Carina Mejías: “Les prestacions socials no poden ser eternes”

Ciutadans entrarà per primera vegada en ajuntaments de molts municipis de l'Estat, entre ells, probablement, el de Barcelona. Què pot aportar Ciutadans a la política municipal?

Ciutadans ha construït un projecte polític d'il·lusió i d'esperança a tot Espanya, treballant per la regeneració democràtica, la recuperació de l'ètica pública, la reactivació econòmica i una bona relació entre el conjunt dels espanyols. Jo crec que aquest projecte ha d'arribar amb molta força a tots els racons d'Espanya i Barcelona és una ciutat emblemàtica i molt especial. És la capital de Catalunya, una gran capital d'Espanya i una capital d'Europa. Barcelona és una ciutat amb una enorme projecció en el món i per la qual val la pena lluitar, sobretot perquè porta uns anys en suau decadència.

A Barcelona l'escenari municipal està molt obert i es podrien conformar diferents majories. A priori, tenen alguna inclinació per pactar o algun partit amb el qual no ho farien?

Una de les nostres línies vermelles és que no s'utilitzi la ciutat com ariet de l'independentisme. No volem que aquesta ciutat sigui el decorat d'escenificacions independentistes perquè creiem que ha de seguir sent una ciutat oberta i diversa on tothom tingui les seves opinions en un espai de neutralitat ideològica. I, d'altra banda, tampoc pactarem amb cap partit tacat per la corrupció. Per tant, la corrupció i la independència són dues línies vermelles que nosaltres no anem a traspassar.

Si aquestes són les línies vermelles, qui dels dos líders li sembla que les transgrediria més, Ada Colau o Xavier Trias?

En aquest cas, Trias ha estat membre dels governs de Convergència en els moments en què la trama de corrupció des de les institucions era una evidència, i ara hem sabut que la seva última obra electoralista que és la de la Diagonal ha tingut un 35% de sobrecost sobre el total. Això ens fa pensar que li haurem d'exigir un rendiment de comptes per saber exactament on ha anat a parar aquest sobrecost. Convergència és un partit que té corrupció estructural i ha format part d'una trama organitzada. Això és el que hem d'assenyalar primer. Però també és cert que en el cas de Barcelona En Comú i Ada Colau, emmascaren a les persones que han governat la ciutat 30 anys, que és ICV, que ha governat amb diferents tripartits. Aquest model de ciutat que ara tant critiquen és en bona part el que ICV va deixar.

Dels 4 anys de govern municipals de Trias, què és el que menys li agrada?

L'increment de les desigualtats, és clar. Hem vist com a Barcelona s'han incrementat les desigualtats per districtes, mentre en uns s'ha reduït la renda fins un 50% en altres ha augmentat. Aquesta idea de Barcelona de cohesió s'ha perdut perquè el govern de la ciutat ha estat d'esquena a les necessitats de molts ciutadans que han passat per situacions crítiques i els serveis municipals no els han atès. Ara per ara hi ha una situació de queixa contra l'actuació municipal en serveis socials perquè molts barris han quedat oblidats.

Què proposa Ciutadans per millorar la gestió d'aquests serveis socials?

Pensem que Barcelona és una ciutat que ha de generar oportunitats i ocupació. S'han tancat tres exercicis consecutius amb superàvit i per tant hi ha prou recursos com per garantir als barcelonins unes condicions de vida dignes. Aquelles persones que passen per dificultats necessiten tenir tres serveis bàsics coberts: l'habitatge, la renda mínima i els seus menjars assegurats. Això passa perquè els serveis socials detectin i atenguin amb certa rapidesa. Per part de les entitats del tercer sector se'ns està dient que a la ciutat els serveis socials són deficients i que és necessària tant una reforma integral dels serveis socials com una reforma integral de les ajudes, perquè estan disperses i desordenades. Aquest model gerencial de la ciutat que s'organitza per districtes, cadascun amb un gerent que organitza segons li sembla millor, ha creat unes desigualtats entre els diferents barris que les ajudes no arriben a tot arreu.

El seu partit ha parlat de deixar fora d'alguns serveis sanitaris les persones sense papers de residència. Considera que aquestes persones també haurien de quedar fora d'alguns serveis municipals?

