Oriol Pujol Ferrusola, el quart dels fills homes de l'expresident de la Generalitat, tindrà el dimarts 16 d'abril el dubtós honor de ser el primer dels seus germans a prestar declaració davant un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), imputat per un presumpte delicte de tràfic d'influències.
Oriol Pujol apareix en l'epicentre d'una trama per arreglar les concessions d'estacions d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) per afavorir un grup d'empresaris encapçalats per Sergi Pastor i, sobretot, per Sergi Alsina, company de pupitre des de la infància del secretari general de Convergència Democràtica, apartat temporalment del càrrec, i veí seu a Urús, la localitat de la Cerdanya on es cou a l'estiu cada curs polític.
El fill de l'expresident prestarà declaració davant un jutge que no és aliè a la família Pujol, perquè el magistrat designat pel TSJC per a la instrucció de la causa contra Oriol Pujol ja va ser, entre 1984 i 1988, amb tot just 30 anys, instructor adjunt del magistrat de l'Audiència de Barcelona encarregat de la instrucció de la querella presentada pels fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena contra 25 exdirectius de Banca Catalana, entre ells el llavors president de la Generalitat. El ple de l'Audiència va acabar per arxivar la causa en una controvertida decisió en què molts van veure la mà del llavors president del Govern, Felipe González.
El suposat delicte que s'imputa a Oriol Pujol, que dimarts estarà assistit per l'advocat Javier Melero, vulnera l'article 428 del Codi Penal vigent que diu: “El funcionari públic o autoritat que influeixi en un altre funcionari públic o autoritat prevalent-se de l'exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest o amb un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si o per a un tercer, incorre en les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de tres a sis anys. Si obté el benefici perseguit s'han d'imposar les penes en la meitat superior”.
El Servei de Vigilància Duanera va descobrir la trama pràcticament per casualitat. Durant les escoltes de les converses telefòniques de l'empresari gallec Jorge Dorribo, principal imputat en el qual s'acusa l'exministre socialista José Blanco, els agents van gravar una conversa de l'industrial català Sergi Pastor, en la qual es vantava del suport d'Oriol Pujol per a arreglar l'ordenació del sector de les estacions d'ITV per afavorir una empresa en particular: Certio, controlada per Ricard Puignou, i en la qual tenia previst entrar Ficosa i el propi grup de Pastor. El soci principal de Pastor és Sergi Alsina, amic íntim d'Oriol Pujol Ferrusola.
El tripijoc, gravat
Tant l'Agència Tributària, com la primera jutgessa que es va encarregar de la investigació, la titular del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, Sílvia López Mejía, el fiscal anticorrupció assignat al cas, Fernando Maldonado, i, finalment, el jutge Anglada, coincideixen a assenyalar Oriol Pujol com la persona que va dissenyar el pla per arreglar el nou concurs d'ITV i dirigia la trama. Pujol Ferrusola sempre ha negat que en formés part.
No obstant això, la documentació judicial considera acreditat que el secretari general de Convergència en suspens va ser el responsable real dels nomenaments de Josep Tous, com a mediador de l'Administració en el conflicte de les ITV, tot i que treballava per Puignou i defensava els seus interessos, així com el d'Isidre Masalles com a subdirector de Seguretat Industrial de Catalunya. Segons la documentació judicial, tots dos nomenaments perseguien que l'empresa Certio, que posseeix deu ITV a Catalunya, tornés a ser hegemònica en el sector a la comunitat, no a costa d'Applus, líder amb 26 estacions, sinó de les companyies que controlen entre una i tres estacions.
Pastor va afirmar que les referències que fa a Oriol Pujol a les converses intervingudes són “fabulacions”. El problema és que, en monitoritzar la resta d'imputats, els investigadors també van gravar converses amb el propi Oriol Pujol, que s'implica directament en el pla i deixa clar que els concursos estaven manipulats.
La papereta per a Melero i per al propi Oriol Pujol és complicada perquè es veuen obligats o bé a desacreditar les pròpies converses o bé arriscar a demanar que s'aporti íntegrament la gravació al sumari.
La situació d'Oriol Pujol ha fet estendre el desànim en el nucli dur de sobiranistes que componen la guàrdia pretoriana d'Artur Mas, que veuen com s'allunya la possibilitat de convocar durant aquesta legislatura un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya. De fet, Mas ha fet arribar a la resta de la direcció que si Oriol Pujol manté els seus problemes judicials abans de les pròximes eleccions, no anirà a les llistes.
Després de la massiva manifestació sobiranista de l'11 de setembre, el president de la Generalitat va llançar un desafiament a l'Estat: havia arribat el moment de plantejar la consulta sobiranista. No obstant això, encara que Mas es va presentar com un nou Moisès baixant amb les taules de la llei, les urnes no només no li van atorgar els escassos vots que el van deixar a un pas de la majoria absoluta el 2010 sinó que va veure com els seus 62 diputats es quedaven en 50. ERC en va ser la gran beneficiada, convertida en segona força i fins a alternativa, mentre el PSC s'enfonsa a causa de la seva pròpia crisi d'identitat.
De moment CiU ha hagut de prorrogar els pressupostos, Mas ha recuperat l'estratègia d'utilitzar la tensió per millorar el finançament, mentre que el seu soci d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, treu pit davant el desànim del pinyol, tot i que els democristians són l'únic partit que ha estat condemnat en una sentència ferma per finançament il·legal i, a més, no té diners per fer front a les responsabilitats civils. És clar que CDC té la seu embargada per 3,3 milions d'euros per haver-se beneficiat de l'espoli del Palau de la Música.
Una família sota sospita
L'ombra de la sospita sempre ha planat sobre els set fills del matrimoni format per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa Marta Ferrusola. No en va, Pujol va arribar a la presidència del Govern català el 20 de març de 1980 i no abandonaria el càrrec fins a novembre de 2003.
Des de la primera meitat de la dècada de 1990, les mirades es van concentrar al primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, que en aquella època va fer una primera temptativa de compatibilitzar l'activitat política amb una incipient carrera en el món dels negocis. Però aviat va descobrir que al món caïnita dels partits polítics la informació és una arma, i forçat a triar, va optar pel món dels negocis.
Això sí, amb la premissa de no sortir a la foto. No sembla haver-li anat malament perquè l'Agència Tributària ha remès un informe al titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, en el qual el propi Jordi Pujol Ferrusola admet haver mogut durant els últims vuit anys més de 32 milions de euros per 13 països, en un total de 118 operacions. Això sí, les operacions semblen declarades al fisc espanyol, que precisa que el més gran dels Pujol Ferrusola no s'ha acollit a l'amnistia fiscal de Montoro. Sí que ho han fet els altres dos germans que han fet carrera en el món dels negocis, Josep i Oleguer, el benjamí de la família.
No obstant això, el príncep Oriol, cridat a perpetuar la dinastia Pujol al capdavant dels destins de Catalunya, tot i l'extrema cura amb què ha actuat, ha estat el primer de caure.
Sobre este blog
Así inicia el alter ego de Herman Melville el relato del viaje del capitán Acab a bordo del Pequod para cazar a Moby Dyck, la ballena blanca. Como Acab, el blog persigue a un monstruo: la verdad, que resultará mortal. Pero, Fèlix Martínez, periodista, elige el papel del cronista, que, a pesar de convivir con caníbales, piratas y proscritos, para ser testigo de la aventura suicida, y acabar como el único superviviente del Pequod.
