Des del 2000, el dia 18 de desembre se celebra el dia Internacional del Migrant. Aquesta data commemora l'adopció de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars per l'Assemblea General de Nacions Unides (per cert, una Convenció no signada per Espanya).
Cada vegada són més les organitzacions d'immigrants i per la defensa dels seus drets que s'han apropiat d'aquesta data i l'han dotat d'un contingut cada vegada més reivindicatiu. El 18 de desembre és una data per reivindicar els drets dels immigrants, per denunciar les vulneracions de drets i per assenyalar els motius que les produeixen.
La vulneració quotidiana dels drets de les persones migrants, produeix morts. Demà 19 de desembre farà un any de la mort de Samba Martine. Samba portava només tres mesos a Espanya, la van tancar al Centre d'Internament (CIE) d'Aluche, a Madrid, on no va rebre l'assistència mèdica adequada i va morir davant la indiferència de les autoritats. Una cosa semblant va passar el 6 de gener al Centre d'internament de la Zona Franca de Barcelona, on va morir el jove Idrisa Diallo. Aquestes morts van suposar que la realitat dels CIEs sortís a la llum i arribés a milers de persones que ni tan sols coneixien l'existència dels anomenats Guantánamos espanyols: llocs de privació de llibertat on es tanca als immigrants que han de ser expulsats i on no és possible assegurar el respecte pels seus drets humans més bàsics.
La denúncia social i mediàtica d'aquests fets van apuntar cap a les deficiències en el funcionament dels CIE, la seva opacitat i l'absència de la normativa prescrita legalment per a la regulació del seu règim intern. L'aprovació del nou reglament es va presentar com a solució al problema. Entitats socials, partits, sindicats i mitjans de comunicació van instar el Govern a que en el menor termini possible aprovés un Reglament sobre els CIE que permetés la garantia dels drets dels immigrants internats i que s'acabés amb la discrecionalitat imperant. El Govern espanyol va assumir aquest compromís i va prometre que abans de Setmana Santa s'havia de disposar de l’esmentat reglament. Després d'un any de la mort de Samba i de Idrissa, aquesta norma encara no existeix i l'avantprojecte que s'ha fet públic no augura massa millores per a la situació dels immigrants.
És imperatiu que el règim intern dels CIE es reguli amb un reglament que doni garantia, que els jutges controlin el seu funcionament i que les entitats socials tinguin accés als CIE per monitoritzar les institucions. El control judicial i la presència d'entitats socials permetria fer els CIE una mica més transparents, denunciar les vulneracions de drets i així reduir els espais d'impunitat, però el nou reglament no va a facilitar aquesta funció ni va a aportar les garanties necessàries. Tampoc farà els CIE més legítims o menys injustos. Als CIE es priva de drets fonamentals a certes persones per un motiu tan aleatori com és la nacionalitat. Aquesta discriminació sorgeix de l'enfocament de les polítiques migratòries contemporànies, sovint més relacionades amb qüestions de seguretat que amb qüestions de drets. Aquestes polítiques es plasmen en les directives i reglaments de la Unió Europea i en el nostre cas, en la Llei d'Estrangeria espanyola.
Les lleis d'estrangeria espanyoles, des de la primera de 1985 (la LO 7/1985), han contribuït a fomentar la vulnerabilitat dels migrants mitjançant la construcció legal i social dels anomenats «immigrants irregulars», diferenciant-los dels «regulars» i dotant-los de diferents drets segons aquesta situació. Amb la il.legalització de tota migració que quedi fora dels requisits administratius exigits per aquesta norma, es redueix el migrant a la condició de mera força de treball, convertint-lo en destinatari idoni de determinades pràctiques de control (com les conegudes batudes basades en els perfils ètnics ), posant en dubte els seus drets humans i convertint-lo en objecte de discriminació.
Les polítiques de control i selecció de fluxos migratoris troben la seva legitimació en la cada vegada més habitual criminalització de les persones migrants. Titulars incriminatoris en mitjans de comunicació, discursos xenòfobs per part de partits polítics d'extrema (i no tan extrema) dreta, batudes policials que l'únic que fan és estigmatitzar persones i barris sencers, en definitiva, es tracta de tota una maquinària de orientalització (és a dir, de construir el migrant com salvatge, il.legal, inintegrable, fins i tot, terrorista potencial) per posar en marxa estratègies, discursos i eines de govern de la mobilitat humana a nivell global.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