Això no és cert. Nosaltres hem dit que la sanitat ha de ser universal en una cartera de serveis bàsics, de caràcter gratuït, de manera que totes aquelles persones que tinguin una malaltia de gravetat, embarassos o infància tinguin assistència. I després hi ha una altra cartera de serveis que són les especialitats, que tenen un cost, i que han d'estar per a les persones que hagin cotitzat a la Seguretat Social, que hagin pagat.

Per a vostè això seria traslladable a serveis municipals? És a dir, creu convenient limitar serveis municipals a persones que no hagin cotitzat amb el mateix argument?

Els serveis municipals, sobretot els socials que són aquells a què poden accedir les persones sense papers en situació de dificultat, ara ja tenen una data de caducitat. Se'ls els dóna per un termini de 6 mesos i a partir d'aquí tenen possibilitat de renovar-lo o no. Nosaltres pensem que les prestacions socials no poden ser eternes. Les persones han de tenir garantides unes condicions de vida dignes, però això ha de ser temporal. Al que han d'aspirar els ciutadans per a la seva realització personal és a accedir a un lloc de treball que els permeti desenvolupar-se i ser independents. En la nostra proposta econòmica parlem que l'Estat pugui compensar les persones que no arriben al mínim de renda mitjançant impostos negatius. Però això s'ha de fer sempre que la seva situació al país sigui regular.

Sobre la gestió de la ciutat, descentralitzada per districtes com ara o centralitzada?

A Barcelona li cal un pla global, pensar en els plans d'usos des de la totalitat. El que no es pot fer és anar amb pegats. Fa uns dies m'explicaven com a la Vila de Gràcia s'han suspès les llicències per a hotels, el mateix a Ciutat Vella i a la Sagrada Família. El problema és que si tu ho suspens a Gràcia, al carrer de davant, que ja no és Gràcia, hi haurà hotels. Això propicia un creixement desordenat, i ho hem vist amb els apartaments turístics. Barcelona ha estat gestionada des dels districtes però no des de l'ajuntament i això ha produït grans desequilibris. Necessitem un pla general d'usos.

Una de les seves propostes és la creació d'ocupació des de l'ajuntament. De què es tracta?

Nosaltres hem tingut notícia que en els últims anys han estat paralitzades a l'ajuntament de Barcelona més de 3.000 llicències d'activitat. Això vol dir que s'han perdut inversions i llocs de treball. Nosaltres volem simplificar aquests processos i fer que els que vulguin invertir a Barcelona puguin fer-ho en condicions d'estabilitat i seguretat jurídica. Barcelona és una ciutat atractiva però que moltes vegades és dissuasòria per obrir un negoci per la quantitat d'obstacles administratius.

Alguns sectors diuen just el contrari, que la gran permissivitat per fer qualsevol activitat econòmica en qualsevol lloc ha portat un model de ciutat enfocat al monocultiu del turisme...

Nosaltres volem que es garanteixi el compliment de les lleis però compactar tots aquests requisits per aconseguir que a la ciutat es puguin implantar nous negocis. En aquest moment l'economia de Barcelona ha apostat pràcticament al turisme i al comerç, i sí crec que es requereix un canvi del model productiu que porti a apostar per la tecnologia. Només cal veure el Mobile World Congress, que atrau quantitats de persones i converteix Barcelona en un centre d'innovació tecnològica al sud d'Europa. Però a més hi ha una pèrdua de teixit comercial en molts barris causa de la falta d'inversió l'ajuntament.

Llavors està d'acord amb augmentar la inversió i intervenció pública.

Sí, per descomptat. Hem vist com la inversió a la Diagonal, el comerç havia decaigut en els últims anys, ha suposat una revitalització de la zona. Jo crec que això era necessari, una altra cosa és si s'ha fet bé o s'ha fet malament, perquè ara veiem que com a conseqüència d'un mal disseny hi ha problemes de mobilitat a la Diagonal. Però sí, la inversió és necessària en moltes zones de la ciutat per revitalitzar el seu petit comerç.

Ciutadans és un partit que aposta per abaixar els impostos alhora que demana més inversió i es mostra contrari a les retallades. ¿No és un contrasentit?

La classe mitjana ha patit una enorme pressió fiscal. No estem com per exigir-li que seguim estrenyent amb increments d'impostos.

