'Dones en Xarxa' promueve los derechos de las mujeres y apuesta por su empoderamiento usando las TIC. Cree en el potencial de internet para alcanzar la igualdad efectiva.
El cos importa fins que ja no importa
ES BIEN SABIDO QUE LAS HAMBURGUESAS PUEDEN SER: ENTRADAS EN CARNES, VERDULERAS, PICANTES, RESULTONAS, SOLTERONAS, EMPERIFOLLADAS, PLANCHADAS, REFRITAS, ESPECIALES O CLÁSICAS… PERO TODAS, SIN EXCEPCIÓN, IGUALMENTE TENTADORAS…
¿Te apetece probar la mejor hamburguesa de la ciudad?
—
Doncs no, no em ve de gust.
Aquesta és la filosofia del negoci “La Burguesa” que ja té 4 locals a Barcelona. Gràcies a la informació que em va enviar una amiga he descobert que al Carrer Tuset, 15 hi ha un restaurant on no hi aniré mai. Per dos motius: el primer, sóc vegetariana; el segon, és un lloc esgarrifós amb una imatge corporativa sexista. Emula esquarterar una dona com a reclam publicitari per incitar a cruspir-te un combinat de carn amb patates. S’hauran herniat de pensar com fer un joc de paraules entre “Hamburguesa” i “La Burguesa”. Hauran cagat a gust després de penjar el cartell de la tronada imitació de “La Maja Desnuda” de Goya en el que la dona apareix com si fos un porc, una truja, i la tallessin a trossets.
Ja no és només perquè m’estimi als animals, és que m’estimo les dones! És que teniu un restaurant que em fa vomitar. Vull posar mil fulls de reclamació, però no vull entrar per la porta. Vull dir a cada persona que vulgui asseure’s a les vostres cadires modernetes-vintage que se'n vagi a dinar a casa!
Voleu tallar la dona a pedaços, fragmentar-la en parts petites per vendre’ns la seva carn? N’hi ha de molts tipus, no us ho penseu! Ens convideu a demanar “pezuñar”, tallar el “pescuezo”, tastar la “chica liguero” i endinsar-nos als sabors del “pecadillo”… Però, que us heu begut l’enteniment?
Segur que en aquest cos tallat amb línies discontínues trobes la teva part preferida per esquarterar, perquè no n’hi havia prou amb matar els animals i servir-los entre fulles d’enciam i pa de sèsam, també ho farem amb les dones. Ah, no!, que ja ho fèiem! És només un recordatori de com de bo i saludable n'és tallar el cos de les dones, vendre’l per parts, anunciar-ho a la paret, a les xarxes socials i voler fer gràcia amb el nom i les referències a la burgesia com a valor afegit del vostre negoci. I la clientela, lluny d’adonar-se que menja sota un cartellera indignant, endrapa carn per saciar la gana del patriarcat. Una gana que en realitat no és gana, perquè nosaltres de gana, no n’hem passat,però menjar-se una senyora hamburguesa és el millor que hi ha…
Quina part és la que més t’agrada?La faig crua, al punt o molt feta? Acompanyo el colze de la dona amb patates? Vol un refresc amb aquesta verdulera? Li posa a la clientela “en safata”, perquè no pensi, perquè se senti satisfeta i no exerciti l’esperit crític. Els noms de les hamburgueses són: Verdulera, La Mamma, Viuda alegre, Catalana, Sueca, Jamona, Madame…
La feminitat, en l’imaginari social, està mutilada. Per tal d’aconseguir aquest ideal has d’amputar-te, retallar una mica de tu mateixa, els teus desitjos, somnis, habilitats… Per encaixar has de renunciar i donar el teu cos al domini públic, al millor postor. Ja vaig parlar-vos del Body Magic, recordeu?
Ens posen al forn, com a una gran col·lecció de cupcakes. Som saboroses, acolorides, decorades… i se’ns mengen. Tenen gana de nosaltres, dels nostres nutrients. Ens fornegen i a deglutir! La societat caníbal se’ns menja. El cos importa fins que ja no importa. Fins que ja no és bell, ni funcional ni decoratiu.
Després del rot ve el “bon profit”.