La Justícia declara nul un casament celebrat en un hospital de Palma en els darrers moments de vida del marit

L'Audiència Provincial de Balears ha declarat la nul·litat d'un casament celebrat el 4 d'octubre de 2016 a l'hospital Son Espases de Palma, on un dels contraents es trobava a cures pal·liatives. L'enllaç va tenir lloc in articulo mortis, atès que el marit es trobava en els seus últims moments de vida (va morir dotze dies després de les núpcies). El problema rau que l'home no havia dissolt el seu anterior matrimoni, contret el 1981, malgrat que la convivència s'havia trencat el 1991. Es dóna la circumstància, a més, que aquest matrimoni anterior, dut a terme a Anglaterra, no va ser inscrit al Registre Civil Central espanyol fins a l'agost del 2017, és a dir, després de la celebració del casament posterior i la mort del contraent.

La sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, s'empara, entre d'altres, en els articles 46 i 47 del Codi Civil, que estableixen que no poden contraure matrimoni ni els menors d'edat no emancipats com tampoc els que hi siguin lligats amb vincle matrimonial, com succeïa en aquest cas. La resolució judicial, avançada per Diario de Mallorca, confirma en aquest extrem la ja dictada en primera instància. Tot i això, al contrari que aquesta, l'Audiència rebutja que la dona que va contreure matrimoni amb l'home al centre hospitalari actués de mala fe, ja que l'anterior enllaç encara no havia estat inscrit a Espanya, cosa que a més hauria impossibilitat la celebració de les noves noces.

Com abunden en aquest sentit els magistrats, “resulta lògic que, estant [el contraent] hospitalitzat i en fase terminal, l'expedient matrimonial fos preparat, exclusivament”, per la futura esposa. Així mateix, incideixen que, per a la Sala, el fet que a l'historial mèdic de l'home figurés que el seu estat civil era “separat” i no “divorciat” no és un valor probatori determinant que destrueixi la presumpció de bona fe de la dona , atès que tal distinció “pot no ser evident per a un profà en dret i màxim per a un estranger” com la nova esposa de l'home.

L'anterior dona del mort va ser qui va impulsar el procés judicial contra la vídua, asseverant que en el moment de contraure matrimoni in artiiculo mortis, la nova contraient coneixia l'existència d'un matrimoni anterior no dissolt, per la qual cosa reclamava que fos condemnada al pagament de les costes processals amb expressa declaració de temeritat i mala fe, extrem que ha estat rebutjat per l'Audiència.

De la mateixa manera, la Sala assenyala que el fet que la vídua tingués coneixement de l'existència de dos fills comuns de l'anterior matrimoni, havent arribat a conviure amb un d'ells, no implica que tingués coneixement que entre tots dos progenitors existís un enllaç matrimonial no dissolt.

Els magistrats tampoc consideren determinant, com sí que ho va considerar el jutge de primera instància, el fet que la nova esposa conservés documents dels anys 70 relatius a un primer matrimoni del mort i no conservés documents posteriors, suposadament del seu segon matrimoni. “Resulta evident que l'apel·lant no podia conservar documents d'un matrimoni del qual no es tenia constància documental a Espanya, sobretot quan de les partides de naixement dels fills es desprèn que no consta matrimoni dels progenitors, apareixent tots dos com a solters”, conclou la sentència de l'Audiència, dictada el mes de maig passat.