La globalització del neoliberalisme fa anys que s’esforça per vendre’ns un món caracteritzat per un projecte polític al servei del capital com a solució contra la pobresa. Els fets i la realitat però, fa temps que ens indiquen que el resultat és tot el contrari.
La constant privatització dels serveis públics, la liberalització del comerç i el paper creixent dels interessos empresarials en el procés de desenvolupament estan dilapidant els drets humans i els mitjans de vida sostenibles. Les desigualtats arreu del món són cada vegada més notòries i la crisi no ha fet més que mantenir i intensificar els aspectes essencials del capitalisme -explotació dels recursos naturals, producció basada en l’explotació del treball, desigual redistribució i màxim benefici – incrementant les diferències socials i territorials. L’1% més ric de la població mundial posseeix actualment el 40% del capital, mentre que la resta busca la forma de sobreviure.
Juntament amb la discriminació de raça, origen ètnic, orientació sexual, edat o condicions socioeconòmiques, el sexe és un dels factors més influents a la nostra societat, que limita les oportunitats i els projectes de vida de les dones i les nenes.
Tot i que s’han produït importants avenços al llarg dels últims anys, les desigualtats de gènere són encara evidents a totes les societats. Són les dones les que segueixen tenint més probabilitats de viure en la pobresa. La seva posició desigual dins les societats implica que tenen menys poder, menys diners i menys terres. També són més vulnerables a patir violència i tenen menys accés a l’educació, la sanitat i els espais polítics i de presa de decisions.
La crisi econòmica i la desregulació dels drets laborals no ha fet més que precaritzar l’ocupació i incrementar el risc de pobresa a escala global. Aquest impacte el pateixen més les dones, a Catalunya amb xifres d’un 19% i arribant fins al 34% en les llars monoparentals. Tenir un treball ja no és sinònim de seguretat econòmica. Ens trobem davant d’un fenomen global i creixent on les persones, malgrat treballar o tenir alguna prestació o subsidi estatal, no posseeixen recursos suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Aquesta realitat de noves persones pobres, representades en la seva majoria per dones, és el que Amaya Pérez Orozco anomena la feminització de la pobresa.
La pobresa laboral creix a unes xifres preocupants, especialment en les joves treballadores fins a 25 anys amb un risc del 16,9%, cinc vegades més que els joves treballadors de la mateixa edat (3,3%). Les diferències salarials entre els homes i les dones s’han incrementat en un 20,2% i la proporció de dones amb contractes a temps parcial triplica a la dels homes, un 21% davant del 7% el 2015. Aquest fet és una de les conseqüències de la falta de mesures reals per la conciliació familiar, extrapolable a la majoria de societats. Les tasques de cures necessàries per al manteniment de la vida així com els usos del temps i les càrregues no remunerades segueixen invisibles dins el mercat del capital.
La indústria del tèxtil és un dels sectors on clarament es percep la tendència a la feminització de la pobresa, dones treballadores que amb jornades laborals maratonianes no arriben a cobrir les seves necessitats bàsiques. La Campanya Roba Neta fa anys que denuncia que en el sector deslocalitzat de la confecció el 80% de les persones que hi treballa són dones en situació d’explotació. Les treballadores segueixen patint diàriament la imposició d’unes condicions de treball indignes similar a les condicions de les dones obreres que protestaven el 1908. Salaris de misèria, jornades laborals excessives, falta d’higiene i seguretat laboral, repressió sindical, dificultats per la negociació col·lectiva, assetjament i violència verbal, física i sexual. El fet que la majoria de treballadores siguin dones no és causalitat sinó fruit de la discriminació sistemàtica de gènere que prioritza mà d’obra barata, que és més fàcil de contractar per poc temps i que sovint té menys possibilitat d’organització sindical per les càrregues reproductives associades. A l’Índia, l’associació READ ha documentat que en els últims quatre anys com a mínim 86 noies han perdut la vida mentre treballaven a la indústria tèxtil alertant la duresa de les condicions a les fàbriques i els casos de violència física i sexual.
No volem que els governs segueixin intentant resoldre els problemes a través d’incentius materials, inversions, béns de consum i tecnologia i l’impuls de processos de modernització i industrialització obviant la necessitat de transformacions estructurals i polítiques al servei de les persones. És necessari un canvi de paradigma. Un paradigma que promogui relacions justes i equitatives a les necessitats de totes les persones dins el cicle de la vida.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