Però han votat en contra de recuperar impostos com Patrimoni o Successions. No són impostos que afectin principalment les classes mitjanes.

D'acord, però per parlar de l'àmbit municipal, en els últims anys han augmentat els Ibis. Això repercuteix en els comerços i a molts d'ells els han posat en una situació de dificultat. El mateix passa amb l'impost de vehicles. I a més no hem vist que aquestes pujades d'impostos hagin repercutit en millorar la mobilitat o el medi ambient. A Ciutadans pensem que els diners estan millor en les mans de la gent que a les institucions.

Davant la dicotomia entre més inversió o menys impostos, quin és la seva resposta?

Caldria analitzar cada situació. L'ajuntament de Barcelona té superàvit. Crec que una part d'aquest superàvit ha de ser invertit en revitalitzar els barris i també podria produir-se una rebaixa en alguns impostos municipals que s'han incrementat. No crec que sigui incompatible però, si ho fos, apostaria per revitalitzar els barris com a prioritat. Això repercuteix en la qualitat de vida de la gent de forma tangible. Però és que fins ara no hem vist que l'equip municipal hagi fet cap de les dues coses. Aquest pacte CiU-PP ha estat desastrós per a la ciutat.

Ciutadans fins ara no ha tingut representació a l'ajuntament de Barcelona, però vostè sí que ha estat regidora, amb el PP. Canviarà molt la seva gestió respecte al seu anterior etapa?

Com a regidora jo vaig tenir una experiència molt bona, em vaig dedicar a l'àrea de promoció econòmica de la ciutat i això em va permetre descobrir moltes coses, com que els comerciants són un gran element de dinamització. Això em va donar una cultura política molt profitosa, estàvem en la dura oposició i la veritat és que no recordo res del que em penedeixi.

Però si va marxar del PP hi haurà coses que vulgui canviar, o fer una oposició similar a la que va fer amb el PP?

Bé, farem oposició... o no. Nosaltres sortim a guanyar. Però anant a la meva trajectòria política, no és diferent a la de milions d'espanyols que en un moment van confiar en el projecte dels partits tradicionals i en un moment donat decideixen canviar el seu vot per una alternativa. Jo, a més de canviar el meu vot, he posat el meu treball al servei d'una iniciativa que aposta molt ferma per la regeneració democràtica. Jo pertanyia a un partit que té corrupció estructural. Que està assegut al banc dels acusats com a conseqüència de les trames corruptes que tenen muntades. Ciutadans és el contrari.

Vostè se sent una política professional?

No. Jo em sento procuradora als tribunals, que és en el que he treballat. Jo em sento una ciutadana.

Quant de temps porta en política?

10 anys en càrrecs públics. Encara no supera el temps que vaig exercir com a procuradora, 12 anys, i 3 com a advocada.

Vostè és una persona amb amplia experiència política. ¿No creu que el discurs de la nova política deixa tapada aquesta experiència d'alguns candidats com vostè, que per a alguns votants podria ser una característica positiva?

És que del que estem parlant és d'una nova manera de fer política. Hem passat de fer política de grans mítings i grans costos a fer política a les xarxes, que té cost 0. Hem passat de gastar grans quantitats de diners en campanyes publicitàries a fer campanyes molt curtes, aprofitant els mitjans de comunicació, amb una gran participació en les tertúlies per explicar el nostre projecte polític, de manera que arribes a una enorme quantitat de ciutadans. Això ens fa ser molt més propers. La gran diferència és un partit que dóna la cara, va a les tertúlies i es posa davant la gent, i un altre que ho fa a través d'un plasma.

Hi ha qui diu que vostès són el partit de l'Ibex-35. Han rebut suport de grans empresaris?

Nosaltres no hem rebut ni un euro de cap gran empresa. La nostra campanya a Catalunya ens va costar 280.000 euros, que vam recollir a través de bons que van recollir diferents persones i que després vam tornar acord amb la dotació pressupostària, i també un préstec bancari. I a Andalusia hem fet el mateix, i ens ha costat 300.000 euros. Compara amb les grans campanyes de la resta de partits. El que passa que potser nosaltres tenim més habilitat per arribar a la gent de forma directa.