Junqueras no obté el compromís de Santamaría per no recórrer la llei antidesnonaments catalana
El Govern espanyol continua plantejant-se la suspensió de la llei antidesnonaments catalana. El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, portava com a punt central la defensa de la ILP de la PAH aprovada pel Parlament a la reunió que aquest dimecres han mantingut la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. La trobada, però, no ha servit per arrencar el compromís de Santamaría de no recórrer la llei davant el Constitucional al Consell de Ministres d'aquest divendres.
No obstant, la vicepresidenta s'ha compromès a tenir en compte la importància que el Govern català atorga a aquesta llei. “Es tracta d'una llei molt important per la societat catalana, ja que permet ajudar els ciutadans amb situacions de pobresa energètica”, ha resumit Junqueras, després de recordar altres normes sobre el mateix assumpte suspeses a petició del Govern central, com el codi de consum que prohibia talls de llum per impagament.
La vicepresidenta Sáenz de Santamaría ha recordat que el seu Govern ha recorregut davant el Constitucional 32 lleis catalanes, mentre que el Govern ho ha fet amb 51 espanyoles. Amb aquest argument, la vicepresidenta ha posat en relleu que els recursos del Govern a lleis catalanes no tenen a veure amb discrepàncies polítiques sobre les normes recorregudes sinó sobre el repartiment de competències de cada institució, igual que en el cas de les recorregudes per la Generalitat . “He escoltat amb interès la posició del senyor Junqueras sobre la llei 24/2015”, ha explicat la vicepresidenta, “per al Govern aquest no és un assumpte sobre el contingut de la norma sinó competencial, i ho analitzarem amb especial interès”.
Junqueras, en canvi, considera que els membres del tribunal “actuen en favor del partit que els ha nomenat” i ha lamentat que la reunió entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont no hagi servit perquè el Govern deixi de recórrer normes catalanes. “En els últims dies hem tingut una bateria extraordinària de suspensions del Constitucional”, ha opinat el vicepresident.
La trobada entre els vicepresidents, que ha durat una mica més d'una hora, ha versat sobre assumptes generals, centrats en l'economia i en els recursos d'inconstitucionalitat del Govern central a lleis catalanes, segons ha explicat Junqueras a la roda de premsa posterior. El vicepresident català ha exposat davant Santamaría la necessitat “que el Govern espanyol deixi de prioritzar els assumptes polítics als econòmics”. “L'economia catalana té un paper rellevant i l'Estat no hauria entorpir”, ha assegurat el català, que considera que “que l'economia catalana funcioni és bo per totes les economies amb les que tenim relació”.
Entre els “impediments” del Govern espanyol a l'economia catalana, Junqueras ha assenyalat la distribució del límit de dèficit entre les comunitats autònomes, que ha qualificat com “injust, arbitrari i lluny del que els ciutadans mereixen”. Per al vicepresident és un avanç el pas del 0,7 al 0,3% en el límit, però opina que encara s'està a “anys llum” del que és necessari. Junqueras considera a més que és l'Administració General de l'Estat qui més incompleix els objectius de dèficit, malgrat ser qui els imposa.
Un dels pocs assumptes on hi ha hagut acords ha estat en la convocatòria de la Junta de Seguretat bilateral. Segons ha explicat Junqueras, la vicepresidenta ha vist amb bons ulls portar a terme aquesta bilateral, que no es convoca des del 2009. Pel Govern català, aquesta Junta és important ja que és en ella on es valoren els efectius del cos dels Mossos d'Esquadra, que marca el càlcul del seu finançament per part de l'Estat. Segons denuncia el Govern, el càlcul actual és el de 2008, per la qual cosa calculen que la Generalitat ha deixat de rebre 532 milions d'euros en els últims 7 anys.
Els dos governs s'han emplaçat a seguir negociant, encara que mantenen les seves línies vermelles. Per Santamaría és decidir sobre “la sobirania del conjunt dels espanyols”, mentre que per Junqueras és “continuar amb el mandat independentista del 27-S”. Malgrat això, les dues parts han reconegut un cert desglaç en les relacions entre les dues administracions.
