CDC cedeix el testimoni a ERC com a principal veu pròpia catalana al debat d'investidura
Durant dècades el Grup Català al Congrés, format per CiU, va ser una potència parlamentària. El dels nacionalistes va ser amb freqüència el tercer grup parlamentari i, com a tal, un dels que van gaudir de més influència i presència en l'activitat parlamentària espanyola. Però aquesta situació va acabar al desembre de 2015, quan la fragmentació general de l'escenari polític unida als mals resultats de Convergència van deixar al tradicional Grup Català molt minoritzat.
El debat d'investidura fallit del passat dimecres ha certificat la fi de l'època en què Convergència va ser la principal veu pròpia catalana a les Corts. El seu tradicional paper protagonista ha quedat ara en segon pla, per a benefici d'ERC. Els independentistes són aquesta legislatura el cinquè grup parlamentari, i l'únic format del tot amb representants catalans, com van visibilitzar els folgats temps d'intervenció dels que va disposar Joan Tardà.
Durant més de 50 minuts en total, el d'Esquerra va exposar amb comoditat les raons del 'no' del seu grup a la investidura de Mariano Rajoy. En un discurs marcadament esquerrà, com correspon al perfil personal del polític, Tardà va repassar en to crític la legislatura del PP, va anunciar la determinació del Govern amb el procés independentista català i va carregar contra el ministre de l'Interior per la seva “falsificació de la veritat”, tant contra els independentistes com contra Podem. Des del grup d'aquests últims hi va haver aplaudiments a la seva intervenció.
Mentrestant, Convergència va estrenar durant el debat d'investidura la seva nova situació al Grup Mixt. El portaveu de qui va ser durant dècades tercer grup, Francesc Homs, va comparèixer aquest dimecres, després de fins a set intervinents, sense comptar les rèpliques de Rajoy, com a candidat a la investidura. Homs amb prou feines va poder parlar 18 minuts, 13 a la primera part i cinc a la contrarèplica.
En el seu torn de paraula, el convergent va aprofitar per anunciar la querella que el seu partit i l'exacalde de Barcelona, Xavier Trias, interposaran contra el ministre Fernández Díaz pel suposat cas de fabricació de casos de corrupció falsos amb l'exdirector d'Antifrau, Daniel de Alfonso. Una tàctica, la de assegurar-se la presència mediàtica llançant una notícia des de la tribuna, pròpia dels grups minoritaris.
Malgrat l'intercanvi de papers, les relacions entre els dos grups independentistes són fluides. No en va són partits que comparteixen grup al Parlament i al Govern catalans. Al Congrés, des de la legislatura passada van anunciar la seva intenció de coordinar la seva activitat i dimecres passat van coincidir en animar a Pedro Sánchez a presentar una alternativa a Rajoy, a la què tots dos van assegurar tenir interès en donar-hi suport sempre que hi hagi un compromís de celebrar un referèndum sobre la independència.
En Comú Podem, amb veu pròpia
El relleu entre ERC i CDC té la seva rèplica en el canvi d'hegemonia entre En Comú Podem i el PSC. Tan habitual com la preeminència del Grup Català havia estat el fet que el PSOE fos el grup amb major nombre de diputats catalans. Però aquesta és una altra de les tradicions que s'ha trencat. Ara és el grup format per Units Podem, En Comú Podem i En Marea qui ostenta aquest rècord, amb 12 representants.
No és aquesta l'única diferència en la presència parlamentària entre els guanyadors de les últimes dues generals i el PSC. El grup liderat per Pablo Iglesias té estructura confederal, el que significa que es reparteixen els temps entre les seves diferents parts: Podem, IU, En comú Podem i En Marea. Xavier Domènech s'ha convertit així en una altra de les veus freqüents en representació d'una candidatura únicament catalana. El d'En Comú va gaudir el passat dimecres de gairebé 9 minuts.
Igual que en el cas d'ERC i CDC, la relació entre En Comú Podem i el PSC és bona. Són aliats al govern de Barcelona i el PSOE és vist com a soci potencial per formar una alternativa al PP, com Domènech va remarcar durant el seu torn a la tribuna. A més, en la passada legislatura el líder del PSC, Miquel Iceta, va mantenir diverses reunions amb Domènech per compartir punts de vista sobre la possibilitat de realitzar un referèndum, en un últim intent per arribar a una entesa sobre la investidura de Sánchez, converses que no van arribar a fructificar.