El cens o la junta electoral: les incògnites que el Govern oculta sobre el referèndum de l'1 d'octubre

A poc més de 100 dies per la data anunciada del referèndum sobre la independència el Govern ha començat a explicar alguns dels detalls sobre com preveu celebrar la votació, si bé amb comptagotes. Segons han avançat, la fórmula concreta s'explicarà públicament a finals de juny, moment en què previsiblement també es revelin algunes de les claus sobre la llei que ha d'emparar el referèndum.

Encara que aquest dimecres Carles Puigdemont va utilitzar la sessió de control al Parlament per aclarir-ne algunes, les incògnites són encara més que extenses. Entre el que es coneix, la fórmula amb la qual es pretén preservar els funcionaris en el procés, l'existència d'una comissió internacional de verificació o la fórmula per habilitar punts de votació en localitats els ajuntaments no vulguin col·laborar. Els interrogants, assumptes claus com la formació del cens, la designació de la junta electoral o l'empara legal que sustentarà la votació.

Agents electorals i composició de taules

El president va anunciar aquest dimecres un registre de voluntaris, funcionaris o no, a partir del qual la Generalitat formaria el cos d'autoritats electorals. Segons les explicacions ofertes, seria la fórmula de no violentar els treballadors públics en el xoc de legitimitats previst. A més, indiquen que la llei electoral vigent no regula que el personal hagi de ser funcionari, de manera que la fórmula estaria avalada. L'estimació governamental és que seran necessaris entre 2.500 i 4.500 persones en aquest registre voluntari per actuar com “agents electorals”, amb diverses funcions.

Un altre dels punts calents és la composició de les meses. El seu nombre, en principi, se situaria al voltant de les 8.000, tantes com el nombre d'urnes de les que s'ha proveït el Govern a través de la licitació del maig passat. En les últimes eleccions al Parlament, les del 27 de setembre del 2015, es van constituir 8.177 meses, que van necessitar de 77.470 ciutadans mobilitzats per formar-les, comptant els titulars més els suplents. Una xifra similar a la que es necessitaria per l'1 d'octubre, que la Generalitat pretén establir per sorteig en el cens.

Comissió internacional de validació

La jornada parlamentària d'aquesta setmana va treure també a la llum la creació d'una comissió internacional de juristes i experts. Així ho ha confirmat aquest dijous pel conseller d'Afers Exteriors i Transparència, Raül Romeva, que ha afirmat que l'objectiu d'aquesta comissió serà validar i supervisar tant l'organització com la celebració del referèndum i el seu resultat. El seu departament treballa ja en la composició d'aquest grup, tot i que segons ha explicat Romeva, la intenció és “estar oberts a que vingui qui ho desitgi”.

Cens i junta electoral

Les intencions sobre la formació del cens són encara una incògnita. El vicepresident Oriol Junqueras es va referir breument a aquesta qüestió dilluns passat, assegurant que es faria “amb totes les garanties”, però sense oferir més detalls. Fonts coneixedores dels preparatius indiquen que el cens que s'utilitzi al referèndum sortirà de les dades que ja té l'administració catalana, però que s'haurà de “legitimar” creuant-ho amb altres dades. Aquí l'opció més probable és que s'utilitzin els padrons municipals, encara que de moment hi ha hermetisme sobre la qüestió.

Per la seva banda, l'existència d'una junta electoral es dóna per descomptada, ja que la idea és que el referèndum s'assembli el màxim possible a una jornada electoral típica. No obstant això, no se sap res d'aquest organisme encara. En el procés participatiu del 9-N l'organisme anàleg a la junta electoral va ser la comissió de control, nomenada a proposta dels partits que donaven suport a la votació i aprovada pel Parlament.

