PSC i CSQEP reclamen que el Govern apliqui mesures socials que estaven al seu propi programa
L'oposició d'esquerres al Parlament emprarà el ple monogràfic sobre urgència social, que es durà a terme aquest dimecres i dijous al Parlament, per intentar forçar el Govern a adoptar algunes de les mesures socials que Junts pel Sí portava al seu programa i altres heretades de la legislatura anterior però que fins ara no s'han desplegat. Els grups de PSC i CSQEP, impulsors del ple monogràfic, presentaran propostes de resolució conjuntes per aconseguir compromisos concrets en matèries com la Renda Mínima, la pobresa energètica, el dret a l'habitatge o la garantia alimentària dels escolars.
Els dos grups a més miraran d'evitar que les propostes que s'aprovin al ple monogràfic quedin en paper mullat, tal com ho van fer, segons denuncien, les aprovades en l'últim ple de la mateixa naturalesa de 2014. PSC i CSQEP han acordat reclamar una comissió de seguiment sobre totes les mesures que s'aprovin en el debat monogràfic, amb l'objectiu de garantir el seu compliment i d'establir indicadors per mesurar el seu impacte real. Tots dos consideren que aquesta comissió hauria de ser interdepartamental i comptar amb la presència d'entitats de la societat civil i dels ajuntaments.
Pel que fa a la renda mínima, tant PSC com CSQEP desitgen que es derogui la restrictiva reforma de la RMI del 2011 com a mesura pal·liativa mentre la ILP de Renda Garantida de Ciutadania arriba al ple. Fonts dels dos partits expliquen que actuar sobre les rendes mínimes mentre s'introdueixen les noves mesures és urgent i que exigiran que la conselleria de Treball destini recursos perquè els perceptors arribin almenys als 32.000 coberts el 2011, tal com el departament va prometre.
Exigeixen a més que el Govern desplegui el reglament preceptiu de la llei 24/2015, de mesures urgents sobre habitatge i pobresa energètica. La portaveu del PSC, Eva Granados, assegura que dels 10 milions que el Govern va prometre ampliar contra la pobresa energètica en 2015 només se n'han executat dues. “A més són els ajuntaments els que, malgrat la seva asfíxia econòmica, estan donant resposta a situacions d'emergència social que la llei preveu”, subratlla Granados, que considera que si bé una part de la culpa d'això la té el mal estat de les finances de la Generalitat, una altra part és imputable a “mala gestió, insensibilitat i ideologia”.
A CSQEP aposten fer de la cobertura total de les beques menjador un dels principals cavalls de batalla del ple. Segons explica la diputada Marta Ribas, el Parlament ha aprovat en dues ocasions la partida oberta de beques menjador, sense èxit. “Demostra que de res serveix aprovar una llei si no es posen recursos, de manera que l'objectiu no és una declaració d'intencions sinó que es posin els recursos necessaris”, assegura. Reclama a més que el Govern forci les empreses elèctriques i subministradores a fer-se càrrec de les despeses de les famílies en risc d'exclusió social en comptes d'efectuar talls de subministraments, tal com preveu la llei 24/2015. CSQEP ha proposat un pla de xoc valorat en 4.000 milions d'euros, dels quals 2.600 sortirien de la lluita contra el frau fiscal.
La CUP critica el “cinisme” del ple
La CUP ha anticipat que centrarà el seu discurs en les mesures estructurals de la pobresa, que considera que no és una situació casual sinó un producte del capitalisme. Segons ha explicat la diputada Mireia Vehí en roda de premsa, aquest ple té “un alt component de cinisme”, ja que assegura que el compliment dels compromisos assolits en plens similars ha estat molt petit i que “hi ha partits que diuen una cosa en l'oposició i en fan una altra al Govern”.
Per això, la CUP arribarà al ple amb posicions de màxims, i presentarà 15 propostes entre les quals hi haurà mesures fiscals, sobre el deute o sobre una economia de les cures a través de la Renda Mínima de les Iguals. La diputada Gabriela Serra defensarà a més una moció sobre l'actuació dels mossos i els cossos policials en situacions de vulneració de drets com els desnonaments.
El Govern assegura que el grau de compliment va ser del 86%
A les crítiques dels grups d'esquerra de l'oposició sobre el grau de compliment dels compromisos de l'anterior ple de pobresa s'ha avançat aquest dimarts la portaveu del Govern, Neus Munté, que ha assegurat que l'executiu acudirà al ple amb un informe que assegura que el Govern ha posat el 86% de les mesures.
Segons ha exhibit la consellera, després del ple del 2014 el Govern va posar en marxa un paquet de 158 mesures, la majoria d'elles complertes i la resta en curs. Entre els incompliments que reconeix el Govern hi ha la lluita contra la pobresa i la reducció dels indicadors de risc, mentre que en matèria d'accés a l'habitatge l'executiu treu pit amb un compliment del 90%.
Des de JxSí els diputats Anna Figueras i Chakir El Homrani asseguren que portaran al ple propostes realistes, i han avisat que es negaran a fer “electoralisme amb la situació dels més vulnerables”. Segons els diputats, la prioritat del seu grup en el ple serà presentar les mesures del pla de xoc pactat amb la CUP per aconseguir la investidura. Malgrat aquesta voluntat, el Govern no té “ni els recursos ni les eines” per lluitar contra la pobresa, ha assegurat El Homrani, de manera que només donaran suport “al que es pugui executar”.
