Barcelona es posa al servei dels veïns que es vulguin personar contra els crims del franquisme
Barcelona tindrà un mecanisme per facilitar que els veïns i veïnes puguin adherir-se a la causa contra els crims del franquisme que instrueix la jutgessa Maria Servini a un jutjat de Buenos Aires. Testimonis dels fets succeïts durant la durant la Guerra Civil o el Franquisme, familiars o descendents de les víctimes, entitats espoliades o, simplement, veïns i veïnes que vulguin aportar algun element de rellevància, podran fer-ho a través de les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) que hi ha a la ciutat.
Diferents formats de fitxes –en funció del perfil del querellant— estaran a disposició del veïnat, que podrà aportar a la causa el seu testimoni o la documentació que consideri pertinent. Aquests formularis, un cop emplenats, seran entregats al Consolat de la República Argentina de Barcelona, que els tramitarà d’urgència al jutjat número 1 de Buenos Aires. A la capital argentina es donarà tràmit a les denúncies, en qualitat de testimoni o d’afectat, i passaran a formar part de la causa oberta contra el franquisme que persegueix la justícia argentina.
“De vegades, és la perifèria qui ens recorda a la metròpolis que encara hi ha crims que no es poden enterrar en l’oblit”, ha dit el tinent d’alcalde de Drets de ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que ha detallat la iniciativa. La querella en qüestió, que assenyala a les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Esglèsia que durant 40 anys van mantenir “un règim dictatorial”, interpel·la a l’anterior Cap de l’Estat, Juan Carlos de Borbó, com a hereu designat per Franco.
Al marge de les querelles que pugui recollir l’OAC, l’Ajuntament estudia a hores d’ara les possibilitats jurídiques per a personar-se com a institució afectada a la causa. “Lluis Companys, abans de ser president de Catalunya, va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i això ens dóna un plus de legitimitat per personar-nos”, ha explcat l'advocat i tinent d'alcalde.
Diego Arcos, representant de la querella argentina, ha comparegut al costat d’Asens i ha carregat contra “la impunitat” de l’Estat Espanyol. Segons Arcos, “l'anterior cap de l’Estat regna gràcies als principis del Movimiento”, motiu pel qual considera que ha de respondre sobre els crims del franquisme i evitar que “l’oblit sigui la condemna social” de les víctimes. Arcos també ha tingut paraules dedicades a CiU per no haver complert amb els compromisos adquirits pel Parlament en matèria de memòria històrica. “Cap societat pot començar una nova història sinó es tanca l’anterior”, ha conclòs.
En contra dels bombardejos que van arrasar Barcelona
En contra dels bombardejos que van arrasar BarcelonaEl consistori de la capital catalana també es personarà en una altra causa, en aquest cas amb l’objectiu final de que les autoritats italianes “demanin perdó a la ciutat de Barcelona” pels bombardejos contra la població civil catalana. Es es tracta d’una querella presentada per l’Associació AltraItàlia, entitat que aglutina els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, que vol sancionar els bombardejos que van tenir lloc a la entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en els que van morir prop de 5.000 persones. “Estem en temps de bombardejos i hem de recordar els de Barcelona. El temps no esborra la responsabilitat de qui l’ha comés”, ha dit Asens.
Aquesta associació considera a la seva denúncia que la intervenció de les tropes militars italianes dirigides per Mussolini van ser decisives per al triomf del cop d’estat militar franquista contra un Govern escollit democràticament, com el republicà. “Una intervenció il·legal” ja que es considera que no existia cap declaració de guerra entre ambdós estats implicats. Per aquest motiu, el govern municipal es personarà al procediment, en vigor al Jutjat 28 de Barcelona, arrel de la querella interposada per AltraItàlia, que condemna els bombardejos ocorreguts a la ciutat de Barcelona i perpetrats per les tropes italianes. “Itàlia i Espanya s’han negat a reconèixer els seus crims”.
El president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, i la cap de files de la CUP, Maria José Lecha, han acompanyat a Asens durant la roda de premsa. Els dos grups se sumen al govern d'Ada Colau en el recolzament a les dues querelles ciutadanes. Bosch ha recordat el bombardeig de l'any 1938 a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona, on hi va haver 42 morts -la majoria, nens- i més d'un centenar de ferits, i ha denunciat la impunitat d’aquell, i altres, atemptats causats per l’aviació feixista italiana: “El que és excepcional és la impunitat, no el que estem fent avui”. Per la seva part, Lecha ha demanat que es restauri la memòria de les víctimes i ha posat en valor la lluita del seu grup en aquesta matèria.
