Tancar una escola pública equival a un robatori

Carta oberta a Meritxell Ruiz, Consellera d’Ensenyament:

Aquest mes de maig està sent terrible Premià de Mar. A principis de mes, el poble despertava amb la notícia que li tancaven una escola pública. El desconcert i la incomprensió eren màximes, i les converses al carrer estaven carregades d’ansietat. ¿Què ha passat? ¿És veritat que la tanquen?

És l’escola Mar Nova; una escola jove, engrescadora i acollidora, que forma part de la xarxa pública d’escoles i practica una metodologia de treball innovadora. Treballa per projectes, sense llibres i amb racons, i amb una important implicació de les famílies en l’esdevenir quotidià del centre. És una escola molt ben valorada, que practica metodologies educatives que poc a poc s’estan implantant arreu, i durant anys ha estat una referència per a altres escoles.

Cal dir que la Mar Nova és també un lloc d’acollida; durant els seus nou anys de vida, ha estat la xarxa que acollia nens i nenes que marxaven d’altres centres, ja fos per dificultats per a seguir la línia educativa tradicional o per relacions socials que assetjaven el seu benestar. A un pare de la Mar Nova li he sentit dir que “aquella escola, al seu fill, li ha salvat la vida”. I és que l’ambient que impera en aquest espai és absolutament cuidador, plagat d’amor, similar a una gran família farcida de diversitat.

Finalment, el que no puc deixar de dir és que es tracta d’una escola pública. I allò que és públic és el nostre patrimoni; és el que tenim de més valor, allò que posseïm en comú. Doncs la gran majoria de la gent, les classes treballadores i populars, no deixem als nostres fills i filles grans fortunes, sinó sistemes públics de salut i benestar que els garanteixin el sobreviure, i serveis educatius públics de qualitat que els garanteixin una oportunitat. Tancar escoles públiques equival a un robatori.

I aquest mes Maig està sent terrible a Premià de Mar. Serveis Territorials d’Ensenyament del Maresme han pres la decisió de tancar, aquest proper curs, el P3 d’aquesta escola. I la perspectiva amb la que treballen és la de tancar l’escola l’any següent definitivament.

Els motius esgrimits són verdaderament molt fràgils, i l’AMPA de l’escola ha escrit un document on els rebat objectivament un rere l’altre. El principal és la baixada de les inscripcions i de la natalitat; en cas que això hagi de ser un motiu per a tancar línies de P3 i escoles senceres, aquest tancament mai pot fer-se sobre línies d’escola pública.

Aquest debat s’està reproduint a altres zones de Catalunya; amb altres escoles públiques i, especialment, amb aquelles que elaboren un acusat pensament crític. S’entendrà que no és manera, aquesta, de fer avançar un país.

A Premià, la decisió ha estat contestada. S’han mobilitzat, en primer lloc, les pròpies famílies afectades per la decisió; els pares i mares de la Mar Nova i també aquelles que havien optat per començar el P3 allà el proper curs. S’ha mobilitzat políticament la Coalició ICV-EUiA i Crida Premianenca, també Esquerra, i finalment tots els grups polítics de l’Ajuntament; l’Ajuntament en ple defensa avui mantenir l’escola i el seu P3. S’han mobilitzat representants de les cinc escoles públiques de Premià, en el marc de la Plataforma conjunta en defensa de l’escola pública. I s’ha mobilitzat la gent, el poble; que en pocs dies els establiments de la ciutat recollien milers de firmes que cridaven #LaMarNovaNoEsTanca. Així doncs: Premià de Mar ha dit que no. Que la decisió és equivocada, injusta, injustificada i contraproduent.

El sentit comú diu que això hauria de ser suficient. Que si un poble informa de que t’estàs equivocant, seria bo escoltar-lo i revisar els propis plantejaments. El sentit comú també diu que la feina del Departament d’Ensenyament hauria de ser vetllar pel bon desenvolupament de les seves escoles públiques; cuidar-les i acompanyar-les, potenciar-les en lloc de tancar-les. I el sentit comú diu que, quan prens decisions que provoquen dolor, ràbia, incomprensió i greuge, el que has d’esperar és una reacció; una reacció que ha estat impecable, infinitament millor del que és humanament suportable.

És de justícia que doneu a La Mar Nova l’oportunitat de continuar existint. Creiem que la decisió presa per Serveis Territorials del Maresme és equivocada, i de savis és rectificar; així que aquesta carta demana, amb tota humilitat, la revisió de la decisió. Perquè Premià de Mar necessita aquest P3 i la seva escola. Aquesta escola pública, i totes les altres.

Moltes gràcies. Atentament,

Maria Freixanet Mateo – Senadora d’En Comú Podem