Aquests dies veiem com tant la majoria parlamentària catalana com les aspres institucions espanyoles s'embalen. La primera, formada per Junts pel SÍ i la CUP-Crida Constituent, ho fa amb la legitimitat d'haver guanyat unes eleccions fa un mes i haver reconegut que la victòria no va ser prou àmplia com per haver accelerat encara més la història amb una Declaració Unilateral d'Independència. La segona ho fa amb la interpretació històrica que Catalunya és subordinadament, que no constituentment, espanyola des dels Íbers i apel·lant a la legalitat emanada del règim del 78. Un règim, cal dir, cada vegada més qüestionat per les perifèries geogràfiques i polítiques de l'Estat.
És, doncs, un capítol més de la històrica, aquesta sí, confrontació entre les institucions catalanes i espanyoles que parteixen de marcs conceptuals, legals i legitimadors diferents. I és en aquest debat on se situa i se situarà el fons de la qüestió en els propers dies. És a dir, en qui és el demos, el subjecte sobirà, el que pot decidir el futur del territori que va d'Alcanar a Portbou si prenem la costa mediterrània com a marc geogràfic de referència. I en aquest debat és on em sorprendria sincerament que Catalunya Sí que es Pot s'alineés amb aquells que consideren a ultrança que el que passa a Catalunya ha de viure subordinat a les institucions espanyoles.
Durant la campanya electoral, CSQP es va fer un fart de dir que ells eren sobiranistes però no independentistes perquè tenien clar que el subjecte sobirà era Catalunya però preferien una solució federal amb l'Estat. Bé, si agafem aquesta premissa, se'ns fa incomprensible que aquests dies estiguin provant de vetar un debat polític al Parlament de Catalunya amb arguments fal·laços sobre la situació d'un grup parlamentari que no existeix perquè no s'ha volgut constituir (PP). I tot, malgrat que des de l'esquerra sempre hem apostat perquè tots els debats existeixin, es practiquin, especialment aquells que van lligats a la sobirania popular. Perquè el 27S va avalar el debat. Segur.
Ara bé, el que passa aquests dies serà segurament una anècdota amb el que pot passar la setmana vinent i les que vindran amb reaccions molt dures del propi Estat. És ben probable l'ús de la força, la prohibició de debats, imputacions i accions de tota mena. Totes elles seran no pas contra un Govern ni tan sols contra una persona o un grup de persones que hauran desobeït. Seran atacs directes contra el Parlament de Catalunya, allà on hi ha delegada la sobirania del Principat. I serà en aquests moments on tothom haurà de deixar clar si defensa el subjecte sobirà català o, per contra, les institucions espanyoles de les quals alguns consideren que emana qualsevol autogovern català. I els posicionament s'haurà de prendre davant dels fets. En definitiva, haurà de ser clar.
En aquest sentit, caldrà esperar que una aposta de l'esquerra democràtica catalana i espanyola com és CSQP, d'acord amb el seu programa, es posicioni al costat de la defensa de l'autogovern català i del seu dret a l'autodeterminació. Perquè aquest continua essent el debat de fons com podeu veure aquests dies. Estem parlant de fer un debat i d'aprovar una declaració d'inici d'un procés avalat per les urnes. Així, si realment es vol ser com els demòcrates europeus que defensen els referèndums, al final, CSQP serà al costat d'aquells que defensen la sobirania del Parlament de Catalunya per garantir els drets nacionals i polítics del poble català. O així ho espero jo. Perquè un dia tanquen la Ciutadella però l'endemà et poden tancar la Plaça Sant Jaume.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
