La Generalitat creu que Montoro aplica l'article 155 amb la intervenció de les finances catalanes
L'escalada de tensió entre la Generalitat i l'Estat arrel de l'aprovació de la declaració d'inici del procés d'independència ha tingut aquest divendres la conseqüència esperada: la intervenció de les finances de la Generalitat, ja sotmeses a un rigorós control des que el Govern va haver d'adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic al 2012. Fins i tot els polítics més sobiranistes constataven, en privat, que no feia faltar activar l'article 155 de la Constitució (que autoritza el Govern central a adoptar les “mesures necessàries” perquè una comunitat autònoma compleixi la llei) per pressionar l'independentisme. Només calia que Cristóbal Montoro decidís collar per complet les finances catalanes. Això ha passat aquest divendres.
“Estan fent un 155 encobert”, ha afirmat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, visiblement contrariat, al Telenotícies de TV3. Paradoxalment, Mas-Colell, tot i ser un dels consellers que més crítics s'ha mostrat amb la declaració independentista, ha estat l'encarregat de donar la cara després de la intervenció de les finances catalanes.
Montoro ha aconseguit posar fi a l'autonomia financera catalana introduint noves condicions per fer efectiu el pagament del romanent del FLA de 2014 per Catalunya, que ascendeix a 3.034,38 milions d'euros. El canvi qualitatiu més important és que, segons les noves condicions, l'interventor general de la Generalitat haurà de remetre a Hisenda un certificat d'inici i actualització mensual de l'execució pressupostària de l'administració catalana, així com de les empreses i organismes públics. A més, en aquest certificat l'interventor haurà de deixar constància de que els actes sobre els que ha tingut coneixement no són contraris a la Constitució.
Un altre canvi substancial és la introducció d'una bústia segura als ordinadors dels funcionaris catalans per tal que, de forma anònima, els treballadors públics denunciïn qualsevol incompliment de la llei que vegin.
A més, Hisenda intensifica controls ja existents i contemplats a la normativa del FLA sobre les finances catalanes. Podrà vigilar telemàticament les factures catalanes -no caldrà, per tant, veure homes de negre de Montoro entrant a la conselleria d'Economia-, i es reserva poder aprovar cada nova operació d'endeutament de la Generalitat.
Un cop es va acollir al FLA al 2012, la Generalitat ja havia d'enviar periòdicament Plans Econòmics i Financers a Hisenda, on deixava constància de l'estat dels seus ingressos i despeses. El darrer pla, datat al juliol passat, indicava que l'any que el Govern preveu demanar vora 6.000 milions a Hisenda. Des de 2012, la Generalitat ha pagat 1.900 milions en interessos a l'Estat, i ha rebut vora 50.000 milions en el conjunt dels mecanismes de finançament implantats per l'Estat.
Montoro ha apel·lat a “l'interès general” -una expressió que també apareix a l'article 155 de la Constitució- per justificar les mesures, ja que, ha argumentat, l'Estat s'ha d'assegurar que no es “desviï” ni un euro a “veleïtats independentistes”. Mas-Colell ha tirat d'ironia: “Hem aconseguit que singularitzin Catalunya”, ha dit, abans de recordar que la Generalitat no està fent “coses contràries a la Constitució”.
“És com si a algú l'estrangulen i després li demanen un certificat de bona salut, i a més li diuen: 'si no tens el certificat, segueixo estrangulant-te. És absurd”, ha expressat Mas-Colell. Escenari gairebé insostenible per Oriol Junqueras, a qui totes les travesses situen com a successor de Mas-Colell a la conselleria d'Economia.