Locals i punts de votació

Un cop superats obstacles com la composició de les meses  o l'elaboració del cens, disposar de llocs físics en els quals dur a terme la votació per tot el territori català suposa un dels reptes logístics més complicats. La Generalitat disposa de diferents espais de la seva titularitat, com centres escolars dependents del departament d'Ensenyament, que podria utilitzar. Però l'experiència del 9-N assenyala que aquest ús pot generar conflictes amb alguns dels funcionaris encarregats de custodiar aquests locals, com els directors d'institut.

Assumpte a part és el paper dels ajuntaments, que en els processos electorals ordinaris tenen algunes funcions assignades com la designació dels centres de votació que considerin més idonis. La direcció del PSC ja ha traslladat als seus regidors la instrucció de no col·laborar amb el referèndum i de reclamar qualsevol petició de la Generalitat per escrit i signada. La Generalitat, per tant, haurà de dissenyar la jornada minimitzant el paper dels consistoris, almenys en bona part de les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Llei sobre el referèndum

Un dels aspectes que encara no està decidit, i que genera certa controvèrsia, és com s'empararà legalment la votació. Des que es va començar a pensar en un referèndum sense pacte amb l'Estat la idea era utilitzar la llei de transitorietat jurídica per regular el procés referendari. No obstant això en les últimes setmanes diverses veus s'han posicionat considerant preferible una llei pròpia sobre el referèndum.

D'aquesta opinió n'és principalment partidària la CUP, tot i que també certs sectors de JxSí. En les últimes hores l'opció de redactar una llei ad hoc ha guanyat punts, i en els partits del Govern, ERC i el PDECat hi ha un debat obert sobre la qüestió. La importància d'aquesta llei, bé separada o bé inserida en la de transitorietat, rau en el fet que serà el text que reguli tots els aspectes de l'1 d'octubre, del cens utilitzat a l'esdevenir de la jornada, passant pel recompte.

Efectivitat dels resultats

La qüestió sobre la que menys certeses hi ha és la que comunament es coneix com “el dia després”. Havent renunciat a plantejar uns mínims de participació, seguint la recomanació de la Comissió de Venècia, i sense un acord concret entre els partits sobiranistes respecte a les conseqüències dels resultats, què farà el Govern o la majoria parlamentària segons l'escenari que quedi l'1 d'octubre a la nit és una pregunta cabdal sobre el referèndum.

Els caps de l'Executiu han tingut cura a subratllar que el referèndum “serà efectiu i tindrà conseqüències”, encara que sense explicar de quina manera. La clau d'això podria tornar a estar a la llei de transitorietat, que en el seu articulat contindria, de facto, una declaració d'independència i pretendria efectuar la desconnexió entre l'ordenament jurídic espanyol i el català.

Entre els debats que els ponents de la Llei de Transitorietat han mantingut, una de les propostes era que la llei preveiés no entrar en vigor de manera completa, sinó uns articles o altres depenent del resultat del referèndum. Però aquest, com tants altres, continua sent un assumpte guardat amb extrem zel per la Generalitat.

La Fiscalia lliga curt el Govern

Sobre el que no hi ha cap dubte és que a cada pas del Govern cap al referèndum el seguirà una resposta en el terreny judicial. El ministre portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat aquest dijous que la Fiscalia estudia els passos de Puigdemont i l'ha avisat que “les coses no es poden fer a les braves”.

De moment, la Fiscalia s'ha querellat contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu exnúmero dos, Francesc Esteve, per la compra d'urnes. El ministeri públic va instar aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a decidir ja si accepta o no la querella. A més, en un avís a navegants, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va incloure en la querella l'anunci sobre la data i la pregunta del referèndum per l'1 d'octubre que Puigdemont va realitzar el divendres passat.

El mateix fiscal va reconèixer que al tractar-se d'un mer anunci, sense constar en cap document oficial, no podia emprendre accions legals. No obstant això, va considerar que l'anunci de Puigdemont reforçava la seva tesi que la licitació d'urnes per la qual es va querellar contra Borràs, que sí que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), està vinculada a la celebració del referèndum. D'altra banda, a Madrid, la Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga si empreses contractades per la Generalitat ajuden a la independència.