Un embolic d'herències deixa Nerea i la seva filla de cinc anys sense casa per Nadal: “Només trobo lloguers per 1.600 euros”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Nerea, mare de Hara, de 5 anys, es trobarà al carrer, “amb una mà davant i una altra darrere”, si el jutjat no ho impedeix, el proper 1 de gener. Un embolic d'herències, propietats i compravendes la deixarà sense la llar que ha millorat amb el seu esforç econòmic, sense que la nova propietat de la casa tingui en compte les reformes realitzades a l'habitatge que ascendeixen al voltant dels 80.000 euros, amb el vistiplau de l'antic arrendador, segons la versió de la dona. “L'única cosa que he trobat més barat és un habitatge d'una habitació per 1.600 euros”, explica en conversa amb elDiario.es. “No em mouré d'aquí. No tinc on anar”, afegeix la llogatera, que resideix a Eivissa.
La història de la propietat de la casa no és senzilla. Aquesta corresponia a un senyor d'edat avançada que va decidir repartir tota l'herència en vida. “La casa va tocar a una de les germanes. Aquesta va morir i la va deixar en herència el seu fill, que és qui me la lloga a mi el 2019”, explica la dona. La qüestió és que, quan el progenitor mor fa uns anys, una de les filles, a qui li havia tocat el terreny de la finca, però no l'habitatge, va reclamar part de la casa als tribunals, al·legant que el pare no hi havia fet les coses bé. Hi va haver un procés judicial i, finalment, el jutge va decidir donar-li la raó a la dona.
La casa va ser taxada en 550.000 euros. “El meu arrendador no tenia prou diners per comprar la meitat a la seva tia, i ella tampoc per pagar-li la seva part a ell i fer-se amb tota la propietat”. Aleshores, la filla de la dona que havia reclamat la casa, al seu torn cosina del primer arrendador, compra la part al seu cosí i, finalment, aconsegueix la titularitat de l'habitatge. En aquests moments, tot el tracte de Nerea amb la propietat feia un gir de 180 graus, segons la versió de la inquilina.
“No et preocupis per res”
“Tu criaràs aquí a la teva filla, no et preocupis per res, jo no necessito la casa per a viure’, em va assegurar des del principi el propietari”, diu Nerea el dia de Nadal més amarg de la seva vida a elDiario.es. Primer l'home li va llogar la casa per un any i, posteriorment, va decidir renovar-li per altres 5 anys. “Just als tres mesos de ser a la casa, m'assabento que estava embarassada, amb la qual cosa, la meva parella i jo comencem a millorar-la”, assegura. Les reformes realitzades van consistir en l'aïllament de l'habitatge. “Vàrem donar un tractament antihumitat a tota la casa, la vàrem pintar amb una pintura especial antifloridura”, especifica. A més, varen instal·lar una xemeneia de llenya en l'entrada i una estufa de pèl·let “per a portar la calor a la casa”. “També vàrem posar tot el sòl nou”, narra Nerea. Així mateix, la casa només disposava d'aigua freda en la cuina, qüestió que també varen resoldre; i varen impermeabilitzar la teulada. Els nous serveis instal·lats per la parella, així com els detalls en el mobiliari i la decoració, varen canviar el que era una casa humida i inhabitable en una llar.
No obstant això, la nova propietària, propietària de quatre habitatges més, dels quals almenys lloga tres més a part de la casa on viu Nerea, segons la documentació del registre de la propietat aportada per la llogatera, té altres plans per aquella petita casa al mig del camp. “En principi, la nova propietària em diu que vol tancar la finca, que vol posar ovelles… tot em sembla fantàstic. Estic d'acord, no tinc cap problema. Però les seves intencions eren unes altres, i allà no hi entrem nosaltres”, explica la inquilina. “Fins i tot estic disposada que pugi el lloguer, malgrat totes les millores que li hem fet a la casa. Però no és el que vol”, assegura. “El que sí que és clar és que aquesta dona no necessita aquesta casa per viure. Té, a més de la casa on viu, quatre habitatges més llogats, inclòs el meu”, constata. La propietària, amb la qual elDiario.es ha intentat contactar diverses vegades, ha rebutjat fer declaracions per a aquest reportatge.
Nerea reclama un altre contracte i que acabi la pressió
Des que el mes de gener de 2024 va canviar la propietat de l'habitatge, la invitació a abandonar la casa és constant, segons la versió de la dona. “Just la primera vegada que vaig parlar amb ella per a veure quines eren les seves intencions em va dir: 'Et vull fora de la casa l'1 de gener”. La dona ha intentat que la propietària fos sensible amb la seva situació, però en cap moment sembla contemplar l'opció que romangui en l'habitatge, sempre segons afirma Nerea. “El 7 de gener passat vàrem quedar. Aquí jo li pregunto què vol fer amb mi… És quan em diu que, quan acabi el contracte actual, m'haig d'anar”, sentència.
