Quan res és segur, tot és possible!

Què podem fer per desfer les violències? Què ens està passant? Què puc fer jo? No sé si encendre la tele o apagar-la. Em sento malament si miro les notícies i si no les miro… Sóc tan poca cosa enmig la guerra, però alhora, sento tantes ganes d’anar a donar un parell d’hòsties als senyors de la guerra… Serà aquesta mateixa ràbia violenta que em cou a mi la que tenen ells corrent per les venes que els fa explotar bombes, matar infants… i tot un seguit de barbàries que ja sabeu… Desitjo que no, però la violència és violència, no? Estic confosa.

Continuen essent assassinades dones a la meva vora, a mans de les seves parelles, aquelles mans que un dia les van tocar amb afecte i respecte (o això vull pensar) avui empunyen una arma i ataquen. I l’ordre del producte sí altera els factors. Suïcideu-vos primer, i després mateu-les… Per què sento tanta ira dins meu quan m’assabento d’un altre acte de violència masclista i voldria anar davant d’aquests desgraciats i estomacar-los? Per què se m’acaben les paraules i els diàlegs? Em sento estranya.

Reflexiono entorn els pensaments de la Silvia Federici que va pronunciar a lesJornades d’Economia Feminista a Vic el passat mes de juliol, a veure si m’aporten llum en aquesta obscuritat.

Ens explica que cal transformar, buscar els propis recursos, desemmascarar el llenguatge de la planificació estructural econòmica. Necessitem comprendre. La violència és un aspecte estructural. L’home supervisa el paper de la dona a casa, la violència domèstica no és privada, és un mecanisme amb arrels a l’organització social. El capitalisme devalua la nostra vida i així ha anat acumulant la seva riquesa, ens ha robat la feina i ens ha invisibilitzat. Com portar el salari a la lluita reproductiva? El salari es fa servir com a mesura de relació jeràrquica, i dic jo, on està ara la sal de la vida?

No podem parlar d’una economia que no entenem, ens parlen de l’economia més propera a unes estructures de poder que no són nostres. Tenim una insistència malaltissa en contar. Has de tenir una òptica que reconeix el sistema amb el que vas a negociar, però, com respondre des del feminisme per confrontar el sistema? Hem de conèixer la lògica del sistema al que ens enfrontem. El poder de crear no està a l’estat, està en nosaltres. El coneixement és un antídot contra la por.

Hem de reunificar el que ha estat separat per resistir, però resistir no és suficient. El que és just és el que no destrueix la nostra vida, el que la sosté. La nova societat surt de la nostra lluita, i és que quan res és segur, tot és possible.

Les explicacions de la Federici són música per les meves orelles i rellegeixo el meu treball d’investigació del Màster de Duoda sobre l’Economia de les relacions Femenines perquè el món en què vull viure és el que he de construir. I deia així:

Emprenc, activo, remoc, conec, desfaig, atenc… Verbs en present que parlen del moviment, del desig de no passar de puntetes, del desig de petjada cap a allò que em fa feliç. La meva felicitat com a mesura dels èxits, del benestar, de la pau que vull.

…

M’obro a la relació. M’obro perquè vull i el desig es fa realitat. Experimento al teu costat el que va néixer en mi, amb tu, en llibertat. Fundem portant el nostre món a un espai compartit, i el fem créixer, el reguem, l’acompanyem. Un món de fang, d’elements bàsics que donen forma als nostres somnis, als nostres sospirs. Potingues volgudes per tirar endavant les nostres vides, les nostres realitats, figures amb formes inimaginables en un entorn secret, acollidor, propi.

Formes supremes de política invisible a les que no cal etiquetar. Ser sense sufix, sense –ismes. Intel·ligència intuïtiva que permet intercanviar sabers, treball manual, treball cuinat, treball sentit. Una identitat que ens vincula al grup, al cenacle, que fa que la vida continuï.

Tergiversar el nom d’Economia per anomenar-la Econonostra, perquè no és “mía” o “tuya” sinó nostra. Ens ateny, ens compromet, ens posiciona. Una alternativa sostenible, com a alternativa de l’imperant, de l’hegemònic. Consciència ecològica per aturar les apropiacions del treball femení, dels recursos naturals. Mesurar l’èxit a partir de la cura, de la protecció, de l’empoderament, d’allò que ens és innat. Mediar amb la terra, les llavors i el germinar. La Bioesfera és la Femesfera, una esfera femenina de la no violència, d’educació per a la transformació de la representativitat de la dona. >>

I amb motiu del #25N ens acompanya la preciosa il·lustració de la meva vella i bella amiga Laia Riera Sanjaume per seguir sospirant:Laia Riera Sanjaume