Els forenses no dubten: només una bala de goma va poder lesionar Ester Quintana
La cerimònia de confusió practicada pels Mossos d'Esquadra sobre l'arma policial que va mutilar Ester Quintana ha quedat desmuntada. Els oftalmòlegs i els metges forenses han conclòs de forma contundent que la bala de goma és l'únic objecte que va poder provocar les lesions de Quintana. En les sessions anteriors del judici, diversos comandaments policials i la defensa del escopeter i el sotsinspector acusats havien apuntat a un projectil policial viscoelàstic o de 'foam' com a possible causant de les ferides. Aquesta tesi resulta insostenible després d'escoltar el dictamen de la metgessa forense i l'expert oftalmològic nomenats com a pèrits judicials.
Quintana no només va perdre l'ull -el que en llenguatge mèdic es denomina “esclat del globus ocular”. L'impacte de la bala de goma també li va provocar la fractura de tres de les quatre parets de l'òrbita ocular, és a dir, els ossos del voltant de l'ull. També li va causar una “atròfia del greix orbital”. Aquesta varietat de lesions és fonamental, ja que un projectil de 'foam' pot treure un ull, però no fracturar tants ossos al mateix temps. Els motius es troben en les característiques diferents de les dues armes.
I és que, tot i que a primera vista puguin semblar similars, “el 'foam' i la bala de goma no tenen res a veure”, ha declarat davant del tribunal la forense Lluïsa Puig, que compta amb 37 anys d'experiència i ha vist 6 lesions a l'ull per bala de goma. En primer lloc, per la major grandària de la bala de goma -50 mil·límetres de diàmetre, per 40 el 'foam'-, que encaixa millor amb la zona ocular de la cara.
En segon lloc, el material amb què estan fets tots dos projectils fa que el seu impacte en qualsevol objecte sigui diferent. “La pilota de goma és com una bola de billar, però el 'foam' és una bola de plastilina”, ha expressat un exmembre de l'exèrcit per il·lustrar la diferència entre tots dos projectils. Així, al ser més elàstic, el 'foam' esmorteeix part de l'impacte, que queda repartit entre el projectil i l'objectiu. No així la bala de goma: tot l'impacte se'l queda l'objectiu. Aquest fet, segons els exmilitars, és clau per explicar les lesions òssies de Quintana.
“La lesivitat d'una bala de goma és 3,5 vegades més gran que el 'foam'”, han explicat els experts militars, ja que la bala de goma és un 40% més pesada i un 60% més veloç que el 'foam' . A més, quan rebota a terra la bala de goma surt disparada, mentre que el projectil de 'foam' s'atura. Així, qualsevol agent policial hauria d'haver apuntat directament a la cara de Quintana per treure-li un ull amb un projectil de 'foam', mentre que el rebot d'una bala de goma contra el terra des d'una distància de 30-40 metres, tal com va apuntar Quintana, és compatible amb les seves ferides.
Tot i la claredat de les seves explicacions, la defensa dels acusats ha inquirit a Puig sobre la possibilitat de l'arma de 'foam' com a responsable. “¿Directament a l'ull?”, ha respost Puig visiblement sorpresa per la pregunta de la lletrada dels acusats. “Jo sóc metge. Ja he dit que per la meva experiència i per la literatura existent és bola de goma. La part de l'arma no em competeix. Jo al que és clínic, per favor”, ha manifestat la forense, molesta perquè la defensa dels Mossos qüestionés la seva feina.
Queda clar que va ser una bala de goma, però en aquest judici encara queda per respondre la pregunta fonamental: van ser els acusats els que van disparar? Després de tres setmanes de judici, encara no hi ha una prova que indiqui amb claredat que el sotsinspector i l'escopeter que s'asseuen a la banqueta són els autors materials dels llançaments, per la qual cosa la seva absolució resulta probable. Tots dos acusats declararan aquest dimarts i el judici quedarà vist per sentència.
Seqüeles psicològiques
El primer expert a declarar davant del tribunal aquest dilluns ha estat el psiquiatre que va tractar Quintana, que ha recordat l'entorn d'exposició pública, polititzada i mediàtica en el qual s'ha instal·lat la dona des del 14 de novembre de 2012. “Sentir comentaris que posen en dubte la seva versió dels fets per part de polítics crea escepticisme, pèrdua de confiança en el món i deteriorament de creure en la bondat de l'ésser humà ”, ha resolt el psiquiatre.
Segons el psiquiatre, el fet d'escoltar als mitjans “afirmacions incertes dels estaments polítics” i persones que posaven en dubte la seva versió ha generat a Quintana “un escepticisme crònic” del qual difícilment podrà rescabalar-se, malgrat que la dona ha fet esforços per acudir a manifestacions per superar el trauma que la seva vivència li va causar.
“La part estrictament clínica del cas no captura la complexitat del dany psicològic”, ha afegit el psiquiatre, que ha explicat que Quintana és una persona “menys segura de si mateixa” i que els malsons que tenia la seva pacient cada vegada són menys freqüents, si bé no han desaparegut.
