revelava que l'índex de pressió turística diària de la localitat se situava a 154 turistes per cada 100 habitants, una dada notablement superior a la de qualsevol de les destinacions turístiques d'Espanya analitzades per Exceltur un any abans de publicar-se aquest informe. Les dades reflectien, a més, com en el període 2012-2017 es va produir un increment del 43% al nombre d'establiments turístics al municipi.
Pel que fa a la població estrangera que resideix al poble, no és Valldemossa un municipi que es destaqui, com altres, per comptar amb una majoria de residents de procedència internacional, com passa a localitats com Deià. De fet, són 72 els empadronats de nacionalitat alemanya, seguida de l'anglesa, amb 30 habitants, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Del lloc 51 al número dos
Més enllà d'aquestes xifres, aquests dies Valldemossa clarejava amb una notícia que va sorprendre molts: el municipi ha escalat del lloc 51 al número dos -dades relatives al 2022- després d'incrementar-se un 66,6% la renda mitjana, d'acord amb l'estadística de l'IRPF per municipis de més de 1.000 habitants difosa per l'Agència Tributària. Segons aquest informe, el salari mitjà se situa en els 67.527 euros anuals, davant els 33.006 euros que cobren els contribuents al conjunt de les Illes Balears.
Els veïns, no obstant, asseguren que el nivell de vida dels residents corrents “és molt normal” i que són “tres o quatre magnats” els que han trencat l'estadística. Entre ells, l'empresari Bruno Entrecanales, establert a l'illa des de fa més d'una dècada i dedicat, entre altres àmbits, a la recuperació de l'agricultura, el paisatge i el patrimoni arquitectònic d'alguns llocs més emblemàtics de Valldemossa. L'industrial, membre de la família Entrecanales, propietària d'Acciona, i la fortuna del qual ascendeix a250 milions d'euros, segons la revista Forbes, va comprar fa uns quants anys l'emblemàtica finca Son Moragues, una possessió de més de 500 anys d'antiguitat ubicada als afores del municipi mallorquí.
“Entrecanals, Michael Douglas... Aquests són els que tenen molts diners. Però la gent del poble són obrers”, comenta Xim, un dels veïns de la localitat, en declaracions a elDiario.es. Assegut a la terrassa de la cafeteria Orígenes de Valldemossa, dóna uns glops a la seva copa de vi i reflexiona: “Treient als que als anys seixanta van emigrar a Amèrica, van guanyar diners i es van fer bones cases, la gent del poble és normal amb cases normals. Els habitants del poble són obrers, gent més o menys normal, i quatre magnats que han fet pujar la renda per càpita perquè compren les finques antigues i les reformen”.
Respecte als preus de l'habitatge i els recursos bàsics, Xim assevera que Valldemossa “en general sempre ha estat cara” a causa de la gran afluència del turisme. “Com és possible que una casa es llogui per 2.000 euros? Quant has de guanyar?”, lamenta aquest resident d'origen danès, que porta “tota la vida” vivint al municipi. “El meu pare era danès, va venir a Valldemossa als anys 50, quan aquí no hi havia gairebé res, ni tan sols cotxes”, relata.
L'alcalde: “Hi ha hagut empadronaments de persones amb diners”
El mateix alcalde, Nadal Torres (del Grup Independent de Valldemossa), assenyala, sense oferir dades privades -“qui hi té accés és l'Agència Tributària”-, que s'han produït diversos empadronaments que han provocat el sobtat augment de la renda per càpita. No en va, el fet que es produeixin forts repunts a municipis petits -a Valldemossa només es van presentar 1.130 declaracions- sol estar relacionat amb l'obtenció d'ingressos extraordinaris per part d'algun dels veïns arran d'alguna venda important o herència o bé pel trasllat a la localitat de contribuents de rendes més elevades.
“Tenim quatre o cinc persones amb diners que viuen aquí des de fa anys i que s'han comprat una o dues cases al poble”, comenta Torres, que eludeix relacionar aquesta circumstància amb l'increment de preus de l'habitatge a Valldemossa. “Els lloguers són cars. Una persona que guanya 1.400 o 1.500 euros per viure ho passa malament, perquè també ha de pagar llum i telèfon. Però és un problema que no només ens passa a nosaltres”, postil·la.
