Experts en canvi climàtic demanen reduir la mobilitat privada i revisar la implantació de les renovables

El Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic ha sol·licitat al Govern balear una reducció de la mobilitat privada a nivell terrestre, aeri i marítim, fomentar l'agricultura i revisar la planificació de la implantació de les energies renovables.

Aquestes són algunes de les reivindicacions que ha traslladat aquest grup de científics creat en virtut de la Llei balear de canvi climàtic, després de reunir-se aquest dijous amb la presidenta de l'Executiu autonòmic, Marga Prohens, i el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de Sant Pere.

El president del comitè, Pau de Vílchez, ha ressaltat que el 60% de les emissions d'efecte hivernacle de les Balears provenen del sector del transport i, “per moltes renovables que es posin, si no s'ataca la mobilitat, no es reduiran prou les emissions i no es podrà afrontar el canvi climàtic”.

“Un govern responsable ha de donar una resposta responsable a aquest desafiament i, per tant, les polítiques han de ser coherents i transversals perquè afectin totes les conselleries i siguin eficaces”, ha apuntat.

Alhora, ha incidit que la situació, pel que fa al canvi climàtic a nivell global, és “extremadament preocupant” ja que tots els científics del món han donat la veu d'“alarma” i han cridat a “augmentar les polítiques climàtiques” “.

“Balears és un territori insular especialment vulnerable a la pujada del nivell del mar i a les onades de calor, un fenomen que l'any passat va matar 50.000 persones a Europa i 60.000 el 2022”, ha subratllat.

Emissions que dupliquen les de 1990

De Vílchez ha reclamat promoure la mobilitat activa, a peu o amb bicicleta, i promoure el desenvolupament de l'agricultura “no només perquè dóna menjar, sinó com a embornal de carboni”.

El president del comitè ha ressaltat que cada any es baten rècords de trànsit aeroporturari a l'arxipèlag, cosa que fa que els indicadors “no siguin positius”. “La Llei de Canvi Climàtic exigeix que el 2040 les emissions de Balears han de ser un 40% inferiors a les 1990 i actualment són el doble, per la qual cosa queda molta feina per fer”, ha insistit.

Preguntat per les mesures que els han traslladat des del Govern per reduir les emissions derivades de la mobilitat, ha indicat que els han exposat el projecte del tren a Llucmajor, per al qual han demanat una prolongació fins a Campos.

Tot i això, de Vílchez li ha transmès que, si aquestes obres està previst que acabin el 2032, “se'n va molt a poc a poc” i ha advertit que, si es vol limitar el canvi climàtic a un nivell “més o menys segur”, les emissions per al 2030 “s'han de reduir a la meitat”.

“Això passa per les renovables, reduir l'ús innecessari de cotxes perquè cada dia 50.000 cotxes a Palma fan un quilòmetre de trajecte; i promoure el transport públic o construir carrils bici”, ha proposat.

Consultat per les mesures plantejades per reduir les emissions d'efecte hivernacle del transport aeri i marítim, el representant del grup d'experts ha admès que la reducció del trànsit de l'aviació correspon a AENA i ha apuntat que la decisió d'ampliar l'aeroport de Palma va ser una “catàstrofe” i una “irresponsabilitat”.

Així, a l'Administració autonòmica ha demanat reduir la promoció turística o les places turístiques. Sobre el transport per mar, ha explicat que el que més s'importa per vaixell a Balears són “combustibles fòssils”, cosa que canviaria amb més energies renovables i més mobilitat a peu o en transport públic.

Un altre dels temes sobre els quals s'ha pronunciat l'expert ha estat la continuïtat de la gratuïtat del transport públic, de la qual s'ha mostrat favorable perquè “si als conductors de cotxes se'ls subvenciona les carreteres, per què no se'n va a subvencionar les persones que contaminen menys, causen menys accidents i ocupen menys espai públic”.

De Vílchez també ha avaluat el projecte definitiu de zona de baixes emissions (ZBE) presentada aquest dimecres per l'Ajuntament de Palma, per al qual ha sol·licitat que s'ampliï més enllà d'Avingudes atès que la “majoria de mobilitat a Palma es produeix al exterior d'aquesta zona”.

“L'objectiu de les ZBE és reduir el trànsit per reduir les emissions lligades al canvi climàtic i que tenen un impacte sobre la vida de la gent, perquè a Espanya moren cada any 10.000 persones per la contaminació aparellada al transport privat”, ha afirmat.

La decisió d'on posar parcs fotovoltaics “les prenen les empreses”

D'altra banda, la professora de Biologia de la UIB Elena Baraza ha abordat les protestes que han suscitat els diferents projectes de parcs fotovoltaics a Balears, dels quals ha dit que la decisió d'on es col·loquen “les prenen les empreses que els promouen” .

“Aquests parcs es projecten sobre terrenys que troben a preus adequats, amb vies d'evacuació, inclinació i producció que els aporti més rendiment econòmic”, han afirmat.

La biòloga ha sol·licitat tenir una perspectiva social perquè el seu emplaçament es faci sobre els llocs més propers on es consumirà l'energia, amb un impacte ambiental “mínim” i ocupi un terreny menor.

“El Govern ha de tenir un rol proactiu perquè els Consells insulars aprovin els seus plans d'implantació de les energies renovables i que tinguin en compte el potencial de col·locar-les en entorns urbans”, ha reclamat de Vílchez, i ha afegit que l'Executiu licitarà un estudi daquestes característiques.

Un altre dels documents en què treballa el Govern és el Pla de Transició Energètica, que hauria de ser un element “bàsic” per als propers deu anys i que t'hauria d'haver aprovat fa tres anys.