“Tinc uns missatges molt durs en els quals es mostra impassible davant les meves demandes”, concreta. El contracte amb l'antic propietari finalitzaria el pròxim 31 de desembre, però Nerea assegura que “ell no tenia intenció” que se n'anessin, “tal com” els va dir. Amb l'entrada de la nova propietat, el pagament de la renda pujava en 300 euros; dels 500 que pagava a l'antic propietari a 800. Aquest estiu, just el mes d'agost, la propietària feia arribar a Nerea un comunicat en el qual la instava a abandonar la casa a final d'any amb una antelació de quatre mesos, tal com marca la Llei d'Arrendaments Urbans, segons la seva versió. “La propietària em va pressionar repetides vegades per WhatsApp perquè signés el document”, comenta. Finalment, Nerea, aconsellada pels serveis jurídics del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera, decidia no signar.
Em va dir que, quan acabi el contracte actual, me n'haig d'anar. Em vol fora de la casa l'1 de gener. Tinc uns missatges molt durs en els quals es mostra impassible davant les meves demandes. Em va pujar 300 euros el lloguer i va voler que signés un document per a abandonar la casa a final d'any, però em vaig negar
Així les coses, i en constatar la propietat que Nerea no subscrivia aquest avís, va començar, segons la inquilina, a exercir més pressió. “La nova propietària em va començar a acusar d'haver fet obres sense el consentiment de la seva mare, quan la senyora ni tan sols era propietària de la casa, ni ho és ara, ni nosaltres vàrem fer cap obra, sinó només millores que, finalment, quedaran per a ella”, relata. “La dona em va arribar a dir que la seva mare va tenir atacs d'ansietat i es va haver de medicar per no poder fer res en una casa que no era seva ni jo tenia cap contracte amb ella, ni el tinc avui”, explica.
Així mateix, la propietària actual insta Nerea a reclamar el cost de les millores a l'anterior propietari, el seu cosí, i si escau a denunciar unes obres, que segons la inquilina, mai no es varen fer. “No hem fet res d'esquena de ningú, l'anterior propietari ha estat conscient de tot el que hem fet i ha donat el seu consentiment a totes i cadascuna de les coses que hem fet”, contestava l'arrendadora a aquests missatges en referència a les millores efectuades al domicili.
Al mes d'agost, concretament el dia 16, Nerea rebia un burofax. “Va venir personalment a casa meva el notari Fernando Ramos Gil a entregar-m'ho”. La dona ha fet tot el possible des de llavors per trobar un nou habitatge, però ha estat una missió impossible. “La meva contestació a través de burofax, el 16 de desembre passat, ha estat a través del Sindicat d'Inquilines, reclamant els meus drets”, concreta.
Nerea és xef autònoma. Es dedica a cuinar per a particulars als seus domicilis durant tot l'any. Ha pagat la seva renda religiosament. “Si això es produeix [en referència al desnonament], em quedo al carrer amb una menor i amb feina. L'únic que m'han ofert és un habitatge d'una habitació per 1.600 euros. Això no ho puc pagar. A més, ni tindria una habitació per a la meva filla. La gent em diu, 'agafa-ho, és una cosa provisional', però ja sabem el que a Eivissa significa provisional. Quedar-te al carrer en qualsevol moment”. “No em queda cap altra opció, si abans d'aquesta data no trobo res, em quedaré a la casa. Què puc fer?”, afegeix.
“La meva feina és aquí, ja tinc la clientela des de fa anys i és difícil començar de nou en un altre lloc. La meva filla és eivissenca, ha nascut aquí, i aquí viu el seu pare, amb qui tinc la custòdia compartida. S'adoren”, explica Nerea. “No em deixen una altra solució que romandre a l'habitatge fins que trobi algun lloc decent. Espero que sigui aquests dies”, insisteix. De moment, Nerea enviarà a Hara amb la família perquè no passi aquests dies propers al desnonament a casa. “Per evitar-li un mal moment i poder estar jo centrada”, explica. Tot i això, Hara és conscient de la situació, “no se li amaga res”.
