El Suprem condemna a quatre anys i mig un home que va estafar 78.000 euros una àvia amb demència

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de quatre anys i mig de presó a un home acusat d'estafar prop de 78.000 euros una dona gran que cuidava al municipi mallorquí de Calvià. El processat va aprofitar la demència greu que patia la dona per extreure contínues quantitats de diners del compte bancari en què aquesta tenia dipositats els seus estalvis. Sobre l'inculpat hi pesa un delicte d'estafa agreujada.

Tal com relata la sentència de l'Alt Tribunal, a la qual ha tingut accés elDiario.es, tant l'àvia com el seu cuidador s'havien conegut al lloc de ball que tots dos freqüentaven. Després de guanyar-se a poc a poc la confiança de la víctima, que el 1990 va patir un ictus fruit del qual va veure limitada notablement la mobilitat així com les capacitats intel·lectives i volitives, l'home va començar, a partir del 2011, a acompanyar-la en les gestions habituals. La fallida salut de la dona va anar empitjorant amb el pas dels anys fins que el 2019 li va ser declarada la incapacitat per administrar tant la seva pròpia persona com els seus béns.

Va ser llavors quan el processat va passar a conviure amb ella. La filla de la dona, a més, havia indicat a la sucursal bancària que aquesta necessitava de 600 euros al mes per a les seves atencions. Com declaren provat els tribunals, a partir de la primera meitat del 2011, l'anciana va començar a acudir a l'entitat acompanyada de l'acusat, que “va aparentar ser com un familiar que cuidava i acompanyava la senyora, una persona de confiança”, com recull la resolució judicial.

Més de 30.000 euros enviats a l'estranger

Inicialment, les extraccions de diners van mantenir la periodicitat i la quantia. Amb el temps es van anar incrementant, cosa que va aixecar les sospites tant l'empleada bancària que normalment atenia la dona com la seva filla. Durant el judici celebrat per aquests fets, la treballadora de la sucursal va assenyalar que l'anciana sempre anava acompanyada per l'acusat, que es presentava com el seu nebot, i que després de quantioses extraccions el compte de la víctima va arribar a quedar-se a descobert. D'acord amb el testimoni de l'empleada, l'home va arribar fins i tot a enviar una dona estrangera al seu lloc per continuar traient diners del compte, sent denegat, cosa que va portar l'acusat a canviar el compte a una altra oficina on no el coneixien i des de la qual va fer diversos reintegraments més.

En concret, les quantitats extretes mentre la víctima estava a càrrec de l'acusat van pujar a un total de 125.862 euros. Tot i això, d'acord amb la quota mensual de 600 euros de què tenia per costum disposar l'anciana, només 48.000 euros estan justificats. Dels 77.862 restants dels quals es va apoderar, el processat -qui, per part seva, cobrava una pensió d'uns 600- va enviar 34.881 euros a dos coneguts a l'estranger.

L'inculpat clamava per la seva absolució al·legant que no ha quedat acreditat que “gaudís per a si mateix” de les disposicions de diners realitzades per la dona. “Simplement s'acredita que aquesta va ser acompanyada pel banc”, assevera la seva defensa en el recurs d'apel·lació que va interposar davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) contra la sentència dictada en primera instància. “El destí dels diners podria ser qualsevol”, sostenia l'advocada del processat.

La defensa apuntava així a la insuficiència de la prova de càrrec i rebatia la conclusió assolida sobre que l'acusat va aprofitar les circumstàncies personals de la dona per oferir-li ajuda en tot allò que calgués. Per a l'inculpat, aquesta manifestació “manca del rigor necessari” i el situa, en paraules de la seva lletrada, “en una posició de total indefensió, dibuixant la seva persona com un ésser mesquí que s'aprofita de les calamitats alienes”.

L'acusat al·lega que tot va ser pactat amb la víctima

La representació processal de l'home incidia en la inexistència de proves sobre això, ja que, segons els seus al·legats, tant l'anciana com l'acusat van assolir un acord pel qual ell acompanyava i cuidava la dona “a canvi d'una retribució econòmica en espècie”. Un pacte que, d'acord la defensa, va ser corroborat durant el judici per la pròpia filla de la víctima, que va relatar que “la seva mare vivia sola, però necessitava ajuda” i que, després de conèixer personalment l'ara condemnat, “li va semblar encertat l'acord” aconseguit entre la seva mare i ell pel qual [l'home] es traslladaria a viure amb la seva mare a canvi de manutenció i despeses“.

“Era un acord que beneficiava totes les parts”, asseverava l'advocada de l'acusat, que assegurava, a més, que els diners enviats a l'estranger provenia d'uns estalvis generats durant la seva estada a Finlàndia. En el seu recurs, el processat recriminava, fins i tot, que la denúncia presentada al seu dia per la filla de la perjudicada pretenia “fer creure” que la seva mare tot just sortia de casa, “però el cert” -prosseguia- és que tots dos es van conèixer a un local de ball, “la qual cosa desmunta la teoria que [l'anciana] era una persona aïllada que tot just sortia del seu habitatge i no tenia despeses més que de menjar”. I afegia: “Si veritablement apreciava una falta greu de les capacitats cognitives i volitives de la seva mare fins al punt de considerar que aquesta no tenia una real concepció de la realitat, per què va permetre que un estrany estigués a càrrec de la seva mare?” .

El TSJIB, no obstant, va denegar la impugnació en considerar “plenament acreditat, negre sobre blanc”, que el processat es va aprofitar de la demència de la dona per realitzar en benefici seu extraccions de diners continuades, tal com va fer constar sobre això un informe de la Policia Nacional. Els magistrats assenyalaven, a més, que el mateix processat no va acreditar en cap moment l'origen dels fons que va enviar a la República Dominicana per gairebé 35.000 euros. “Podent acreditar una cosa tan senzilla, no ho ha fet, malgrat la gravetat de l'acusació que es dirigia contra ell”, sentenciaven.

Per la seva banda, el Tribunal Suprem es pronuncia en aquests mateixos termes i assenyala que “no hi ha rastre ni justificació que les extraccions bancàries es deguessin a despeses per a la casa, reformes, mobles i per al pagament a familiars de part del diners rebuts”, o que les quantitats enviades a l'estranger procedís dels seus estalvis o de la pensió que ell mateix cobrava, atès que aquesta era de “poc més de sis-cents euros” i, segons va reconèixer, havia de destinar més de dues terceres parts de la mateixa a una pensió alimentària, tal com li va explicar a la dona gran en conèixer-se al local de ball.