La localitat, de fet, no s'escapa a l'augment desbocat dels preus de l'habitatge que sacseja tota Mallorca fruit de l'especulació immobiliària, la voracitat dels fons d'inversió i la disbauxa del lloguer de vacances. De fet, l'habitatge de lloguer -temporal- més barat que es pot trobar en aquests moments al portal d'Idealista té 82 metres quadrats i està disponible per 1.200 euros. Pel que fa al règim de compra, l'immoble amb el preu més baix és una casa per reformar de dues plantes i dues habitacions per 275.000 euros. Les següents ja pugen a més de 400.000. Uns preus desorbitats que tanquen les portes de l'oferta immobiliària a les rendes més moderades.
Tenim quatre o cinc persones amb diners que viuen aquí des de fa anys i que s'han comprat una o dues cases al poble. Qui té accés a les dades fiscals és l'Agència Tributària
“Si no coneixes ningú, és molt difícil trobar habitatge aquí”
Lucía, que treballa en una gelateria propera a la Cartoixa, ho sap bé. “El lloguer està molt alt i el que cobrem tampoc és que sigui una barbaritat. Sempre diuen que guanyem una mica més que a altres llocs, però també el que estàs pagant de lloguer no et compensa. És gairebé impossible poder pagar-te un lloguer sol i hi ha molta gent que està buscant habitacions que no troba”, comenta aquesta jove mallorquina, que es va traslladar el 2020 a viure a Valldemossa per recomanació d'un conegut. “Si no coneixes algú, és molt difícil trobar alguna cosa aquí. Això és ple de cases de vacances i tot el poble està enfocat al turisme, fins i tot el supermercat. Tot està molt car”, lamenta.
Assegura, fins i tot, que els preus de la compra obliguen molts a fer-la en altres llocs, i si escau a domicili, però recrimina que hi ha persones grans “que no es poden permetre anar-se'n fins a Palma a comprar”. “És molt trist que hagin de pagar aquests preus i quan surts fora pots arribar a gastar-te una barbaritat”, lamenta.
Lucía, que atén elDiario.es a intervals donada l'afluència de turistes a la seva botiga, atribueix que Valldemosa s'hagi situat en segon lloc en renda per càpita a “les quatre persones que tenen diners”. “També hi ha gent que porta tota la vida i que ha heretat cases. I no és gens dolent, és la sort que han tingut i els ha anat molt bé. Però és clar, no és la majoria. Els altres estem treballant i veient com seguim endavant”, sentencia.
Hi ha quatre persones que tenen diners. També hi ha gent que porta tota la vida i que ha heretat cases. I no és gens dolent, és la sort que han tingut i els ha anat molt bé. Però és clar, no és la majoria. Els altres estem treballant i veient com seguim endavant
“Hi ha persones amb diners, però també molta gent treballadora”
En una altra part de la localitat, Magdalena, des del jardí de la seva vivenda, comenta que a Valldemossa “la gent està més o menys acomodada”, principalment a la zona de cases baixes on resideix. “El poble està ple de turisme. A vegades no pots passar ni aparcar. Fins i tot et fa mandra treure el cotxe”, comenta la dona, veïna del poble de tota la vida. Amb tot, reconeix que “també se'n viu [en referència a la indústria turística] i no es pot fer res en contra”. “El poble en si té història, han passat personatges importants i han deixat empremta”, incideix. Sobre l'increment de la renda per càpita, Magdalena, que resideix a la casa que la seva família va construir fa seixanta anys, assenyala que “hi ha persones que tenen diners, però també hi ha molta gent treballadora”.
Les xifres donades a conèixer per l'AEAT sobre el salt de Valldemossa a la segona posició en riquesa han fet que les mirades es posin -encara més- sobre aquest municipi. L'alcalde ho celebra: “És una bona notícia que puguem ser segons. És un poble bonic on ve molta gent i això és bo per als negocis i el comerç local”. “Seguirem treballant-hi”, sentencia, visiblement satisfet.
0