Les jornades sobre codi ètic impulsades per Guanyem parteixen d'experiències aplicades

La primera sessió de les jornades de codi ètic impulsades per Guanyem Barcelona juntament amb Procés Constituent, Podem Barcelona, ICV, EUiA, la Trobada Popular Municipalista (TPM) –impulsada per la CUP– i el Partit X han servit per posar els peus a terra. Aquest dissabte tocarà entrar en el debat, “a partir d'un document comú, que no és de síntesi, sinó que conté discrepàncies que no hem volgut amagar”, apuntava Gerardo Pisarello, de Guanyem. Abans, però, el divendres els ha servit per introduir el repte i escoltar altres iniciatives.

“Ens neguem a que la democràcia s'hagi convertit en un mitjà per afavorir els interessos d'uns pocs, i plantegem un nou codi ètic perquè no volem ser com ells; ja hem vist que massa gent que es diu d'esquerres s'ha acabat assemblant massa a ells”, diu Pisarello. “Hem d'abandonar la idea que la nostra gent ho farà millor per virtut moral, perquè guanyar no és delegar”, afegeix.

David Caño, de la Trobada Popular Municipalista, apunta en relació al lema de les jornades –“governar obeint”– que “es pot governar informant, es pot governar preguntant i es pot governar obeint, i aquest codi ètic ens ha de servir per dir què és el que volem”. “La gent d'aquesta ciutat es mereix i reclama la seva ciutat i una altra manera de viure políticament”, va concloure Caño.

Després de les intervencions inicials de Guanyem, TPM i Podem –ICV-EUiA, Procés Constituent i Partit X faran les seves aquest dissabte– el protagonisme se'l van emportar els convidats que portaven experiències de municipalisme, transparència i codi ètic: Carolina Berga, de l'Observatori Ciutadà Municipal impulsat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, Ander Rodríguez, diputat foral de Política Social de Guipúscoa per EH Bildu, Juan Romero, de Cuentas Claras i Openkratio, i Gemma Ubasart, de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Experiències aplicades

La intervenció d'Ander Rodríguez es va centrar en l'experiència concreta de Bildu i les dificultats i contradiccions trobades en l'àmbit de la professionalització de la política i aplicació d'un codi ètic. La necessitat de trobar mecanismes de control, assegura, sovint es dificulta pel fet de no disposar d'una majoria. “Et pots trobar que no només no pots canviar la normativa per rebaixar els sous, sinó que quan dius que tu vols limitar-te el teu et diguin que tampoc pots”, apunta Rodríguez. Això, després, ha comportat altres problemes que no havien pogut preveure. Posa l'exemple d'un càrrec que nominalment cobra 3.000 euros, però dóna part del seu sou i finalment percep 1.700. “Aquesta persona, la parella de la qual està a l'atur, no pot aconseguir beques pels seus fills perquè se li comptabilitza un sou que no cobra”, apunta Rodríguez.

Rodríguez defensa la necessitat de poder viure dignament de la política, però que tampoc sigui una forma d'enriquiment que tingui alicients per perpetuar-se en el càrrec i allunyar-se de la realitat. Per això explica que les mesures impulsades per la seva formació van en la línia de no distanciar el representant de la resta de la gent. “Es paguen dietes, però per menús de 10 euros, no de 30, i el transport ha de ser públic sempre que sigui possible”, apunta a tall d'exemple. Pel diputat foral “el més important és definir el com”. “Des de la meva experiència de construir fronts amplis és més important el què que amb qui”, conclou.

Gemma Ubasart va comentar la proposta de codi ètic des de la seva experiència tant a la Candidatures Alternatives del Vallès com d'assessora al govern d'Equador. Per la politòloga, “el codi ètic ha de demostrar que Guanyem és un equip amb solvència política i també solvència tècnica, ha de ser una forma de mostrar que pot gestionar l'Ajuntament”. Va alertar, però, de que considera la proposta massa exigent. “Hem d'intentar no posar condicions al codi ètic que no ens permetin trobar bons tècnics, perquè això és fonamental”, apunta.

Reforçar els contrapoders

Carolina Berga va reivindicar en la seva intervenció el paper dels contrapoders com l'Observatori Ciutadà Municipal, que opta per “fiscalitzar els pressupostos municipals des de fora”, un paper que no es pot complir des de dins d'un ajuntament. “Hi ha molta gent als moviments socials preocupada perquè guanyar no signifiqui desarticular els contrapoders, i que llavors no hi hagi ningú que vigili”, assegura. Per això, diu, “cal un codi ètic que permeti arribar al poder però també facilitar la feina als contrapoders”.

Juan Rodríguez, de Cuentas Claras, va reivindicar la importància de la transperència i, sobretot, de les dades obertes en la gestió pública. “L'open data permet recuperar la gent que ha abandonat el debat polític per una qüestió de pura complexitat”, assegura, perquè permet treballar la informació per presentar-la de forma més accessible i comprensible. Per altra banda, reivindica la propietat intelectual pública: “A Barcelona es van fer unes olimpiades per les que es van contruir moltes infraestructures amb diners públics. Per què no tenim accés a aquests plànols?”