El meu treball és aquí, ja tinc la clientela des de fa anys i és difícil començar de nou en un altre lloc. La meva filla és eivissenca, ha nascut aquí, i aquí viu el seu pare, amb el qual tinc la custòdia compartida, i ells s'adoren. No em deixen una altra solució que romandre en l'habitatge fins que trobi algun lloc decent. Espero que sigui en aquests dies. He enviat a la meva filla [de cinc anys] amb la meva família per a evitar-li un mal moment, però no li oculto res
El Sindicat d'Inquilines demana un nou contracte i avisa de coaccions
Tot i això, es dona la circumstància que l'1 de gener de 2024, encara que la nova propietat pujava la quantia del lloguer i es canviava el titular del contracte -abans el gestionava l'home que permetia les reformes i ara ho fa la seva cosina, la que intenta desnonar Nerea, segons la seva versió-, en aquell moment no es va realitzar un nou contracte, comenta Nerea. “Això és el que hauria estat legal”, expliquen a elDiario.es fonts del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera, entitat que està assessorant Nerea després d'intentar-ho tot directament amb la propietària. “Quan les condicions del contracte, el titular o la quantia a pagar canvia, cal signar un altre contracte”, afirmen. Això significa que Nerea hauria de disposar des d'aquell moment, 1 de gener de 2024, d'un altre nou termini d'arrendament que li permetria estar cinc anys més a la casa. Una pilota d'oxigen per planificar una solució.
Segons Nerea, la nova propietària no li va signar un nou contracte de lloguer el gener de 2024, a pesar que li va pujar la quantia i va canviar el titular del contracte. El Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera assegura que la solució 'legal' hagués estat signar un nou document, la qual cosa donaria a Nerea la possibilitat d'estar altres cinc anys més a la casa
Els serveis jurídics de l'entitat estan en aquests moments recolzant Nerea perquè aquest desnonament no es produeixi. “Es fa una notificació de canvi de propietari dient que se subroga el contracte, però establint un canvi de renda. Nosaltres entenem que això no és una subrogació perquè s'està canviant la quantia. Entenem que és un contracte nou. S'utilitza la subrogació per evitar fer un nou contracte de cinc anys”, explica Daniel Granda del Sindicat d'Inquilines. “L'assessorem i donem suport legalment. Al Sindicat, explica Granda, el que més preocupa són les coaccions”.
“Estem veient en els darrers temps com s'estan incrementant aquest tipus d'actuacions per part dels propietaris dels habitatges. Davant d'aquesta escalada no hi ha cap resposta per part de la policia i dels jutjats”, argumenta. Des de l'entitat asseguren que, atesa aquesta circumstància, estan modificant l'estratègia d'actuació. “Indiquem al burofax, que se li ha remès a la propietat, que davant de qualsevol problema no només s'enfrontaran amb Nerea, sinó que, en el cas de coaccions, emprendrem accions sindicals”, comenta. L'entitat d'Inquilines assegura que, ara mateix, els llogaters estan desprotegits per part de les autoritats i per això el canvi d'estratègia. “En comptes d'anar als jutjats, ens enfrontarem directament amb el propietari. Esperem amb això prevenir que no hi hagi problemes de coaccions”, insisteix.
Recerca frustrada
La cuinera encara té alguna esperança a trobar una llar per a Hara i ella, però reconeix que és difícil mantenir-la. “En cerco des de l'estiu, vaig creure que quan acabés la temporada alguna cosa en sortiria. Ho sap tot el poble. Hi ha cartells penjats per tota la zona. Em pregunten cada dia si ja he trobat alguna cosa”, relata. Tot i això, dia rere dia la resposta és la mateixa. No hi ha ofertes assequibles. Si a més a més ets mare amb càrregues familiars, les possibilitats es redueixen. Molts dels habitatges consultats per aquest mitjà als grans portals immobiliaris especifiquen, fins i tot, no voler nens ni animals.
En cerco des de l'estiu, vaig creure que quan acabés la temporada alguna cosa en sortiria. Ho sap tot el poble. Hi ha cartells penjats per tota la zona. Em pregunten tots els dies si ja he trobat alguna cosa', comenta Nerea. A més, molts pisos especifiquen que no volen nens ni animals, i Nerea té una filla de cinc anys. Han penjat un anunci al poble amb les seves cares i un text per a buscar casa
L'anunci que apareix des d'agost per tot Sant Carles de Peralta inclou, a més de la foto de Nerea i Hara, el text següent: “Crida urgent a la Comunitat. Busquem casa per llogar. Professional responsable, amb feina tot l'any. Referències disponibles. Agraïm la vostra col·laboració. Ben aviat hem d'abandonar la casa després de sis anys. No es descarta reformar l'habitatge. Urgeix!”.
“He trobat moltes cases buides per les quals he preguntat, però no volen llogar. Per a mi, ella, la nova propietària, no existia en la meva vida. De sobte, ha arribat i tinc tot desmuntat. Un llit balinès, la caseta de l'arbre amb totes les pintures de la meva filla dins… És molt dur. Abans era la meva casa i, de sobte, soc una intrusa”, exclama la dona. “Aquests dies, quan la meva filla es vagi, vindrà una amiga a acompanyar-me, perquè la veritat tinc una mica d'esglai en el cos per no saber el que passarà”, assegura. La incertesa, la por de perdre la seva llar, el seu treball, la seva vida, és el seu regal d'Any Nou.
0