#25N Dia de l’amor envers les dones

Vull celebrar el dia dels homes que tracten bé les dones. Una celebració que hauria de ser diària, i que malauradament no és així. Cito l’uruguaià Eduardo Galeano amb la següent reflexió:

Hay criminales que proclaman tan campantes “la maté porque era mía”, así no más, como si fuera cosa de sentido común y justo de toda justicia y derecho de propiedad privada, que hace al hombre dueño de la mujer. Pero ninguno, ninguno, ni el más macho de los supermachos tiene la valentía de confesar “la maté por miedo” porque al fin y al cabo el miedo de la mujer a la violencia del hombre es el espejo del miedo del hombre a la mujer sin miedo“.>>

Vull brindar per aquells homes que:

-No concebeu la violència com a via per fer-vos valer davant la vostra parella.

-Us preneu els conflictes com una ocasió per aprendre i créixer en companyia.

-Us poseu al nostre lloc i procureu comprendre’ns.

-Us alegreu de les nostres aficions i temps lliures i ens animeu a trucar les nostres amigues per quedar.

-Ens porteu caldo i ens feu mimos quan no ens trobem bé i ens pregunteu què més podeu fer per nosaltres.

-Ens sorpreneu amb detalls que sabeu que ens agraden i ens fan felices.

-Ens mireu amb respecte i amor en les nostres virtuts i defectes.

-Ens feu riure i dieu ximpleries perquè us encanta veure’ns contentes.

-Compreneu que la relació és un vincle mutu i el viviu amb alegria i llibertat.

-No sou gelosos del nostre passat i voleu construir un projecte de vida al nostre costat.

-No xafardegeu els nostres espais personals perquè confieu en nosaltres i en vosaltres mateixos.

-Valoreu les nostres intuïcions i somnis, i ens esteu a la vora.

-Ens doneu suport a la nostra creativitat i a la nostra mandra.

-Ens feu massatges als peus, perquè sí.

-Cuideu la vida afectiva i emocional amb un clima de comunicació sincer i optimista.

-Ens pregunten si ens agrada que en toquin més cap aquí o més cap allà…

-Ens feu el sopar perquè estem molt cansades.

-Feu amb entusiasme aquelles gestions que tan poc ens agrada fer i us deleguem amb molt de gust.

-Ens estimeu amb l’esperit, la ment i el cos, o si és només amb una d’aquestes coses, ens estimeu respectuosament.

-Decidiu amb nosaltres i no per nosaltres.

Un brindis per aquells que no exerciu violència envers nosaltres, de cap tipus, perquè en sou pocs, una espècie en perill d’extinció, una minoria que cal cuidar, que sou exemple per a la resta d’homes que s’ha d’adonar que som més felices amb homes com vosaltres, tant si teniu barba com si no, si us agrada el futbol o no, si us heu oblidat de rentar els plats… perquè al cap i a la fi ens sentim estimades, enamorades, i quan les coses no van com ens agradaria… ens asseiem al sofà amb la manta i parlem, i plorem, i ens abracem, i seguim endavant, perquè la nostra relació és sòlida, és màgica, ens fa somiar…

Article publicat originalment al bloc de Laia Pajuelo.